"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 20 de juliol del 2019

Cuba (6) - Santa Clara.


Hem parat un parell de dies a Santa Clara, famosa al món sencer per ser la ciutat on reposen les restes d'Ernesto Guevara "Che", el famós revolucionari argentí que va sumar-se a Fidel Castro i la resta de revoltats en la lluita contra el dictador Batista l'any 1956. El Che va comandar el front revolucionari de Santa Clara i és per aquest motiu que després de la seva mort a Bolívia, on havia anat a lluitar contra el govern corrupte i dictatorial d'aquest país, Fidel Castro va decidir que fos enterrat a la ciutat on va desenvolupar la seva vida després de la victoria de la revolució el 1959. Aquí hi ha el seu mausoleu i la seva tomba, envoltat d'atres revolucionaris cubans que el van seguir fins a Bolívia.

A banda de la figura del Che, Santa Clara és una ciutat força agradable i escassament turística, amb la qual cosa et pots sentir un autèntic privilegiat quan fas una mica de vida al carrer envoltat dels locals. Un lloc molt entranyable és el bar La Marquesina que hi ha als baixos del Teatro la Caridad, on es pot escoltar trova qualsevol nit amb músics locals veterans. Allà vam conèixer a un músic que havia lluitat al costat del Che i que l'havia conegut personalment perquè havia anat a escola amb la seva esposa, Adeila. També vam conèixer a "El diablo", un cantant de 83 anys que havia cantat al costat de Benny Moré, tot un mite de la cançó cubana, mort en un accident.

Un altre lloc força interessant que vam descobrir va ser El mejunje, un local cultural amb una programació diària d'activitats culturals. Una mena de local social i artístic per la gent jove. Hi vam ser una nit que hi havia sessió discotequera i una altra on feien música en directe. La primera nit vam anar sols i ens van fer pagar 5 CUPs per entrar. La segona vam anar amb una parella de cubans que havíem conegut per la tarda, i em penso que deviem pagar uns 10 CUPs com a molt. Coses que passen als turistes a Cuba. El xicot d'aquesta parella es deia Florentino i l'havíem conegut de casualitat davant d'una botigueta de roba esportiva. Ens havia escoltat i li va fer gràcia mostrar-nos el seu carnet de la penya blaugrana d'un poble proper. Ens va comentar que a CUba n'hi havia 4 o 5. Ell era professor d'Educació Física a la universitat. Ens va comentar que a Cuba, l'EF és obligatòria fins al segon curs de la universitat, i que a primària i secundària fan unes 4 hores setmanals. Un paio molt interessant.

A la segona casa on ens vam allotjar a la ciutat, vam conèixer la propietària que resultava ser una jove, Rocio, de 26 anys que era flautista i havia estat un parell d'anys tocant amb un trio a Dubai i a Abu Dabi. Ens va comentar que havien notat força la nova llei de Trump que impedia l'entrada de nord-americans a Cuba, i que el negoci se n'havia ressentit molt.