 |
| Foto: ACN |
És el que provoquen les polítiques neoliberals dels successius governs a Catalunya. Segregació escolar per origen i per classe social, i grans desigualtats entre centres. Esperem que el nou Conseller d'Educació, Josep Bargalló, hi posi remei tal i com ha anunciat...
El fracàs escolar és un dels principals problemes del sistema educatiu
espanyol i, per extensió, del català. A escala internacional, s'entén
com a fracàs escolar els alumnes que no acaben les etapes obligatòries,
de manera que a Espanya les xifres les protagonitzen aquells estudiants
que no acaben l'ESO. Això afecta entre el 25% i el 20% dels alumnes,
mentre que a la resta d'Europa la mitjana se situa entre el 5% i 10%.
Però tot i l'alt percentatge, aquest fenomen és especialment cruel en
els alumnes immigrants o fills d'immigrants. Ho ha tornat a evidenciar
un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, publicat a
'Perspectives demogràfiques', i que mostra que el fracàs escolar a l'ESO
dels fills d'immigrants gairebé duplica el dels alumnes autòctons. Una
"racialització intolerable" del fracàs escolar que els autors de
l'estudi demanen a l'administració que solucioni de manera urgent.
Per comprendre l'informe que han elaborat Jordi Bayona i Andreu Domingo
a partir de dades del departament d'Ensenyament i l'Idescat és
important assenyalar l'ús del concepte 'generacions'. Han dividit
l'alumnat en quatre categories:
- Generació 1: alumnes nascuts a l'estranger i que han arribat a Catalunya amb set o més anys i que, per tant, no s'han escolaritzat al país des del principi.
- Generació 1,75: alumnes nascuts a l'estranger però que han arribat a Catalunya amb menys de set anys i, per tant, han entrat al sistema educatiu obligatori des de 1r de primària.
- Segona generació: alumnes nascuts a Espanya però amb un o dos progenitors nascuts a l'estranger.
- Generació 2,5: alumnes nascuts a Espanya però amb un dels seus progenitors nascut a l'estranger.
- Generació 3 o autòctons: alumnes nascuts a Espanya i amb progenitors també autòctons.
Així, han conclòs que dels 42.687 alumnes matriculats a quart d'ESO en
escoles públiques a Catalunya el curs 2015-2016, hi ha 12.976 alumnes
"relacionats amb la immigració" (és a dir, que són de les quatre
primeres generacions descrites). Però el focus es troba en la gran
diferència d'alumnes que no acaben l'ESO depenent de la categoria. Per
exemple, els valors de fracàs escolar més elevats es donen entre els
alumnes de la primera generació (els nascuts a l'estranger i que han
arribat fa menys de 7 anys), en què una tercera part dels nois (34,6%) i
una quarta part de les noies (23,5%) no assoleixen l'ESO, unes xifres
molt superiors al 13,2% dels nois i el 7,3% de les noies autòctones.
Fins i tot en els alumnes de segona generació –ja han nascut a
Catalunya però són fills d'immigrants– se segueixen registrant valors
tan superiors als autòctons que gairebé els dupliquen: un 21,2% dels
nois i un 13,7% de les noies no acaben l'ESO, vuit punts i sis punts més
que els autòctons, respectivament.
Segons els
autors, els nivells de fracàs escolar tan dispars segons l'origen dels
progenitors són "insostenibles". "Els descendents dels immigrats
internacionals i la seva integració social han de ser un dels objectius
prioritaris per a la construcció de la cohesió social", han afirmat
Bayona i Domingo, perquè avisen que aquest grup poblacional "pot
representar més de la quarta part dels joves" catalans en un futur
pròxim.
De fet, aquest grup està àmpliament estudiat
en l'estudi, per exemple per procedències. Els alumnes d'origen americà
registren un 15,5% de fracàs escolar; els d'origen asiàtic un 17,8%, i,
finalment, els d'origen africà un 19,2%. En aquest últim cas, els
alumnes que són fills de marroquins tenen un 15,9% de fracàs escolar,
però el més alarmant és el 40,9% dels d'origen gambià. Les xifres
evidencien, segons els autors, "el fracàs del sistema educatiu amb
alguns orígens determinats", així com les "dificultats futures que
aquests joves poden tenir en la seva inclusió i posterior progressió en
el món laboral". "Cal una actuació especial i urgent sobre la matèria",
afirmen.
