Fa 50 anys es van recuperar les locucions radiofòniques del futbol en català.

 

Ahir, 5 de setembre es van complir 50 anys de la primera locució íntegrament en català d'un partit de futbol després dels anys de dictadura franquista on es va prohibir l'ús públic de la nostra llengua. Va ser el periodista ja retirat Joaquim Maria Puyal, a través de les ones de Ràdio Barcelona, en un partit de lliga al Camp Nou entre el FC Barcelona i Las Palmas.

Després en vindrien molts més, i moltes locucions històriques del mateix locutor com el penal d'Urruti a Valladolid, la primera copa d'Europa del Barça, o l'inoblidable gol de Messi contra el Getafe travessant mig camp amb la pilota enganxada al peu.

El futbol i el Barça van aconseguir que milions de persones escoltessin català i fins i tot que l'aprenguessin. Malauradament, avui el negoci del futbol no és a l'abast de la nostra televisió pública i nolta menys gent escolta els partits per la ràdio, ja que es poden veure tots per la televisió. En aquest sentit, el català ha retrocedit a favor del castellà. Una pena.

El Barça és i ha de ser català.

 

Abans-d'ahir el Barça va presentar-se davant de l'afició al Camp Nou amb motiu del torneig Joan Gàmper. Van prendre la paraula l'entrenador, Hansi Flik, i el (provisional) nou primer capità, Raphinha. El primer va fer un esforç per dirigir algunes paraules en català als aficionats, no sense evidents dificultats. El segon solament va dir un "bona tarda culers"inicial i "visca el Barça i visca Catalunya" final, fent en castellà la part central i llarga del seu parlament.

Sóc dels que pensa que qualsevol treballador del club hauria d'aprendre la llengua pròpia de Catalunya, i que encara amb més raó els principals representants de l'equip haurien d'estar obligats. Penso que els culers hem estat molt poc exigents en general fins avui amb la majoria dels jugadors i entrenadors que han passat pel club, i que la majoria no han mostrat cap sensibilitat respecte la nostra llengua i n'han fet prou aprenent el castellà si no el sabien ja.

Sóm una nació sotmesa, i la nostra llengua està en perill degut a la incapacitat que tenim de fer-la necessaria/obligatòria. I veiem com any a any el català recula a favor del castellà en molts àmbits. És per aquest motiu que o ens hi posem de debò, exigint, no transigint, o acabarà desapareixent la nostra llengua, i amb la llengua la nació. 

Personalment, un Barça espanyolitzat i castellanitzat no m'interessa gens. O català o res. 

36 anys sense Pedrolo.

 

Per pura casualitat, avui que es compleixen 36 anys de la mort de Manuel de Pedrolo, m'he acabat de llegir una de les seves millors novel·les, La Terra Prohibida (1957), un retrat de la resistència catalanista durant la guerra i la postguerra.

Pedrolo és un dels autors més prolífics i reputats de les lletres catalanes, i va cultivar tot tipus de tipologia textual: poesia, teatre, novel·la, assaig, textos periodístics...

Si Pedrolo no és més conegut a nivell internacional és degut, bàsicament, al seu independentisme militant i irredempt.  

La nit més curta de l'any.

 

La nit de Sant Joan 

coca, cava i petards.

Flames il·luminant 

els Països Catalans.

Canalla amunt i avall 

omplen places i carrers,

porten metxes fumejant

per repartir espetecs.

I a la plaça principal

petits i grans

canten i ballen.

La revetlla ha començat!

40è aniversari de la mort de Pere Quart.

 

PORC. 

Em cal un règim per a amagrir. 
La pell em tiba, panteixo massa. 
No em moc de casa, menjo a desdir: 
és clar, m’engreixo com un garrí, 
--allò que passa.

Però, ara sí: 
poques segones, gens de carbassa 
i les cent passes cada matí.

Ja tothom parla de Sant Martí!

(del poemari Bestiari, 1937).

El temasso del dimecres. Franca Masu - "Almablava".

