"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 29 de maig del 2019

El "temazo" del dimecres. Dröpools - "Carn".


Els Dröpools són una banda punk de Sant Cugat del Vallès (sí també es fa punk a la capital dels "pijos"), amb 4 àlbums a les seves esquenes. L'any 2013 publicaven "Per sopar carn" on incloïen la cançó que aquí us presento.

Els Dröpools van telonejar fa un parell de dissabtes el retorn als escenaris dels Desperdicis Clínics, i al juliol seran a Terrassa a la festa del 40è aniversari dels Minyons de Terrassa, juntament amb Miquel del Roig i Ebri Knight.

Punk a la catalana de bona factura.

dimarts, 28 de maig del 2019

La Tamara Carrasco torna a tenir, més d'un any després, llibertat de moviments.























Des del 12 d'abril del 2018, la Tamara Carrasco, estava confinada en el seu poble, Viladecans, sota l'acusació de la fiscalia de rebel·lió, sedició i terrorisme, perquè dos dies abans, la Guàrdia Civil va detenir-la a casa seva i hi va trobar un xiulet groc, una papereta de l'1O i una careta de Jordi Cuixart. Acollonant.

Avui, una jutgessa de Barcelona ha decretat l'aixecament del confinament, després que l'advocat de la Tamara, el Benet Salellas, ho demanés al·legant desproporcionalitat en la mesura presa per l'Audiència Nacional.

Un cas més de la flagrant injustícia espanyola, que ha mantingut per més d'un any a una dona innocent retinguda al seu poble.

dilluns, 27 de maig del 2019

Salta la sorpresa a Terrassa. Municipals i europees. 26M.



Ahir es van celebrar les eleccions municipals i europees, i a Terrassa va saltar la sorpresa pel que fa a l'elecció de l'alcalde. Després de 40 anys de govern socialista i d'àmplies majories d'aquests, ahir el candidat amb passat socialista, Jordi Ballart, líder de la formació de nova creació TxT (Tot per Terrassa), assolia uns resultats espectaculars, que ningú hauria pronosticat. Ni ell mateix. Les enquestes li donaven 3-4 regidors, i en va treure 10! 

Ballart ha sabut envoltar-se de gent popular a la ciutat, amb un gran teixit de relacions personals, i ha fet una campanya amb tots els luxes (a saber qui li ha pagat). A més, és un personatge que s'ha mogut moltíssim per tota la ciutat, i tenia el gran avantatge de tenir moltes portes obertes pel fet d'haver estat ja alcalde de la ciutat, abans d'estripar el carnet del partit socialista.

Les altres sorpreses de la jornada, han estat la gran patacada de les esquerres, començant pels Comuns, que es presentaven dividits enguany (TeC i Podem-ICE) que han passat de ser segona força (amb 6 regidors) a no tenir-ne cap. Tampoc han assolit els vots necessaris la CUP, que ha perdut l'únic regidor que tenia. L'altre partit que ha perdut la representació que tenia ha estat el PP, que passa de 2 a cap.

Un aspecte a destacar de les eleccions a Terrassa és la diferència pel que fa a percentatges de vot entre les municipals i les europees. Si a les municipals les forces independentistes (ERC, JxT, CUP i Primàries) tan sols assolien un 27'37% dels vots, a les europees, els dos únics representants independentistes (ERC i JxCat) aconseguien un 42'64%. És a dir, que molt vot independentista ha preferit votar a Ballart com a alcalde.



diumenge, 26 de maig del 2019

Gran Diada del Patrimoni!

Primer 4d9f de l'any, ahir a la Seu d'Ègara a la Diada del Patrimoni (Foto: El món casteller).


Gran jornada castellera ahir a la Seu d'Ègara. Malgrat les previsions metereològiques no eren massa favorables, finalment la pluja no va aparèixer fins al darrer moment, i de forma molt minsa. El què sí que va ploure són castells dels grossos, ronda rere ronda: 3d9f (2n de l'any), 4d9f (1r de l'any), 5d8, i pd7f (1r de l'any). Una "Tripleta màgica" matinera que va despertar els primers càntics de "i tot descarregat" d'aquesta temporada entre els minyons. Esperem que la gesta serveixi per animar a uns quants minyons més, encara inactius, perquè vinguin a assaig i puguem aspirar a pujar el llistó de cara a la Festa Major de Terrassa.

La diada havia començat puntual a les 18 h. amb el pilar caminant pel pont de Sant Pere, que enguany va completar el recorregut sense màcula, i va acabar amb una festa de primera al nostre local, amb el concert dels flamenquillos "Mamba Sonora", i els millors punxa discs de la colla, sobretot el que va obrir la sessió.

dissabte, 25 de maig del 2019

Arriba la VIa Diada del Patrimoni.



