Acció - reacció.

 

Un artista urbà italià resident a Barcelona que es fa dir TVBoy va tenir l'ocurrència de fer un mural dedicat al la selecció espanyola al barri de Gràcia, amb Ferran Torres el jugador del Barça de Torrent donant un petó a la copa guanyada recentment als EUA.

Ni vint-i-quatre hores va durar el mural original que algun(s) patriota(es) català(ans) va(n) decidir repintar el mural amb el lema "Puta Espanya", molt més d'acord amb la visió que tenim els catalans de la selecció espanyola.

Em penso que els artistes haurien de conèixer una mica la realitat sociològica d'on es traslladen a viure per no realitzar obres provocadores i humiliants. Bé, esperem que li hagi quedat clar al tal TVBoy.  

L'única selecció que m'interessa.

 

Ha acabat el Mundial de futbol i malauradament ja guanyat la selecció espanyola, amb més de la meitat dels jugadors d'origen català i basc. Està clar que mai permetran que les nostres nacions puguin competir internacionalment de manera oficial, ja que les seleccions espanyoles perdrien moltíssim potencial, i perquè ells manen a les colònies i decideixen.

Davant d'aquesta negativa, només en queda desitjar que Espanya perdi sempre, i dir "Puta Espanya"!

Pogacar vola.

 

Portem tot just una setmana de Tour de França i sembla que el resultat final està dat i beneït després de l'exhibició de força de l'eslovè Tadej Pogacar a l'etapa d'abans-d'ahir pujant, i baixant, el mític Tourmalet, als Pirineus.

Sí en els darrers sis quilòmetres d'ascens va poder treure un minut i mig al danès Jonas Vingegaard, màxim aspirant al destronar l'eslovè, en el descens i els escassos vint quilòmetres fins la línia de meta encara li va treure un minut i mig més.

Així doncs, que sembla que el que queda de competició serà un passeig militar per a Pogacar, que a més a més té un equipàs de luxe per ajudar-lo. Molt millor que el del danès.

Bé, haurem d'esperar un mal dia de Pogacar, que se li faci llarga la cursa, o una millora notable de Vingegaard per animar-nos una miqueta i poder seguir les curses amb una mica d'emoció.

El temasso del dimecres. Mano Negra - "Santa Maradona".

 

Futbol, futbol, futbol... Això cantaven els Mano Negra l'any 1994 a l'àlbum Casa Babylon, darrer àlbum d'estudi de la banda poc abans de la ruptura. Potser el seu millor disc, tot i que en tenen de molt bons.

Aleshores dedicaven el tema al malaguanyat Diego Armando Maradona, que aquell any era sancionat i exclòs del Mundial dels EEUU per dopatge.

Segurament avui dia els Mano Negra dedicarien alguna cançó al mes gran de tots els temps, Leo Messi, argentí com Maradona, i que està disputant el Mundial coorganitzat pels EEUU, Canadà i Mèxic.

Barça d'handbol, temporada perfecte!

 

El Barça d'handbol va tancar diumenge una temporada perfecte amb l'obtenció del principal títol de clubs, la Champions League, a l'imposar-se en la final de Colònia al Fuchse Berlin (37-34), sumant la 13a copa d'Europa de l'equip, i la 50a del club en el conjunt d'esports professionals.

Malgrat haver tingut la baixa d'alguns dels jugadors importants la temporada passada, el Barça ha demostrat que continua tenint la millor plantilla d'Europa i una bona barreja de gent de la casa i dels millors estrangers. Malauradament, la propera temporada marxen alguns dels millors jugadors i peces clau aquesta temporada, com ara el porter Emil Nielsen o el central  Domen Makuk, o el pivot Antonio Bazán. 

Com a culer i català em va fer sentir orgull veure uns quants jugadors celebrant el títol a la pista amb la senyera. Fins i tot el nord-català Ludovic Fàbregas va demanar-ne una entre el públic per lluir-la. 

Un nou Mundial de futbol sense Catalunya.

 

Ahir va arrencar a Ciutat de Mèxic, amb l'enfrontament entre Mèxic i Sud-àfrica (2-0), el Mundial de futbol organitzat per Mèxic, els EEUU i Canadà, i que s'allargarà fins al 19 de juliol. 42 seleccions es disputaran la copa, i una edició més no hi haurà la selecció de Catalunya pel boicot espanyol.

