"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 14 d’agost del 2018

Colòmbia dia 15 - Bogotà

Catedral Primada de Colòmbia.



























Ahir vaig arribar a Bogotà via San Andrés cap a mitja tarda, i després d'enllaçar un parell de busos des de l'aeroport vaig arribar al meu hoste al barri de La Candelaria en una caminadeta d'uns quinze minuts. Des del primer moment he tingut la sensació de trobar-me en una ciutat més avançada i cosmopolita que Medellín, però potser només ha estat això, una primera impressió...

El barri de La Candelaria és el centre històric de la ciutat i està replet de locals de menjar, beure, fer el cafè, hostals i de serveis turístics, tot i que també hi ha biblioteques i universitats. Per aquest motiu deu ser un dels barris amb més activitat social de la ciutat. Bogotà no disposa de metro com Medellín però té un sistema de busos amb carrils exclusius bastant eficient. La temperatura és relativament baixa tot l'any i les pluges habituals. 

Avui m'he despertat abans de les 7 i he sortit al costat del hostel a comprar un brioix amb formatge per sobre que estava tendre i esponjós com acabat de fer. Me l'he menjat al hostel on he coincidit amb un grup de catalanes de Vilafranca del Penedès i de Torroella de Montgrí, que estan ja acabant el viatge. M'han explicat algunes coses que havien visitat i algun lloc interessant per menjar.

He sortit a passejar pel centre. M'he arribat fins a la plaça Bolívar on hi ha la catedral i el palau del govern. Al costat hi ha també la casa Florero i museu de la independència que he visitat. Expliquen que en aquella casa on hi vivia un comerciant local i on tenia botiga, es van produir uns esdeveniments que van desencadenar en la revolució per la independència de Colòmbia. Resulta que un espanyol va anar a demanar prestat un gerro per una boda i el propietari no li va voler deixar. I per aquest motiu es van discutir i van arribar a les mans. I d'aquesta batussa la posterior rebel·lió...

Per la tarda tot passejant, he entrat en un localet a fer un batut de fruites i m'he entretingut parlant amb la propietària què era veneçolana i m'ha estat explicant com està la situació al seu país. Fa quatre anys que va marxar i la cosa va de mal en pitjor segons ella. Pel que m'ha explicat, sembla que realment la cosa és bastant dramàtica. A Colòmbia ja hi ha uns 800.000 veneçolans legalment i a saber quants d'il·legal. Tothom qui pot, econòmicament, que no són gaires, marxa del país.




Quadre a la casa Florero, del propietari i un comerciant espanyol en plena baralla.

Un noi de carrer treient-se unes monedes intentant regular el pas dels vehicles.

Vista de la muntanya de Montserrate des de la plaça dels Periodistes.

El capitoli o palau del govern, on van fer l'acte d'investidura del nou president Iván Duque.