Aquesta tarda, si la pluja no ens fa la guitza, els Minyons celebrarem una nova edició de la ja consolidada 6a Diada del Patrimoni, a la Seu d'Ègara de l'antic Poble de Sant Pere. Una diada molt especial per l'espectacularitat del lloc que l'acull, i per l'execució a l'inici de l'emocionant pilar caminat que travessa el Pont de Sant Pere.

Enguany, a més, m'han demanat que punxi una estona al local a la festa posterior al concert que hi ha previst. Segur que ho passarem bé.

PROGRAMA D’ACTES
DIVENDRES 24
· Assaig Especial de Gamma Extra (De 20.00 h a 00.00 h)
DISSABTE 25
· 18.00h Pilar Caminat de la Creu Gran a la Seu d’Ègara
· 18.30h ACTUACIÓ CASTELLERA amb els Nens del Vendrell i els Castellers de Sabadell!
· 21.00h Sopar al local (Fideuà)
(4€/soci protector, 6€/no socis, 3€/canalla, 8€ el mateix dissabte)
· 22.00h Concert de Mamba Sonora (Local de la colla)
· 00.00h Segueix la festa amb Dj’s (Local de la colla)


divendres, 24 de maig del 2019

Ultranational Geographic.


Ahir els del Polònia es van superar. Un gag dedicat a l'espècie del polític ultradretà espanyolista. Un National Geographic però amb un altre tipus d'animals... haha.

dijous, 23 de maig del 2019

Està Passant.

Foto de grup al final del programa (Foto: Està Passant).





























El passat dimarts, una delegació dels Minyons de Terrassa vam anar a fer de públic del programa "Està Passant" de TV3, a Sant Joan Despí. El programa, presentat pel Toni Soler, amb la col·laboració estable del Jaïr Domínguez, i altres no tan habituals com l'Elisenda Carod, l'Àlex Martínez, la Mònica Planas, el Magí Garcia, o el Marc Giró... va començar les seves emissions el setembre del 2017.

El programa, d'una durada de 45 minuts, s'ha fet un espai cada vespre de dilluns a dijous just abans del Telenotícies, repassant l'actualitat amb humor, i amb algunes seccions un punt surrealistes. El cert, és que la realitat política i social és tan surrealista en ocasions, que els ho posen fàcil a l'hora de fer-ne humor.

El dimarts, el programa es va haver d'avançar uns minuts degut a l'emissió per TV3 del debat entre els candidats a l'alcaldia de Barcelona. El Toni Soler i el Jaïr van fer alguna referència als Minyons i als castells durant el programa, i nosaltres no vam parar de riure, picar de mans, i cridar i xiular pels descosits. A més a més, ens van convida a cava abans d'entrar al plató. Una bona experiència.

dimecres, 22 de maig del 2019

El "temazo" del dimecres. Desperdicis Clínics - "Catalunya Lliure".


El passat dissabte van tornar als escenaris, després de 30 anys d'inactivitat, els martorellencs Desperdicis Clínics, una de les bandes pioneres del punk en català. Ho van fer a la sala Estraperlo de Badalona davant d'un centenar llarg de persones, algunes d'elles, vells fans voltant, o fins i tot superant, la cinquantena.

La banda neix a Martorell l'any 1982, i d'aquella època tan sols van enregistrar un àlbum sota el títol "Collons!" L'any 2009 enregistraven un nou àlbum amb els temes de l'anterior i sis temes nous, tot i que van estar molt poc temps actius. De la banda original, continuen a dia d'avui el bateria, el baixista i el saxofonista. El cantant i el guitarra, malauradament, ja són morts. 

El tema del vídeo el vaig enregistrar el dissabte al concert a la Sala Estraperlo de Badalona.

dimarts, 21 de maig del 2019

Presos polítics a la sessió inaugural de la nova legislatura al Congreso de los diputados.

La diputada més jove de la legislatura, la independentista (ERC) Marta Rosique. (Foto: Nació Digital)























Avui s'ha estrenat la nova legislatura, passades les eleccions espanyoles del 28 d'abril, al Congreso de los Diputados de Madrid. Tots els diputats i diputades de la nova legislatura han jurat o promès el càrrec, inclosos els presos polítics catalans electes (Rull, Turull, Junqueras, i Sánchez), fent-ho aquests per imperatiu legal i amb la voluntat de complir el mandat del poble de Catalunya de l'1 d'octubre del 2017.

