Un esdeveniment que mobilitza milers de seguidors arreu del país, i que tot i no omplir l'estadi (55.000 espectadors), va mostrar un ambient espectacular. I no vegis com criden els sud-africans. I no vegis com mamen els sud-africans. A més, està permès entrar les cerveses a les grades, i hauríeu de veure quin espectacle d'aficionats amunt i avall per les escales de les grades anant a carregar i tornant carregats, amb tres, quatre, vuit gots.
Abans d'entrar a l'estadi vaig conèixer un argentí que portava prop de 30 anys vivint a Sud-àfrica. Hi havia anat amb la dona (blanca autòctona), els fills, i els pares. Em va explicar que havia estat sopant amb els jugadors de Los Pumas uns dies enrere, i que el 2010 havia pogut anar a veure tots els partits de la selecció argentina de futbol al Mundial que va organitzar aquest país. També em va comentar els problemes polítics del país, la corrupció, i que els negres no tenen una actitud molt responsable amb el treball.
Vaig tornar xino-xano cap al hostel on estic allotjat, que està a poc més d'un km. de l'estadi. El hostel (Curiocity Backpackers) té un bar, i ahir uns quants locals estaven de festa aquí. Vaig olorar la marihuana que alguns fumaven al carrer, a la porta del local, i vaig estar parlant una estona amb una dóna que també havia estat a l'estadi amb el seu marit i que tenia dos fills a casa amb la cangur. Després vaig jugar una partideta d'escacs amb un treballador del bar (amb victòria visitant), i cap a dormir.