 

La cantant algueresa Franca Masu va col·laborar el passat dimarts al l'arribada de la flama del Correllengua Agermanat a l'Alguer, penúltima parada d'un acte que va començar l'any 1995 a Mallorca i que enguany s'ha expandit arreu dels territoris de parla catalana. Una gran notícia per al la llengua i per a l'agermanament dels pobles de parla catalana.

Per Sant Jordi cal fer nació.

 

Aquest Sant Jordi tenia molt clar quin llibre havia d'engreixar la meva biblioteca personal. Després d'escoltar el discurs del mallorquí Carles Rebassa, el guanyador del Premi Sant Jordi, a la 66a Nit de les Lletres Catalanes, ho vaig tenir claríssim. Un discurs molt crític amb la classe política, i de defensa de la llengua, que va demanar fos imprescindible per viure als Països Catalans.

I per acabar-ho de rematar, l'autor es va negar a aparèixer a la imatge dels autors protagonistes de la Diada de Sant Jordi pel fet de negar-se a compartir aquest espai amb escriptors en llengua estrangera. Un dels nostres. 

Feu cas a l'Òscar Andreu.

 

Les 10 màximes que els parlant de català, actuals i futurs, haurien de saber peti qui peti. Gran Òscar Andreu. I de Terrassa!

6-7.

 

Avui finalment, he après el significat d'una expressió que fa mesos que escolto dir als meus alumnes de 4t de primària de tant en tant: six-seven. Així en anglès. De vegades perquè han vist un 6 o un 7 a la pissarra, o casualment el 67. I a ells els fa molta gràcia. I mai els he preguntat per què ho deien, perquè tampoc és que tingués gaire interès a saber-ho, però avui ho he llegit en una notícia d'aquestes ràndom que llegeixes navegant per internet. 

I explica que és una expressió que s'ha popularitzat arrel d'una cançó d'un raper nord-americà i que gràcies a vídeos d'aquests xorres que es viralitzen, milers, milions, d'adolescents i preadolescents no poden parar de dir-ho en qualsevol lloc i a tota hora.

Recordo que quan jo era petit i després de jove, també teníem algunes expressions xorres que ens agradava repetir amb els amics i que ens semblava la cosa més divertida del món. Recordo algunes com "brutal", "vaya buho", "ara sí", "a tope", "yavé", etc., etc. 

El català, camí de l'extinció.

 

Segons les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics, el català continua reculant de forma alarmant any rere any. En són responsables els governants dels successius governs de la Generalitat dels darrers vint anys per inacció, però també un bon gruix de catalans que renuncien a la seva llengua a les primeres de canvi. L'arribada massiva de nouvinguts també facilita la davallada d'ús del català, sobretot quan s'adonen que parlar aquesta llengua és del tot innecessari, i no tenen cap obligació a fer-ho. En aquest sentit, no ser un estat independent i tenir plenes competències lingüístiques implica la impossibilitat de promoure lleis més efectives en defensa de la llengua. 

A cada bugada perdem un llençol.

 

Nova ofensa a la cultura i la llengua catalana. Aquest cop, i van..., ha estat la Rosalia, que al seu nou àlbum ha inclòs una col·laboració de l'escolania de Montserrat cantant en castellà. Una ofensa venint d'una catalana que hauria de conèixer el simbolisme que té aquest cor per als catalans. Fins i tot a mi, que sóc ateu pels quatre costats, m'ha tocat els collons que fos una catalana internacional la que promogués aquest sacrilegi.

Mai m'ha interessat musicalment aquesta cantant, que considero que és un producte més de la industria musical, però comprovar l'escassa sensibilitat que té amb el país, encara diria més, l'espanyolització de la nostra cultura que porta a terme, em fa odiar-la profundament. Ni oblit ni perdó. 

Temps de castanyes.

 

Quan arriba la tardor

ja se sent aquella olor

de castanyes torrades

pels carrers i per les places

 

Faci fred, faci calor

no hi ha res que entri millor

que unes castanyes torrades,

i un xarrup de moscatell.

 

(Risto, 26/10/25)  

"Un caló amb set".

 

Un caló tenia calor

i es trobava sol al sol. 

Va veure que havia de beure

i va fer un glop sota d'un glop.

 

A les set encara tenia set.

 A les vuit el termo buit.