Així que l'interès que em desperta aquest campionat és gairebé nul. L'únic que em genera cert interès és veure quan i qui eliminara el combinat espanyol. Els catalans anem amb Catalunya i amb els rivals d'Espanya. Tant de bo els eliminin ràpid i que no es lesioni cap jugador del Barça perquè puguin començar la propera temporada al cent per cent.

I si he de triar alguna de les seleccions que participen al Mundial, em quedaria amb Escòcia, Bòsnia i Hercegovina, o el Marroc.

Barça femení campiones d'Europa!

 

El passat dissabte el Barça femení va proclamar-se campió d'Europa per quarta vegada en la seva història al derrotar l'Olympique de Lyon francès a Oslo (4-0). Tornava a alçar el títol que inesperadament se li va escapar la temporada anterior al caure derrotades contra pronòstic, per la mínima, per l'Arsenal.

Hi havia qui dubtava de la capacitat de l'equip de sobreposar-se a unes quantes baixes de jugadores importants i al canvi d'entrenador. El català Pere Romeu ha callat moltes boques, amb una temporada de 10, en que han guanyat tots els títols en joc. I això que la millor jugadora de l'equip, l'Aitana Bonmatí va patir una greu lesió a principis de temporada.

Un orgull per als culers que es van desplaçar massivament a Noruega per presenciar en viu la final i que van gaudir d'una final resolta amb golejada. 

Campions de lliga!!!

 

El Barça es va tornar a procalamar ahir, per segon any consecutiu, i en el partit de la 35a jornada que l'enfrontava al Camp Nou contra l'etern rival, el R. Madrid, campió de la lliga 25-26, al vèncer per 2-0 amb gols de Rashford i Ferran a la primera part.

Un nou títol per als de Hansi Flik, que precisament ahir va conèixer la mort del seu pare, que se suma a la Supercopa obtinguda al gener a Aràbia Saudita també contra l'etern rival. Dos títols més per a un equip que no para de créixer i que té un futur més que prometedor amb tant de jovent a la plantilla. I que mostra una especial connexió amb l'afició pel fet de ser una plantilla amb molts jugadors de la pedrera i molts catalans.

A poc que els arbitratges ens respectin una mica, el somni de tornar a guanyar la Champions és més que imaginable. Caldrà però trobar un parell o tres de peces que millorin l'actual equip. Potser un davanter, un lateral dret i un central esquerrà. 

De moment, el proper objectiu és arribar al final de lliga als 100 punts, rècord absolut i que tant sols han aconseguit dos equips en tota la història: el Barça de Tito Vilanova i el Madrid de Mourinho. Seria la cirereta a una temporada magnífica. 

Paula Blasi, una capiona catalana a la Vuelta.

 

La ciclista d'Esplugues de Llobregat Paula Blasi es va endur el triomf a la edició de la Vuelta a Espanya femenina en la darrera etapa de la prova, a l'arribar en segona posició a la línia d'arribada al port asturià de l'Angliru, amb 36 segons d'avantatge sobre la líder de la prova, l'holandesa Anna Van der Breggen, que li portava una avantatge de 18 segons en la classificació general.

Resulta que la ciclista catalana de 23 anys era pràcticament desconeguda en el circuït professional fins fa un parell d'anys, quan va fer l'aparició estel·lar quedant tercera al mundial sub-23. Aquest passat abril va guanyar una clàssica ciclista com l'Amstel Gold Race, i ara la Vuelta, contra pronòstic. 

Diuen que aquesta victòria li obre les portes per participar al proper Tour de França amb el seu equip, el poderós UAE, tot i que inicialment figurava com a suplent per a aquesta cita. Tant de bo sigui la primera catalana a guanyar la cursa més prestigiosa.  

Un altre il·lustre ciclista s'apunta la victòria a la Volta Catalunya.

