Ahir vaig veure aquetst biòpic de l'any 2021 del tenista afroamericà Arthur Ashe, que va destacar a nivell professional als 60's i 70's, i que va acabar esdevenint un símbol de la lluita pels drets de la comunitat negra, malgrat les seves reticències inicials a implicar-se en aquesta causa.
No us vull fer spoiler del documental, però veure'l m'ha fet pensar en els esportistes d'elit catalans que mai (amb comptadíssimes excepcions) s'impliquen en la causa de l'alliberament nacional de Catalunya i contra l'opressió i la repressió de l'estat espanyol.
Com a paradigma, aquesta setmana s'ha fet públic el cas del pare de de la jugadora catalana de la selecció espanyola femenina, Aitana Bonmatí, recent vencedores del mundial a Austràlia. Aquest senyor va ser torturat per la guàrdia civil l'any 1992 arrel de l'operació Garzón contra l'activisme independentista abans dels JJOO de Barcelona. No entenc com pots defensar els colors d'un estat que ha torturat el teu pare i que continua reprimint i maltractant els teus.