A les nou res de nou.

Ara somriu, ha vist un riu. 

La flama de tot un poble en moviment!

 

Amb l'espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d'un sentiment.

Viure sempre corrents,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.

Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de cels, mars i muntanyes,
vells escenaris d'un nou crit.

(Obrint Pas, "La Flama")

Dia mundial de la poesia.

 

Pantà de la Llosa del Cavall.

Pluja del mes de març,

omples llacs i pantans,

regues boscos i camps.

Ara es veuen més sans. 

 

Dones vida a rieres,

rius, mars i oceans,

S'abracen tots plegats

 fent remolins alegres.

 

Així aquesta primavera

tindrem una bona terra

per fer créixer el cereal, 

la maduixa o la cirera.

 

 I quan arriba la calor,

quan la pell ens crema,

tu ens alleuges 

i ens dones frescor.

 

 

 

 

 

 

40è aniversari de la mort de Salvador Espriu.

 

(Filipines, 2015).

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Indonèsia, illa de Java, 2012).

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Delta de l'Ebre, 2012).

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. 

(Galícia, 2013).

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(La Corunya, 2013).

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Nicaragua, 2014).

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Myanmar, 2014).

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Viladecavalls, 2025).

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(Filipines, 2015).

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Un docent perd la feina per denunciar que a la feina la llengua de treball és el castellà.

 

El docent afectat, Roger Castro.

Si fa uns dies coneixíem l'enquesta d'usos lingüístics que evidencia que el català continua retrocedint pel que fa a ús social i que entre els joves el seu ús ha disminuït de forma notable, ahir apareixia una altra notícia que explica en part la del descens d'ús del català. Que un docent es queixi davant dels superiors que hi ha companys que no utilitzen la llengua catalana, que a més hi estan obligats per llei, en les reunions de treball i amb els usuaris, i que aquests, en comptes de solucionar aquesta mala praxi optin per fer fora el denunciant per evitar "mala maror" entre els companys... Vaja, per llogar-hi cadires! I així amb tot amb la nostra maltractada i menystinguda llengua, que va morint a poc a poc perquè els que haurien de fer mans i mànigues per garantir-ne l'ús i el compliment de les lleis, es renten les mans i fan els ulls grossos. I encara pitjor, castiguen els que ho denuncien i defensen la llengua. Vergonyós és poc.

Beneïda pluja. Més que mai.

 

Beneïda la pluja que cau

un dissabte qualsevol

quan més d'un babau

voldria veure el sol.

Sonaren petards a Terrassa

s'avançaren a Sant Joan.

Alguns volien festassa

però es van acabar remullant.

Aneu a Madrid a celebrar,

que això és terra catalana.

I proveu de recordar

que aquí som de blau i grana!

Visca el Barça i visca Catalunya!

Puta Real Madrid!

Aurores boreals a Catalunya.

 

Aquesta passada matinada s'han pogut veure des de diversos punts de Catalunya (la Cerdanya, Cap de Creus, Serra de Prades, el Pedraforca...) "tempestes geomagnètiques severes", quelcom similar a una aurora boreal, gens habitual per les nostres contrades. Les xarxes s'han omplert d'imatges i vídeos del fenomen, i ho han recollit també la majoria de mitjans de comunicació. Diuen que aquest vespre, molt probablement, es pot repetir el fenomen a diferents indrets del nostre territori.

 

Aurora boreal

verda o lila

tant se val.

Il·lumines el cel de Catalunya,

ets potser un senyal?

Demà hi ha eleccions.

Pot ser que el lila cupaire

guanyi escons?

 

Històrica mobilització per la llengua a Palma.

 

Prop de 40.000 persones segons fonts oficials han inundat els carrers de Palma de Mallorca per defensar la llengua catalana dels atacs del govern balear del PP i VOX. Organitzada per l'OCB (Obra Cultural Balear), la manifestació ha arribat fins la Plaça Major de Palma, on el president de l'entitat, Antoni Llabrés, ha exigit a les autoritats públiques el compliment de l'estatut balear de protegir i impulsar la llengua catalana per fer-la ben viva i present en tots els àmbits de la societat.