"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 31 de desembre del 2023

Acabo l'any a Tirana.

 

Façana del Museu històric nacional.

Ahir vaig arribar a Tirana, la capital albanesa, després de l'estada d'un parell de dies a Berat. El primer que he comprovat venint en el bus des de l'aeroport, on vaig anar a tornar el cotxe de lloguer, és que el trànsit és caòtic, tot i que la ciutat no arriba al milió d'habitants. 

Estic allotjat molt a un quilòmetre i escaig del centre neuràlgic de Tirana, a un dels pocs hostals que hi ha a la ciutat, el Blue Door Hostel. De moment a penes si m'he trobat turistes estrangers. Alguns italians, i suposo que alguns més dels països que fan frontera amb Albània (Kosovo, Macedònia del Nord, Grècia, i Montenegro), tot i que sóc incapaç de reconèixe'ls per l'aspecte o per l'idioma que parlen, que per cert m'ha explicat que l'albanès es parla també a Kosovo i a Macedònia del Nord).

Ahir vaig parlar una bona estona amb l'Armando, el propietari d'una cafeteria que parla una mica d'anglès i l'italià perquè va viure 31 anys a Rimini. Em va explicar que Albània és un país molt segur i que hi ha molt poca immigració. La majoria italians que venen a jubilar-se i viure aquí per quatre duros. Em va dir que aquí la religió és viu a les cases, però que en la vida pública és com si no hi fos. Això ho van imposar durant la dictadura i així ha quedat.

Per cert, que ahir vaig anar a dinar a un restaurant tradicional força popular i vaig tenir sort que em fessin un foradet perquè era ben ple. Vaig dinar unes costelles de xai al forn que es desfeien a la boca. Brutal.












dissabte, 30 de desembre del 2023

Albània - Berat.

 

Doncs sóc per terres albaneses passant uns dies d'aquestes vacances de Nadal, i us volia compartir algunes fotos, concretament de la zona de Berat, una de les ciutats més turístiques del país, tot i que en aquestes dates pocs turistes m'he trobat.

Berat, coneguda com la "ciutat de mil finestres", és una ciutat Patrimoni de la Humanitat amb una població al voltant dels 50.000 habitants. És una ciutat amb nombroses mesquites, i esglésies ortodoxes i cristianes.

El seu atractiu principal és la zona alta on hi havia un antic castell ara mig en runes, amb nombroses edificacions de pedra on encara hi viu gent, i temples de les diverses creences religioses professades pels albanesos.


Hotel Colombo.

Panoràmica dels afores de Berat.

Un bar de la ciutat de Poliçan.

Entrada al castell de Berat.


Carrer interior al barri del castell.

Vista panoràmica de Berat des del barri del castell.


Església ortodoxa de Sant Demetri.


Ambient a la fira de Nadal.

Escultura de l'heroïna antifeixista
local Margarita Tutulani.


dilluns, 25 de desembre del 2023

El vers de Nadal.

 


Arriba el Nadal,

tot ple d’alegria,

fem una postal

i aquesta poesia.



Ara que ve el fred

ens hem de tapar,

que surti el solet

i ens vingui a escalfar.



Mengem canelons,

sopa de galets

pollastre, torrons,

neules i bombons.



Fem cagar el tió,

i rebem els reis

ai quina emoció

venen en camells!!



El millor regal

ja me l’han portat

passar aquest Nadal

al vostre costat.


(Xavier Carrillo, Nadal 2022).


diumenge, 24 de desembre del 2023

Bon Nadal?

 


Afortunadament, Jesucrist va néixer a l'establia fa 2023 anys i va poder viure fins als 33. Si hagués nascut un dia com avui, molt probablement no hauria arribat a complir ni un any, víctima de les bombes israelianes.

A 25 de desembre

fum, fum, fum.

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet,

fill del Zaid i l'Amira

volen viure a Palestina,

fum, fum, fum

 

Allà dalt de la muntanya

fum, fum, fum.

Si n'hi ha dos soldadets

ben armadets, ben armadets,

amb l'armilla antibales,

llencen coets i algunes bales,

fum, fum, fum.

divendres, 22 de desembre del 2023

Un joc molt tradicional.