 

Demà, si no es produeix una sorpresa majúscula, el ciclista danès Jonas Vingegaard s'imposarà a la 105a edició de la Volta Catalunya. El seu primer triomf en una prova que cada any augmenta el seu prestigi internacional gràcies a un recorregut espectacular i la presència de les principals figures del pilot internacional (enguany no ha vingut el número 1 del món, Tadeq Pogacar, però déu n'hi do el cartell de participants il·lustres: Renco Evenepoel, Richard Carapaz, Felix Gall, Joao Almeida, Enric Mas...

Avui es disputava l'etapa reina amb sortida a Berga (capital popular del ciclisme català) i arribada al Santuari de Queralt, amb la pujada als colls del Pradell, de Sant Isidre i la meta al Santuari de Queralt tornant a passar per Berga. Etapa que, igual que ahir, s'ha endut amb gran autoritat el danès guanyador de dos Tours de França, Vingegaard, que deixa clar que ha començat la temporada en plena forma.  Tant de bo enguany pugui posar més resistència a Pogacar al Tour, i fins i tot repetir victòria. 

Com era de preveure, Laporta 5 anys més.

 

Ahir, coincidint amb el partit de lliga entre el Barça i el Sevilla, per primer cop des de la inauguració del nou Camp Nou amb el gol nord ple, es va celebrar la jornada electoral per elegir el futur President del Club els pròxims cinc anys. I tal i com preveia la majoria i ocultaven els mitjans, per l'interès de derrotar Laporta, aquest es va imposar amb un percentatge dels vots fregant el 70%. No hi va haver partit malgrat la campanya de desgast dels mitjans a l'actual president.

No és que sigui un gran fan de Laporta, però veient qui donava suport al Víctor Font tenia clar que Laporta era la millor opció. Si més no és un independentista declarat i tot i que per al meu gust no fa prou per defensar la catalanitat del club, penso que és el que més pot fer en aquest sentit. I no es pot negar l'evidència. En aquests cinc anys de mandat ha aconseguit liquidar gran part del deute, fer un estadi, i reflotar un equip que anava a la deriva, amb un nou projecte amb gent de la casa, jove, i que sent els colors. 

Ahir per la nit les parets de la sala Luz de Gas devien tremolar. 

El primer hat-trick de Lamine.

 

Avui el Barça ha derrotat el Vila-real en la 26a jornada de lliga (4-1) en un partit força complet dels blaugranes. En l'exhibició culer ha brillat amb llum pròpia Lamine Yamal, que s'ha convertit en el jugador més jove del Barça a marcar un hat-trick (tres gols), amb 18 anys i 231 dies), superant Giovanni Dos Santos i Leo Messi que eren el primer i segon respectivament fins avui.

Més enllà dels tres gols, avui Lamine Yamal ha tornat a mostrar-se com un jugador desequilibrant, gairebé imparable. Tant de bo continuï la ratxa dimarts vinent al partit de tornada de semifinals contra l'Atlético de Madrid. Necessitarem la qualitat de Lamine per intentar remuntar els 4 gols que vam encaixar al Metropolitano.

Gal·les - Escòcia. 6 Nacions en viu a Cardiff.

 

Aquest cap de setmana vaig fer un viatge llampec per anar a veure el segon partit de la meva vida del 6 Nacions (recordeu que l'objectiu és veure'n 6, un a cadascun dels estadis de les sis nacions participants). En aquesta ocasió vaig aconseguir entrades per al Gal·les - Escòcia, un partit que podria haver estat de tràmit ja que en teoria les dues seleccions no han estat entre les favorites a guanyar el títol en els darrers anys, però que enguany Escòcia encara manté alguna esperança si guanya els dos partits que li resten (França i Irlanda) al guanyar dissabte de manera ajustada i amb remuntada inclosa (23-26). 

L'estadi dels Gal·lesos, el Principality de Cardiff gairebé es va omplir amb prop de 71.000 espectadors, dels quals ben bé uns 10.000 eren escocesos barrejats amigablement entre els aficionats locals a les graderies. Sense anar més lluny, jo vaig estar envoltat d'uns i altres. L'ambient als carrers i als pubs als instants previs va ser impressionant, i a molts pubs calia fer cua per poder entrar, i més cua per poder demanar una cervesa.

