Una de les coses més positives que m'ha portat el confinament, de les diverses que hi ha val a dir, és a l'hora de l'esmorzar. Poder esmorzar cada matí a casa amb la calma és meravellós. Quan he d'anar a l'escola sempre menjo alguna coseta a casa abans de sortir, o paro al forn a fer un cafè amb llet i un croissant, però amb els ulls posats al rellotge del telèfon. Poder preparar-me l'esmorzar sense la pressió del temps, i gaudint del fet de poder-ho fer, m'està resultant una de les activitats confinades més plaents i, sense dubte, que més trobaré a faltar. Procuro tenir sempre taronges per fer-me un suc, i el cafè amb llet amb cafè de cafetera tradicional (m'encanta escoltar el soroll que fa la cafetera quan ha pujat el cafè i l'olor que es desprèn amb el vapor que s'escapa). I per menjar, normalment, pa amb tomàquet i embotit. A poder ser llonganissa de pagès. En el seu defecte, pernil. I un dia a la setmana una pasta dolça per canviar la rutina.