 

El darrer dia d'escola del trimestre amb els alumnes de 3r a 6è vam anar al "Social" o CSC (Centre Social Catòlic) per jugar unes partidetes del tradicional quinto. Un joc molt tradicional de les festes nadalenques arreu de Catalunya, tot i que amb diferents noms i variants depenent de la zona; el quinto, la pula, la quina... 

Recordo anar-hi sovint, amb els amics, a la dècada dels 90. Quan encara es podia fumar i es creava una boira baixa espesa al Social. Darrerament, més que jugar-hi, m'ha agradat fer de "lloro" i cantar els nombres quan hem organitzat el joc al local dels Minyons, o com el passat dimecres, quan juguem amb els alumnes.

dijous, 21 de desembre del 2023

I Carrero Blanco va volar.

 


Ahir es va complir 50 anys del primer intent de l'agència espacial basca (AEB) de llançament de feixista a la lluna. No va arribar a pujar més de quinze metres, però per a un gran nombre de catalans l'intent de l'agència basca va ser tot un èxit.

dimecres, 20 de desembre del 2023

El temasso del dimecres. Dr Calypso - "Plan 10".

 

Aquest passat dissabte es va celebrar a Barcelona una nova edició del festival Rudecat, amb tres bandes catalanes que representen tres generacions de la música ska del nostre país: Dr Calypso (35 anys als escenaris), The Penguins (17 anys i a punt de deixar-ho), i Les Testarudes (grup de noies joves sorgit aquest 2023 i que ja s'ha fet un nom en l'escena skatal·lítica del país).

Les entrades per al concert s'havien esgotat feia mesos, al cap de 24 hores de sortir a la venda, i per aquest motiu van haver de celebrar un segon concert el dia abans a la mateixa sala, i amb els mateixos grups.

Una gran nit amb gent de diverses generacions entre el públic, i a l'escenari també. La música ska continua tenint un públic fidel a Catalunya, i sembla que les noves generacions prenen el relleu dels grups emblemàtics de l'escena.

Llarga vida a l'ska!!

dimarts, 19 de desembre del 2023

20 anys sense el Vaquilla.

 


Tal dia com avui del 2003 moria a als 42 anys, a Badalona, a causa d'una cirrosi hepàtica, Juan José Moreno Cuenca, "El Vaquilla", un dels delinqüents més famosos de Catalunya. Nascut a Barcelona i criat al barri de la Mina (Sant Adrià del Besós), va haver d'aprendre a sobreviure des de ben petit ja que el pare (padrastre) va morir d'un atac de cor, sent ell un vailet, en una persecució policial. Als 13 anys ja havia muntat una banda per fer robatoris i atracaments. Des de ben jove ja va passar per diversos correccionals i ben jove també per la presó, d'on va anar entrant i sortint (escapant en diverses ocasions) fins al dia de la seva mort, a l'hospital Germans Trias i Pujol, com a conseqüència d'una cirrosi hepàtica.

dilluns, 18 de desembre del 2023

PISA avisa.

 


Mai he cregut gaire, per no dir gens, en els resultats de l'avaluació PISA als alumnes al final de la seva etapa obligatòria. Per diverses raons, però principalment, perquè trobo que es basen en uns coneixements concrets deixant de banda molts altres aspectes importants en l'educació dels alumnes. Així, resulta que hi ha països que basen el seu sistema educatiu en un esforç extraordinari per treure bons resultats en aquestes proves, i això implica deixar de banda molts altres aspectes importants en l'educació dels alumnes.

Tanmateix, enguany s'ha generat un important rebombori quan s'han conegut els resultats de les proves PISA que van passar els alumnes que acabaven la seva etapa obligatòria aquest darrer curs. A Catalunya la davallada en els resultats ha estat molt significativa, i de les més importants en comparació amb altres CCAA, o altres països membres de l'OCDE. Tot i que la tendència global ha estat de baixada en els resultats, el catalans ens hem emportat la palma.