L'anecdota del cap de setmana va ser la cancel·lació del meu allotjament sense previ avís. Els fills de puta de Booking devien revendre la meva habitació per una quantitat més elevada que la que havia pagat jo (fa mesos) i no em van ni avisar. Quan vaig arribar a la Guesthouse em va dir un noi que sortia que era tot ple i que m'havien cancel·lat la reserva. I es queden tan amples. I ja em veus a mi un dissabte a dues hores de començar el partit buscant un nou allotjament, tenint en compte que hi havia 10.000 escocesos a Cardiff. Afortunadament vaig trobar una casa particular que llogava habitacions (un Homestay) no gaire lluny de l'estadi (més de mitja hora a peu) per un preu una mica superior del que havia pagat, però espero reclamar i que no em costi un euro més, i si pot ser una compensació pels inconvenients causats. Això sí, l'amfitriona em va fer un bon esmorzar típic britànic l'endemà al matí, i vam estar xerrant amb ella i un gal·lès d'uns 70 anys que havia vingut sol des del nord de Gal·les per veure el partit.

d'aquesta lliga podrida d'una vegada!

 

Ahir el Barça va patir l'enèssim atracament arbitral al camp del Girona. En un mal partit dels blaugranes, i amb empat al marcador, en el minut 86 l'àrbitre va ignorar una falta claríssima per una trepitjada del jugador local Echeverri al defensa Koundé, que va quedar estirat al terra, i va concedir el gol als local. El més greu de tot no és que l'àrbitre no xiulés la falta (sempre podrà dir que no la va veure tot i que tots els culers sabem que no és cert), sinó que l'àrbitre del VAR no avisés l'àrbitre (Soto "Atraco" Grado) de la infracció al veure-ho repetit a les pantalles. Un autèntic atracament premeditat en l'objectiu de fer campió el club-estat, és a dir, el Real Madrid.

Són tants els errors arbitrals que han perjudicat al Barça aquesta temporada... És tan evident que la consigna és que el Barça no torni a guanyar la lliga... Si jo fos l'entrenador o el President del Barça ja hauria abandonat algun camp fa temps. Que sempre s¡equivoquin a favor del R. Madrid i en contra del Barça només té una explicació, i és ben coneguda. El club-estat ha de guanyar la lliga pel civil o pel criminal.

Ja se la poden confitar aquesta puta merda de lliga espanyola corrupta. 

Si la Candelera plora...

 

 si la Candelera plora, l'hivern és fora; 

si la Candelera riu, l'hivern és viu. 

Tant si plora com si riu, penal per al Real Madrid.

Terrassa s'omple de "runners".

 

Participants pujant per la Rambla a l'inici de la cursa.

Aquest matí s'ha disputat la 26a edició de la Mitja Marató de Terrassa amb més de 4.000 participants, o el que és el mateix, runners. Entre tots ells, el més ràpid ha estat l'atleta local Jaume Leiva.

Nit rodona per al Barça a la Champions.

 

Ahir es va disputar la vuitena i darrera jornada de la lligueta de classificació per a les eliminatòries de la Champions League. Una darrera jornada d'infart on tretze equips es jugaven la possibilitat d'entrar en el selecte grup dels primers 8 que s'estalvien la eliminatòria dels setzens, i un bon grapat més que encara mantenien opcions de classificar-se entre els vint-i-quatre primers que accedeixen a la següent fase de setzens.

I la jornada no va començar gaire bé per als interessos del Barça ja que el Copenhaguen es va avançar inesperadament al Camp Nou deixant momentàniament els blaugranes lluny del selecte grup de vuit. També l'etern rival, el R. Madrid s'avançava a Lisboa i semblava assegurar-se un lloc de privilegi. Tanmateix, a mesura que avançava la nit, la cosa va fer un gir com un mitjó. El Barça va acabar remuntant i imposant-se per un clar 4-1, el Madrid es va enfonsat a Lisboa i va acabar naufragant davant l'equip de Mourinho (4-2), amb un gol èpic del porter lisboeta al minut 97 inclòs, que donava la classificació als locals.

El Madrid va passar de ser quart a nové i quedar fora del grup d'equips que s'estalviaran la fase de setzens. Perquè això passes, també era necessari que perdés l'Athletic de Bilbao el seu partit com a local que l'enfrontava a l'Sporting de Lisboa, i que va haver de remuntar un 2 a 1 per acabar guanyant (2-3) també en el darrer minut del matx. Emocionant i trepidant jornada final de lligueta. 

