Un viatge sense retorn, un infern, un malson,
clavegueres del sistema matant les il∙lusions.
Quantes vegades ens ho vas escriure? La veu d'una poeta que apunta i que dispara
Abusos policials, abusos judicials, no ens inventem res, és un problema estructural,
la premsa que calla, la veritat que esclata
Aquesta és la realitat, en una ciutat morta!!!
clavegueres del sistema matant les il∙lusions.
Quantes vegades ens ho vas escriure? La veu d'una poeta que apunta i que dispara
Abusos policials, abusos judicials, no ens inventem res, és un problema estructural,
la premsa que calla, la veritat que esclata
Aquesta és la realitat, en una ciutat morta!!!
(KOP)
(Extret de la Wikipèdia).
La nit del 4 febrer 2006 va acabar amb una càrrega policial al centre
de Barcelona. Va ser als voltants d'un antic teatre ocupat en el qual
s'estava celebrant una festa. Entre els cops de porra, van començar a
caure objectes des del terrat de la casa ocupada. Segons va relatar per
ràdio l'Alcalde de Barcelona Joan Clos poques hores després, un dels guàrdies urbans, que anava sense casc, va quedar en coma per l'impacte d'un test.
Les detencions que van venir immediatament després del tràgic incident ens relaten la crònica d'una venjança.Tres joves detinguts, d'origen sud-americà, són greument torturats i
privats de llibertat durant dos anys, a l'espera d'un judici en el qual
poc importava qui havia fet què. Poc importava que l'objecte que va
ferir el policia hagués estat tirat des d'un terrat mentre que els
detinguts estaven a peu de carrer. Dos detinguts aquella nit -Patricia i
Alfredo- ni tan sols estaven presents al lloc dels fets: van ser
detinguts en un hospital pròxim i trobats sospitosos per la seva forma
de vestir. Poc importava si hi havia proves o evidències que exculpaven a
tots els acusats.
Es tractava d'un enemic genèric construït per la premsa i els
polítics de la Barcelona modèlica, la ciutat que acabava d'estrenar la
seva anomenada ordenança de civisme, una llei higienista, marc legal perfecte per als plans de gentrificació d'alguns barris cèntrics, destinats al turisme.
Els joves detinguts aquella nit eren caps de turc que encaixaven
perfectament, per la seva estètica, amb la imatge del dissident
antisistema: l'enemic intern que la ciutat modèlica havia anat generant
aquells últims temps.
Anys després, dos policies són condemnats a inhabilitació i penes de
presó de més de 2 anys per haver torturat a un noi negre. La sentència
demostra que els agents menteixen i manipulen proves durant el judici.
Per encobrir les tortures, acusen el jove de traficar amb drogues, però
el jutge descobreix un muntatge: el noi afro-americà és en realitat,
fill d'un diplomàtic: l'ambaixador de Trinitat i Tobago a Noruega.
Aquests agents resulten ser els mateixos que havien torturat als joves
detinguts aquella nit del 4 de febrer de 2006 i alguns dels testimonis
que van declarar en contra durant el judici.
El personatge principal de Ciutat Morta és Patricia Heras,
a qui anem coneixent mitjançant la seva poesia i el testimoni de les
seves amigues i ex-parelles sentimentals. Es tracta d'una jove estudiant
de literatura, extremadament sensible, amb una estètica de cultura queer amb la qual s'identifica.
L'experiència que li travessa a partir d'aquell matí del 4 de febrer
de 2006, quan és detinguda injustament juntament amb el seu amic Alfredo
en un hospital, dóna un gir radical a la seva vida. Dos anys d'angoixa a
l'espera del judici, esgotant tots els estalvis de la seva vida per
pagar advocats. Tres anys de condemna a la presó. A part de destrossar
la seva vida, aquests fets disparen la seva productivitat literària que
va quedant registrada a un bloc que titula de forma premonitòria: Poeta Difunta.
Patricia se suïcida durant una sortida de la presó, l'abril del 2011. Aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a ella.