Ara tothom intenta espolsar-se les culpes i donar mil i una explicacions al daltabaix. Per una banda, els responsables educatius del govern, en principi, van justificar els mals resultats per l'increment d'alumnat nouvingut i amb necessitats específiques de suport educatiu. Després, davant l'allau de crítiques, van matissar-ho i van recordar la pandèmia de la Covid com a factor a tenir en compte. També s'han alçat veus a la Conselleria contra l'ús excessiu dels mòbils als instituts, i ja parlen de limitar-los, sinó prohibir-los.

Alguns docents, sobretot del col·lectiu de professors de secundària han clamat contra les noves metodologies que, segons ells, porten al desinterès i a perdre la "cultura de l'esforç". Que ja no es treballa com abans, i que tothom aprova el curs encara que no foti ni brot. 

Personalment, trobo que són molts els factors que ens han portat a la situació actual, que tampoc sé si és tan negra com pinta PISA, tot i que sí que sembla evident que la cosa va a pitjor. Però també penso que l'educació és un reflex de la societat, i que la societat fa un bon grapat d'anys que en comptes d'evolucionar involuciona, i el mateix passa amb el sistema educatiu. Tanmateix, el fet que Catalunya sigui un dels llocs on la davallada ha estat més forta, em porta a recordar que a casa nostra la inversió en educació és a la cua dels països del nostre entorn o de les altres CCAA. O que els docents catalans són dels pitjors pagats de l'estat espanyol, i cada cop hi ha més desercions de professionals i manca de personal per cobrir totes les places/baixes.

No hi ha solucions fàcils ni màgiques per al problema, però em sembla evident que els governs que consideren que l'educació és un factor important en la millora de la societat, hi inverteixen els majors percentatges. Quan Catalunya s'iguali en inversió als països amb millors resultats podrem començar a criticar moltes altres coses. Mentrestant, sempre ens quedarà la certesa que sense inversió no es poden demanar grans resultats.

diumenge, 17 de desembre del 2023

El caganer.

 



En un pessebre ha d'haver-hiUn nen Jesús i el Sant JosepTambé la Verge Maria,Una vaca i una mula 
I mal penjat un angelet.
 
Però sobretot hi ha d'haver-hi,Hi ha d'haver-hi un caganer.
 
Hi ha d'haver-hi escorça i molsaI un poblet ben nevadetI un riu de paper de plata,Pastorets i pastoretesAl voltant d'un foc rogent.
 
En un pessebre hi ha d'haver-hiTres gallines i un ferrer,Un ramat de cabres sueltesI una iaia castanyeraI un dimoni dins l'infern.
 
Agafeu la cartolinaRetalleu un cel immensI afegiu-li unes estrelles.Els que no tinguin llumetesHi podran posar gomets.
 
També hi ha d'haver tres reisAmb tres patges, tres camells,Que vénen des de l'Orient,Carregats, porten presents.Què bé que ens ho passarem!
 
Al pessebre hi ha d'haver,Hi ha d'haver-hi un tamboretPerquè hi segui Sant Josep.I si no hi ha tamboret,Que el pobret s'estigui dret.
 
No us en oblideu mai mésEn un pessebre hi ha d'haverEn un pessebre hi ha d'haver-hiHi ha d'haver-hi un caganer.

dijous, 14 de desembre del 2023

Un tros del Trencanous.

 


Aquest matí he acompanyat els alumnes de 3r i 4t de l'escola al Centre Cultural (segon cop en quatre dies) per veure una petita representació del Trencanous que es representarà en la versió completa aquest cap de setmana. Amb joves ballarins d'arreu d'Europa que han fet una estada d'uns mesos a Terrassa per perfeccionar el seu art, i que posen el punt i final a aquesta estada amb aquestes funcions.

Avui ens han ofert al voltant de 50 minuts d'espectacle (dels 105 totals de durada), i els infants, de diversos centres escolars de la ciutat que omplien l'auditori del Centre Cultural, han gaudit i aplaudit de valent en acabar. Sembla que s'ho han passat bé.

Personalment, l'art de la dansa clàssica o ballet, mai m'ha despertat gran entusiasme. Més aviat em costa bastant aguantar gaire estona mirant aquest tipus de ball. Tanmateix, he de reconèixer que l'escenografia, el vestuari, i la posada en escena de l'obra, han ajudat a fer-lo més digerible i entretingut, tot i que he de reconèixer que per moments em venia una soneta...

dimecres, 13 de desembre del 2023

El temassu del dimecres. Bad Manners - "Just a feeling".

