|  | 
| Foto: ACN | 
És el que provoquen les polítiques neoliberals dels successius governs a Catalunya. Segregació escolar per origen i per classe social, i grans desigualtats entre centres. Esperem que el nou Conseller d'Educació, Josep Bargalló, hi posi remei tal i com ha anunciat... 
El fracàs escolar és un dels  principals problemes del sistema educatiu
 espanyol i, per extensió, del català. A escala internacional, s'entén 
com a fracàs escolar els alumnes que no acaben les etapes obligatòries, 
de manera que a Espanya les xifres les protagonitzen aquells estudiants 
que no acaben l'ESO. Això afecta entre el 25% i el 20% dels alumnes, 
mentre que a la resta d'Europa la mitjana se situa entre el 5% i 10%. 
Però tot i l'alt percentatge, aquest fenomen és especialment cruel en 
els alumnes immigrants o fills d'immigrants. Ho ha tornat a evidenciar 
un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, publicat a 
'Perspectives demogràfiques', i que mostra que el fracàs escolar a l'ESO
 dels fills d'immigrants gairebé duplica el dels alumnes autòctons. Una 
"racialització intolerable" del fracàs escolar que els autors de 
l'estudi demanen a l'administració que solucioni de manera urgent.
 Per comprendre l'informe que han elaborat Jordi Bayona i Andreu Domingo
 a partir de dades del departament d'Ensenyament i l'Idescat és 
important assenyalar l'ús del concepte 'generacions'. Han dividit 
l'alumnat en quatre categories:
- Generació 1: alumnes nascuts a l'estranger i que han arribat a Catalunya amb set o més anys i que, per tant, no s'han escolaritzat al país des del principi.
- Generació 1,75: alumnes nascuts a l'estranger però que han arribat a Catalunya amb menys de set anys i, per tant, han entrat al sistema educatiu obligatori des de 1r de primària.
- Segona generació: alumnes nascuts a Espanya però amb un o dos progenitors nascuts a l'estranger.
- Generació 2,5: alumnes nascuts a Espanya però amb un dels seus progenitors nascut a l'estranger.
- Generació 3 o autòctons: alumnes nascuts a Espanya i amb progenitors també autòctons.
 Així, han conclòs que dels 42.687 alumnes matriculats a quart d'ESO en 
escoles públiques a Catalunya el curs 2015-2016, hi ha 12.976 alumnes 
"relacionats amb la immigració" (és a dir, que són de les quatre 
primeres generacions descrites). Però el focus es troba en la gran 
diferència d'alumnes que no acaben l'ESO depenent de la categoria. Per 
exemple, els valors de fracàs escolar més elevats es donen entre els 
alumnes de la primera generació (els nascuts a l'estranger i que han 
arribat fa menys de 7 anys), en què una tercera part dels nois (34,6%) i
 una quarta part de les noies (23,5%) no assoleixen l'ESO, unes xifres 
molt superiors al 13,2% dels nois i el 7,3% de les noies autòctones. 
 Fins i tot en els alumnes de segona generació –ja han nascut a 
Catalunya però són fills d'immigrants– se segueixen registrant valors 
tan superiors als autòctons que gairebé els dupliquen: un 21,2% dels 
nois i un 13,7% de les noies no acaben l'ESO, vuit punts i sis punts més
 que els autòctons, respectivament. 
 Segons els 
autors, els nivells de fracàs escolar tan dispars segons l'origen dels 
progenitors són "insostenibles". "Els descendents dels immigrats 
internacionals i la seva integració social han de ser un dels objectius 
prioritaris per a la construcció de la cohesió social", han afirmat 
Bayona i Domingo, perquè avisen que aquest grup poblacional "pot 
representar més de la quarta part dels joves" catalans en un futur 
pròxim.
 De fet, aquest grup està àmpliament estudiat 
en l'estudi, per exemple per procedències. Els alumnes d'origen americà 
registren un 15,5% de fracàs escolar; els d'origen asiàtic un 17,8%, i, 
finalment, els d'origen africà un 19,2%. En aquest últim cas, els 
alumnes que són fills de marroquins tenen un 15,9% de fracàs escolar, 
però el més alarmant és el 40,9% dels d'origen gambià. Les xifres 
evidencien, segons els autors, "el fracàs del sistema educatiu amb 
alguns orígens determinats", així com les "dificultats futures que 
aquests joves poden tenir en la seva inclusió i posterior progressió en 
el món laboral". "Cal una actuació especial i urgent sobre la matèria", 
afirmen. 
