"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 26 d’agost del 2019

Barça: engreixant la màquina.

Ansu Fati en el seu debut ahir al Camp Nou.



























Ahir vaig patir i gaudir amb el Barça en la seva estrena en lliga al Camp Nou davant del Betis, després de la derrota de la setmana passada al camp de l'Ahtletic. Vaig patir durant 40 minuts, sobretot amb el resultat (0-1) tot i que el joc era força esperançador. Amb el gol de l'empat de Griezman al 41 em vaig relaxar, i la segona part va ser un gran espectacle de gols i futbol (5-2).

El partit va deixar a més alguns detalls interessants per ser ressaltats: l'actuació del francès Griezman, flamant fitxatge d'aquest estiu, per fi va estar a l'alçada de les expectatives, amb un parell de gols, bones assistències i erigint-se en líder de l'equip en absència de la resta de referents de la davantera per problemes físics (sense Messi, ni Suàrez, ni Dembelé); també força destacable va ser l'actuació del jove de la pedrera, el granollerí Carles Pérez, que va donar amplitud al camp des de l'extrem i que va combinar molt bé amb els companys, i fins i tot va acabar marcant en una jugada de murri; i per últim, destacar l'aparició estel·lar d'un jove de Guinea Bissau de tan sols 16 anys, Ansu Fati, que s'ha convertit en el segon jugador més jove a debutar en la història de la lliga.

Em va agradar la intensitat amb que van jugar tots els jugadors del Barça ahir. La pressió alta i a camp contrari, i les constants ajudes en els marcatges. Tanmateix, fins que no va arribar el primer gol de Griezman, no les teníem totes. Sembla com si l'aficionat no se'n fiï gaire d'aquest Barça de Valverde tot i endur-se la lliga de carrer la temporada passada. Veurem com evoluciona la cosa...