 

Divendres vaig tornar a veure els Bad Manners, tretze mesos després de la darrera vegada, però aquest cop al seu país, a Anglaterra, concretament a la ciutat de Sheffield. L'any 1999 els vaig veure per primera vegada (diria) a Dublin, on vivia i treballava aleshores. Un dels meus grups favorits, sobretot en directe, que porta 45 anys als escenaris. Bé, el cantant i ànima de la banda, "Fatty" Buster Bloodvessel (nom artístic de Douglas Trendle) de 65 anys continua mantenint viu el nom i l'esperit d'aquella banda nascuda al Londres de 1978.

Aquest tema, un dels meus preferits, s'incloïa en el segon àlbum de la banda, el "Loonee Tunes", de l'any 1981. Divendres passat també el van tocar a la sala Leadmill de Sheffield.

dilluns, 11 de desembre del 2023

Concert de Nadal.

 

Aquesta tarda hem fet el concert de Nadal de la meva escola a l'auditori de la Factoria Cultural. Un marc incomparable per posar en escena un espectacle, "Mil raons per cantar", on han aparegut en escena tots els alumnes del centre (amb especial protagonisme dels alumnes de 6è), els mestres, i un grup de famílies de l'AFA. La sala de butaques (733 en total) era gairebé plena entre alumnes (que anaven i venien) i familiars, que han aguantat les gairebé dues hores de concert.

Moments únics i extraordinaris que les famílies gaudeixen especialment i que a ben segur els alumnes no oblidaran. I amb una gran feina al darrera, d'assaigs (cant, música, coreografia...), atrezzo, etc.



diumenge, 10 de desembre del 2023

Un pont molt skatal·lític i cerveser a Anglaterra.

 

Inoblidable viatge llampec a Anglaterra amb la Carol i el Miqui per veure dos clàssics de l'ska britànic, els Madness (Londres, 1979) i els Bad Manners (Londres, 1978). Per tal motiu hem viatjat fins a Manchester on ahir vam veure els Madness al pavelló AO Arena amb prop de 20.000 espectadors. Divendres vam visitar Sheffield on tocaven els Bad Manners a la sala The Leadmill. Entre concert i concert hem pogut recórrer alguns carrers de les dues ciutats i de pas, alguns bars i cerveseries per fer passar la set.

M'ha agradat comprovar que les dues històriques bandes angleses continuen arrossegant un nombrós i fidel públic (sobretot els Madness que fan una gira de grans recintes per les illes). Era emocionant veure veterans skinheads fans de les dues bandes, amb les seves vestimentes tribals que han lluit des de fa més de 40 anys (les sabates Dr Marteens, les camises i polos Ben Sherman o Fred Perry, les sabatilles Adidas, les jaquetes tipus bómber...) M'ha traslladat a l'Anglaterra dels anys 80, tot i que amb una mica menys d'energia. :-)




Concert de Madness a l'AO Arena de Manchester.

Nadales instrumentades a l'estació de trens de Sheffield.

El mític cantant dels Bad Manners, Buster Bloodvessel.


Manchester

dimecres, 6 de desembre del 2023

El temassu del dimecres. The Pogues - "Fiesta".

 

El passat dijous 30 de novembre moria a Dublin Shane MacGowan, qui va ser fundador i líder del grup punk-folk irlandès The Pogues (1982-1991) fins que va ser expulsat pels altres membres de la banda degut al seu mal comportament a causa de l'addicció a les drogues i l'alcohol. El 1992 va formar un nou grup sota el nom de Shane MacGowan and The Popes, que va durar fins al 2005. Tanmateix, a partir del 2001 el cantant va tornar a col·laborar amb The Pogues en diferents gires, i ja de forma permanent l'any 2005, fent algunes gires fins a finals de la darrera dècada.

El tema Fiesta és un dels més populars de la banda i milers de vegades punxat en mil i un saraus. El tema era inclòs a l'àlbum "If I Should Fall from Grace with God" de l'any 1988, any en què van visitar Barcelona per gravar el vídeoclip, aprofitant una actuació a la sala Zeleste (actual Razzmatazz).

dimarts, 5 de desembre del 2023

10 anys sense Mandela.

