 |
| Foto: Pere Virfili (Diari Ara). |
Oi tant que és possible transformar l'educació. Tot depèn de les autoritats polítiques de torn. Si hi ha països on s'han fet canvis, per què no aquí? Em temo però que als nostres dirigents polítics ja els està bé que tot continuï igual, educativament i social. I qui dia passa any empeny...
Article d'Ainhoa Boix aparegut al diari Ara d'avui dissabte 24 de febrer.
Si teniu fills, us en deveu haver adonat: l’educació ha
canviat molt poc d’ençà que nosaltres estudiàvem. La majoria dels
professors continuen presentant-se com a transmissors d’informació i la
majoria d’alumnes continuen absorbint els conceptes que els docents
llancen, i plasmant-los en forma d’examen. Una realitat que contrasta -i
molt- amb una societat que canvia a passos de gegant i que, més que
persones que engoleixen contingut sense saber gaire per què, requereix
individus que sàpiguen buscar, estructurar, criticar, compartir i
construir coneixement. Ho explica Xavier Aragay, consultor en
transformació a les institucions i lideratge per al canvi, impulsor de
projectes pioners en matèria d’educació com la Universitat Oberta de
Catalunya o Horitzó 2020 i autor de 'Reimaginando
la educación' (Ed. Paidós), una guia que pretén acompanyar aquells
centres, professors i famílies que volen transformar l’educació i procedir, segons explica, de manera disruptiva.
Ho fa a través de 21 conceptes, 21 capítols en què relata quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de transformar l’ensenyament i, molt important, amb qui. I
és que, per a aquest expert, no n’hi ha prou a fer que uns pocs
participin en el canvi o que aquest canvi es doni en una àrea concreta.
És necessari que tots -equip directiu, docents, famílies, alumnes i
entorn- s’impliquin en la transformació de l’escola i que s’estengui a
tot el centre educatiu, no a una aula en concret. Per aconseguir-ho, a
més de col·laboració i altes dosis de planificació, entusiasme i passió,
és necessari partir de zero: avaluar la
situació del centre, establir un diagnòstic conjunt i, a partir d’aquí,
elaborar una proposta que inclogui un canvi en la manera d’ensenyar i
d’aprendre, que converteixi els professors en acompanyants de
l’aprenentatge i als estudiants en elements actius del procés. També que
no perdi de vista el veritable motor de canvi: els alumnes.
I és que, en la recerca de noves alternatives, ens oblidem que són ells els protagonistes de l’educació
i que, per tant, han de ser l’objectiu final de qualsevol
transformació. “¿Com volem que siguin els nostres alumnes? ¿Volem que
siguin creatius? ¿Que tinguin iniciativa? ¿Que treballin en equip? ¿Que
tinguin la mentalitat oberta? ¿Que estimin l’entorn i el respectin? Són
les preguntes que ens hem de fer. De què ens serveix que un nen sàpiga
matemàtiques, si no sap què vol fer a la vida?”, es pregunta Aragay, que
creu que un dels grans reptes de l’educació és que l’estudiant acabi la
formació sabent quin és el seu projecte vital.
A FAVOR DEL CANVI
D’exemples
de centres educatius que han fet el salt al canvi i l’han fet amb èxit,
diu, no en falten. Des del Col·legi Montserrat i l’Escola dels Encants
de Barcelona fins als que formen part de projectes com Horitzó 2020 de
Fundació Jesuïtes Educació, Summem d’Escola Pia de Catalunya o Escola
Nova 21. Parlem amb el director d’aquest últim, Eduard Vallory.
Descobrim que la iniciativa neix de la voluntat de transformar un
sistema educatiu que ha quedat obsolet i que no té en compte la formació
integral dels alumnes. També que, en la consecució d’aquest objectiu,
no estan sols. Institucions, administració pública i, esclar, docents
col·laboren en la construcció d’un sistema que
respongui a les necessitats individuals i col·lectives de les persones,
en què els estudiants aprenguin a ser, a fer, a conèixer, a viure i a
conviure.
Ho fan amb la certesa que un canvi
és possible, però també amb el coneixement que atorguen els últims
estudis en matèria d’aprenentatge. “La manera com aprenem els humans
respon a l’aprenentatge personalitzat, a la implicació de les emocions i
la motivació, a l’aprenentatge cooperatiu... Tot això es confronta amb
les pràctiques que des de fa 150 anys s’estan aplicant a l’educació”,
comenta el director d’Escola Nova 21, que recorda que, de la mateixa
manera que s’ha de transformar el rol de l’alumne, el del docent també ha de canviar: més que un transmissor de conceptes ha de ser un activador de l’aprenentatge.