Laporta és mulla pel Barça (literalment).

 

Del partit de lliga d'ahir del Barça quedaran dues imatges gravades a la memòria de molts culers. I no sé quina de les dues amb més intensitat. La primera és el golàs de Lamine Yamal amb una acrobàtica tisora que va fer inútil l'estirada del porter de l'Oviedo, i va suposat el tercer i definitiu gol blaugrana (3-0). La segona no es va donar al terreny de joc, sinó a la llotja de l'estadi, amb el President Laporta aguantat el fort aiguat que va caure a les acaballes del matx, i que va arribar a tenir una intensitat considerable, amb trossets de pedra inclosos. A Laporta li van oferir un paraigües però no el va voler obrir i va aguantar estoicament sota la pluja fins al xiulet final, mentre el president de l'Oviedo acabava desistint i es cobria amb un paraigües. 

És una escena del tot inèdita perquè la llotja sempre havia estat a raser sota la coberta de tribuna a l'antic Camp Nou, però amb l'actual estadi inacabat, ni la llotja té res que la protegeixi de les inclemències meteorològiques. Fins ahir, encara no havia plogut en cap dels partits jugats a l'estadi, i va semblar com si Laporta volgués enviar un missatge als socis i aficionats culers, que ell es mulla pel Barça com van fer molts altres espectadors a les graderies de l'estadi.

Setmana gloriosa per als culers.

 

Quina setmana que portem els culers! Començant diumenge passat amb la victòria a la final de la Supercopa a Jeddah contra l'etern rival, el Real Madrid (3-2), en un partit on el Madrid es va presentar com un equip petit, qual Getafe, amb una tàctica defensiva, atemorits. I l'endemà, tot i que alguns periodistes de la caverna madridista volguessin fer creure que l'entrenador blanc, Xabi Alonso, sortia reforçat després de perdre el primer títol de la temporada, Florentino va decidir acomiadar-lo i anunciar un nou tècnic, el odiós exdefensa blanc Álvaro Arbeloa.

I sense temps per descansar gaire es presentaven els partits dels setzens de final de la copa del rei, i el Madrid jugava a Albacete una eliminatòria a partit únic, i van acabar perdent en el temps de descompte (3-2 també com a la supercopa) tot i haver empatat també al temps de descompte (2-2 al minut 90 i escaig) i quan tothom pensava que el somni de l'Albacete s'havia acabat, doncs patapam!!!Hahahahaha.

I ahir el Barça jugava també el seu partit dels setzens a Santander, contra l'històric Rácing, primer classificat de la 2a divisió. I va saber fer els deures i guanyar el partit per passar a la següent ronda (0-2), no sense un punt de patiment quan Joan Garcia va fer una gran aturada en una contra clara dels locals quan s'entrava ja en temps de descompte.

Als culers de pedra picada, ens fa gaudir tant o més les victòries del nostre Barça com les derrotes del club-estat. A veure si continua la ratxa!!! 

Partit històric al Palau.

 

Brutal el partit de l'Eurolliga de bàsquet que va enfrontar ahir el Barça amb el Baskonia al Palau Blaugrana, i que es va decidir a favor dels locals després de tres pròrrogues i més de tres hores de partit (134 a 124), amb un Kevin Punter estel·lar (43 punts), i que es va convertir en el partit amb més punts de la història de la competició, superant un R. Madrid - Efes de feia dos anys (130 - 126), a banda de ser l'equip que aconseguia anotar més punts en un partit.

I la veritat és que el Barça va anar a remolc gairebé tot el partit, arribant a perdre de 15 punts, i la cosa pintava realment complicada. I cal afegir la baixa d'un dels puntals de l'equip, Clyburn, que es va haver de retirar per una lesió muscular. Aleshores va emergir el crac nord-americà, Kevin Punter que va decidir jugar-se les pilotes més transcendents amb gran encert. Va ser apoteòsic. Va aconseguir remuntar un desavantatge de nou punts a manca de dos minuts i escaig a la segona pròrroga. Apustuflant!!