 

Avui fa 10 anys moria a Johannesburg, als 95 anys Nelson Mandela, líder de la revolta antiapartheid a Sud-àfrica, que va arribar a ser President (1994-99) després de guanyar les primeres eleccions no segregades l'any 1994, convertint-se en el primer president negre del país. 

Mandela va passar 27 anys a la presó per la seva lluita contra el sistema d'apartheid dins de l'ANC (Congrés Nacional Africà). Va ser alliberat l'any 1990 gràcies a la pressió internacional, i el fet de convertir-se en un símbol de la lluita antiapartheid. 

Va obtenir el premi Nobel de la pau per la gran tasca per a la reconciliació nacional i l'establiment d'una democràcia no racial al país.

dilluns, 4 de desembre del 2023

"La bicicleta" (Joana Raspall).

 


Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou. 

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!

(Avui es compleixen 10 anys de la mort de Joana Raspall).

diumenge, 3 de desembre del 2023

50 de l'Albert.

 


Doncs sí tu, ens fem grans (afortunadament i malaurada), i el germà del mig, l'Albert, arriba també als 50, com va fer el gran fa tot just 21 mesos i mig. A mi me'n falten 23, i ja començo a fer-me a la idea que aviat seré un cinquenton més. Sembla mentida. Em sembla com si fos ahir que encara jugàvem al carrer de sota de casa, i al poble, a Viladecavalls, o quan l'ajudava a la junta dels Minyons i descarregàvem castells inèdits ben a prop l'un de l'altre... 

No sé què farem els propers 10, 20, 30 o els anys que visquem, però estic convençut que, fem el que fem, estarem a prop l'un de l'altre com sempre. Endavant les atxes.

dissabte, 2 de desembre del 2023

30 anys de la mort de Pablo Escobar.

 


Tal dia com avui del 1993 era abatut, a mans d'un grup de paramilitars, Pablo Emilio Escobar Gaviria "el patró", cap del càrtel de Medellin, responsable de milers de morts a conseqüència de la guerra que va declarar contra l'estat colombià, càrtels rivals, grups de paramilitars, i tothom que es poses a la seva contra. Tants enemics tenia que es va convertir en l'home més buscat del món, i malgrat el nombrós exèrcit de col·laboradors i sicaris que el defensaven, i una elaborada estratègia per amagar-se i escapolir-se contínuament dels que el perseguien, va acabar sent localitzat gràcies a la tecnologia de seguiment de les (continues) comunicacions telefòniques amb els seus familiars.

dimecres, 29 de novembre del 2023

El temassu del dimecres. Fermín Muguruza - "Yalah Yalah Ramallah".

 

Avui, en el dia internacional de solidaritat amb el poble palestí, us comparteixo aquesta cançó del Fermín Muguruza, interpretada en directe fa 10 anys al teatre Vorterix de Buenos Aires. Un cançó inclosa al seu àlbum "Euskal Herria Jamica Clash" de l'any 2006. Per a l'ocasió va comptar amb la col·laboració de la cantant argentina Malena d'Alessio.

dimarts, 28 de novembre del 2023

Circ xinès a Terrassa.

 


El passat diumenge va actuar a Terrassa a la Factoria Cultural (antic Centre Cultural), i en sessió doble de migdia i tarda, el Circ Xinès, integrat per una trentena d'acròbates formats a l'escola xinesa del circ i també provinents de la gimnàstica (amb algun medallista olímpic fins i tot).

El muntatge que van presentar diumenge a Terrassa explica, a través de l’acrobàcia, la història d’un jove que, a través dels seus somnis, coneix un fènix. Al llarg de les gairebé dues hores d'espectacle, es combinen els números acrobàtics, de malabars, equilibris, salts increïbles, etc. Amb una perfecció pràcticament absoluta de tots i cadascun dels artistes (meitat nois i meitat noies).

També cal destacar l'escenografia, la gran varietat de vestits que surten a escena, i les músiques d'arrel xinesa que acompanyen cada número.

Per no tancar boca.

dissabte, 25 de novembre del 2023

Ro-VAR.

 

Si això no és penal, que baixi Déu i m'ho expliqui.

