 |
| Foto: Revista Infància. |
La mestra Roser Reverter, del col·lectiu Rosa Sensat, ens descriu les claus educatives per assolir una societat educada, justa, cohesionada i amb igualtat d'oportunitats.
Com ens recordava l’Assumpta Baig en el seu article del 30 d’octubre,
aquesta frase la va pronunciar Alexandre Galí el 26 de juliol del 1966 a
la segona conferència durant la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat.
És un enunciat-petició, aparentment simple en la seva formulació però
complex en la seva aplicació, que s’ha anat concretant en diversos
àmbits, i tot i que no en podem considerar cap com a consolidat.
– No separeu els infants per la llengua. Durant la discussió de la
Llei de Normalització Lingüística, Marta Mata va defensar, amb la
tenacitat que li era pròpia, que no s’havia de separar els infants
segons la llengua familiar ni en escoles ni en aules diferenciades.
Aquest posicionament va permetre la vertebració de l’escola i de la
societat a el nostre país.
L’objectiu que els joves que finalitzen l’ensenyament obligatori -que
haurien de ser tots- puguin expressar-se oralment i per escrit en
català, castellà i anglès, així com en la seva llengua familiar si n’és
una altra, és una fita coherent en el nostre entorn social. Però cal
situar el paper de cadascuna d’elles en el marc de construcció de sabers
i de relació que és l’escola.
– No separeu els infants pel lloc d’origen. La immigració dels
darrers anys ha canviat substancialment la composició de l’alumnat de
les nostres aules; aquesta realitat va fer replantejar com s’acullen les
llengües i les cultures d’origen, com se’ls apropa a la llengua
catalana més enllà d’un coneixement que els permeti seguir el
currículum. I cal ser honestos en respondre’ns si això és possible en
centres on l’alumnat provinent d’altres països és majoritari.
– No separeu els infants per la classe social familiar. Les famílies
immigrants tendeixen a cercar habitatges assequibles en els barris on
viuen persones de la seva comunitat d’origen. Sovint la possibilitat de
trobar aquests habitatges és deguda al fet que les famílies residents al
barri es traslladen a d’altres amb millors condicions urbanístiques i
d’equipaments. Aquest procés es repeteix en el cas de famílies amb pocs
recursos.
Les respostes per millorar aquesta situació van més enllà de l’actuació de l’administració educativa.
– No separeu els infants per les creences. L’escola no ha d’imposar
ni difondre cap concepció política o religiosa de la realitat. La
formació religiosa s’hauria de donar en la família i en els centres de
culte.
– No separeu els infants per les capacitats. Els infants han
d’aprendre cadascun al seu ritme, tots sentin-se formant part d’un
col·lectiu que comparteix els coneixements, ajudats per uns mestres que
combinen el rigor acadèmic amb la flexibilitat en l’exigència.
“L’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació dels infants amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món”*
Un bon sistema educatiu és aquell que no separa els infants i els
joves ni per la seva llengua familiar, ni pel seu origen geogràfic o
social, ni per les creences que li ha transmès la família, ni per les
seves capacitats, ni pel seu gènere. Està format per escoles que tothom
senti com a seves: els infants, però també les famílies, el municipi, la
societat i l’administració.
Tot i reconeguent els avenços que en aquest sentit s’han produït, hem
de considerar allò que no s’ha aconseguit encara, o en què fins i tot
s’ha retrocedit, per situar noves fites.
I per acabar una altra petició. Aquesta vegada no adreçada a l’administració educativa, sinó a les famílies.
– No separeu els infants per posicionaments polítics. Imagineu una
situació: un mestre parla de Drets Humans a classe, els infants
pregunten, entre d’altres, a qui es considera presos polítics, el mestre
respon atenent al text que es comenta. Alguns d’aquests infants porten
un llaç groc, el mestre no, perquè creu que la seva opinió personal no
l’ha de mostrar a l’escola, o perquè no hi està d’acord. Uns dies
després ha d’anar a declarar davant d’un jutge, perquè una família ha
comunicat la situació a la fiscalia.
En una altra escola es decideix posposar tractar aquest tema per “la situació que es viu a Catalunya”.
Els mestres i les mestres som ben capaços de parlar del que passa a
l’entorn, sense posicionar-nos. Aleshores els infants poden entendre les
diferents opcions, estar -o no- més d’acord amb una, sense rebutjar les
altres. No ens autocensurem.
La judicialització ha arribat a l’escola. Primer va ser pel nombre
d’hores que es destinen al castellà, ara per la ignominiosa campanya
sobre el suposat adoctrinament de l’escola catalana. Demanaria a les
famílies que no creïn divisions entre els infants. Que cadascú esculli
el seu color.
* MATA, Marta (1999) Discurs en l’acte d’investidura com a Doctora Honoris Causa per la UAB.