Si bé és cert que el Barça ha encadenat uns quants partits de mal joc i que hi ha hagut algun partit que han merescut perdre perquè el rival ha estat superior, també cal reconèixer que aquesta temporada hi ha hagut una sèrie de decisions (o millor dit "no decisions") arbitrals que han perjudicat greument els culers.

El partit d'avui a Vallecas ha estat una nova mostra d'aquesta dinàmica, amb fins a tres clars penals no assenyalats (un per empenta d'Isi a Balde dins de l'àrea, un altre per agressió del defensa central a Lewandowsky, i el tercer, encara més flagrant, per puntada de peu del defensa a Raphinha quan anava a rematar), i un gol il·legal concedit als locals en una jugada amb fins a dos fores de joc posicionals de jugadors del Rayo.

Però la cosa ve de lluny, ja que enguany ja se'ns han escapat un bon grapat de punts que podrien no haver-se escapat a poc que el VAR s'ho hagués mirat amb una mica menys de nacionalmadridisme. Així de memòria, em venen al cap els claríssims penals a Araujo contra el Madrid (amb penjada al coll del defensa), i contra el Vila-real (també amb claríssima puntada de peu del defensa quan l'uruguaià anava a rematar). I ja no parlem de gols anul·lats, fores de joc mil·limètrics, o targetes grogues que veuen els culers amb gran facilitat i no així els rivals.

Vaja, estic una mica que em bull la sang, i amb la sensació que aquesta temporada, per molt que els blaugranes s'esforcin i millorin, res podrem fer contra els àrbitratges i els (no) videoarbitratges.

dimecres, 22 de novembre del 2023

El temassu del dimecres. Agua Bendita - "Agua Bendita".

 

Aquest passat dissabte van tocar a Terrassa els Agua Bendita, dins de la gira "30 anys, 30 concerts" que van iniciar l'11 de febrer del 2022 a la sala La Cabra de Vic. 

Els Agua Bendita van tenir força èxit en els ambients alternatius a la dècada dels 90, amb una barreja d'estils entre l'ska, el punk-rock, i el reggae. Els vaig veure en uns quants festivals i festes majors compartint escenari amb bandes com Def Con Dos, SA, Color Humano, Discípulos de Otilia, etc. Diria que encara dec tenir per algun lloc els dos primers àlbums en format casset.

El dissabte van compartir escenari amb els terrassencs Ostiaputa (punk) i van aplegar força gent, majoritàriament majors de 40 anys. De fet, feia temps que no anava a un concert en aquesta emblemàtica sala terrassenca, i em vaig retrobar amb vells coneguts que feia anys que no em trobava.

dilluns, 20 de novembre del 2023

Tradicions terrassenques: El Cros Escolar.

 

Foto: Món Terrassa.


Aquest passat dissabte es va disputar una nova edició del tradicional cros escolar de Terrassa. No us sabria dir el nombre d'edicions disputades, però deuen ser més de 40 com a mínim, ja que quan jo era petit ja es disputava, a la zona esportiva municipal que hi havia al costat del camp del Terrassa FC. Enguany hi havia inscrits prop de 4.000 infants de primària i secundària de les escoles de Terrassa i voltants. De la meva escola hi havia una representació de prop de 40 alumnes, que per ser una escola d'una sola línia està força bé.

Enguany les curses eren mixtes, suposo que per no haver de fer tantes curses i poder-les esponjar una mica més al llarg del matí. Tanmateix, com que hi havia molts alumnes de primària, van haver de fer dues curses per cada any. Aquesta nova modalitat mixta imita les curses populars on homes i dones competeixen a l'hora però igualment hi ha tres guanyadors de cada sexe. L'únic inconvenient és que rarament es veu entrar primera a una nena ja que acostumen a guanyar totes les curses els nens.

En tot cas, per a la majoria dels infants el més important no és guanyar la cursa, ja que solament pot guanyar un entre cent cinquanta o dos-cents, sinó el fet de participar i fer-ho amb altres amics, i acompanyats pels pares. Tots porten l'emoció a la cara i els nervis de la competició. Recordo de petit quan em preparava per a la sortida, les empentes i els cops de colze a les primeres files. I algunes caigudes només començar la cursa.

dijous, 16 de novembre del 2023

El mestre que va prometre el mar.

 

Aquest vespre he anat a veure la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar", producció catalana basada en la novel·la de títol homònim del periodista català Francesc Escribano. Dirigida per Patricia Font, i amb els actors Enric Auquer (Antoni Benaiges) i Laia Costa (neta d'un exalumne de Benaiges) en els papers de protagonistes principals. 

Basada en la hisòria real del mestre català de Montroig del Camp, Antoni Benaiges, destinat per la República al poble de Bañuelos de Bureba, a la província de Burgos. Un mestre d'idees progressistes i amb una metodologia moderna per a l'època, i molt allunyada de la vella escola catòlica que s'havia dirigit sempre, fins aleshores, des de la parròquia.

El mestre es topa amb les reticències inicials dels habitants del poble. Un poble de tradició conservadora i creient que, d'entrada, no veu amb bons ulls el nou mestre, tot i que amb el pas dels mesos i dels cursos acaba reconeixent la seva bona tasca i, fins i tot, acceptant la proposta del mestre d'emportar-se els alumnes a veure el mar a Catalunya.

Tanmateix, aquest bonic propòsit quedarà en això, en propòsit, degut a l'alçament militar feixista del 36.

dimecres, 15 de novembre del 2023

El temassu del dimecres. Jordi Vila - "Bola de drac".

 

Fa un parell de setmanes moria, als 76 anys, l'actor de doblatge i cantant Jordi Vila. Conegut per posar-li veu a personatges d'animació com Musculman, Monstre Buu, Garfield, el mussol de La Bruixa Avorrida... Seva és la veu de les caretes de sèries de dibuixos molt populars com Bola de drac, Musculman, Inspector Gadget, Les Tortugues Ninja, o Lucky Luke. Tot un referent per a la meva generació.

dilluns, 13 de novembre del 2023

Ja el coneixem al PSOE...

 

D'això fa avui 20 anys. Els catalans, del PSOE no ens refiem gens ni mica. Ja fa temps que hem après la lliçó. Tanmateix, als líders independentistes sembla que els és igual conèixer la història d'enganys i falses promeses dels socialistes al llarg de molts anys, i han tornat a pactar-hi per investir Pedro Sánchez. 

Sé que aquest pacte d'investidura no ens apropa a la solució al conflicte amb l'estat espanyol. Espero que com a mínim ens apropi a la desaparició del panorama polític dels partits (i de tots els que viuen la mar de bé gràcies al partit) que han liderat el procés "independentista" aquests darrers anys.

diumenge, 12 de novembre del 2023

Això del Girona.

 


Que el Girona FC sigui el primer classificat de la lliga espanyola després de 13 jornades no ho havia previst ni el més ultra dels seguidors gironins. L'equip del vallecà Michel lidera la classificació amb 34 punts (11 victòries, un empat i una sola derrota), dos més que el segon classificat, el Madrid, i quatre més que el tercer, el Barça, que avui ha guanyat agònicament l'Alavés (2-1).

Això del Girona ja no és una sorpresa o una casualitat, ja que 13 jornades és més d'un terç de campionat i, sincerament i racional, es pot dir que el Girona és l'equip que millor futbol està fent en aquest primer tram de temporada: intens, combatiu, d'atac, amb nombroses solucions ofensives, i amb grans jugadors en totes les línies. A destacar el tanc que tenen de davanter centre, l'ucraïnes Dovbyk que té un estil de joc que recorda el davanter noruec del City, Halland. També destaca l'extrem esquerrà Savinho, ràpid i hàbil, o el centrecampista català Aleix Garcia que acaba de ser convocat pel seleccionador espanyol.

Ara la gran incògnita és saber si el Girona està capacitat per aguantar el ritme de competició i el nivell demostrat fins a dia d'avui el que resta de temporada. Queden moltes jornades per endavant i poden arribar les lesions, l'esgotament, la pressió en augment per no punxar... Veurem. Personalment, no m'importaria gens que el Girona s'emportés aquesta lliga. Com a club català i catalanista seria una autèntica gesta per al futbol català. Però bé, si la guanya el Barça també estaré molt content. Molt.