Una de les imatges del dia, a banda de la presència dels presos polítics a l'hemicicle, i de la presència de l'ultradreta feixista de VOX, ha estat la de la jove (23 anys) diputada independentista Marta Rosique, que ha actuat com a secretària primera de la mesa, llegint els noms dels diputats a l'hora de votar la composició de la mateixa. Ho ha fet lluint una samarreta antifeixista amb la bandera estelada roja, que deu haver provocat grans dosis de bilis entre les files dels partits espanyolistes.

dilluns, 20 de maig del 2019

Dilluns festiu.

Coll d'Estenalles al fons i casa de la Mata a la dreta.























Tan sols hi ha una cosa que m'agradi més que retrobar els meus alumnes els dilluns al matí: fer festa els dilluns. I avui ha estat un d'aquells dies de "lliure elecció" dels centres que, a més, ha coincidit amb una magnífica jornada primaveral (una mica ventosa), que he aprofitat per agafar la bici de carretera i anar a fer un volt. La carretera que puja al Coll d'Estenalles i porta a Talamanca, Mura o Navarcles, acostuma a ser una de les vies més tranquil·les i boniques del Vallès Occidental, però un dilluns al migdia encara ho era més. Espectacular.

diumenge, 19 de maig del 2019

A veure si els cau la bena d'una puta vegada.

Els representants islandesos mostrant el seu suport al poble Palestí.























Ahir es va celebrar a l'estat d'Israel el xou aquell d'Eurovisió, on els països "europeus" competeixen musicalment, i on Espanya sempre fa el ridícul. Ahir no va ser una excepció, i el representant TERRASSENC(!?) de l'estat totalitari que ens oprimeix, sotmet, i reprimeix, va quedar en la 22a posició de 26. Per fi li devia caure la bena al pobre Miki.

Enguany el festival ha estat força controvertit pel fet de celebrar-se a Israel, estat terrorista assassí que ocupa, massacra, i oprimeix la nació palestina. En tot cas, sembla que a la resta de nacions participants en l'espectacle, tot això no els devia importar massa... bé, a excepció dels representants islandesos que van lluir, per uns instants, abans que els organitzadors no els fessin retirar-les, unes banderoles de suport a Palestina.

Visca Palestina Lliure!

Avall Eurovisió!

dissabte, 18 de maig del 2019

Carlos González: "Càstigs i conseqüències".



Fa temps que està de moda parlar de “les conseqüències” com a mètode educatiu, suposadament diferent i molt millor (més modern) que els càstigs. En la majoria dels casos només hem canviat el nom: “Com que has suspès l’examen, castigat sense jugar a la consola” / “Has suspès l’examen; en conseqüència, no pots jugar a la consola”. És el mateix i tots els nens són prou llestos per adonar-se’n. Fins i tot els que han suspès un examen. 

Hi ha un tipus de conseqüències que no són, és cert, el mateix que els càstigs. Són les “conseqüències naturals”; és a dir, el que espontàniament pot passar si fas certes coses. Si no menges, després pots tenir gana; si no ets amable amb altres nens, potser no voldran jugar amb tu; si no reculls les joguines, es poden perdre. Però han de ser naturals de veritat: no val prendre-li les joguines i amagar-les perquè no les ha recollit; això seria un càstig. S’han de perdre soles. I la major part de les joguines que es queden per terra fan nosa, però no es perden. La major part de les coses que fem malament no tenen conseqüències, o no tenen conseqüències negatives, o són negatives només per als altres i no per a nosaltres, o no són immediates, o no són prou greus per fer que ens decidim a canviar de conducta. Si volem que els nostres fills no fumin, haurem de fer alguna cosa més que esperar quaranta anys perquè en vegin les conseqüències. 

Això ens porta a un altre problema: en molts casos, les possibles conseqüències són tan greus que no les podem utilitzar com a mètode educatiu; no podem permetre que un nen de dos anys jugui amb un ganivet perquè vegi que es talla un dit; o que pegui a un altre nen perquè vegi que l’altre nen s’enfada. No podem permetre que els nostres fills passin tot l’any sense estudiar ni fer els deures perquè vegin que han de repetir curs. La nostra obligació, com a pares, és prendre-li el ganivet abans que es talli, o esbrinar per què ha abaixat el rendiment escolar i intentar posar-hi remei abans que perdi un curs. La nostra obligació és, precisament, evitar que els nostres fills pateixin les conseqüències dels seus errors. 

Així que les conseqüències, en definitiva, només es poden fer servir com a mètode educatiu quan són lleus i sense importància. Que faci el que vulgui, i que passi el que hagi de passar. És a dir, “deixeu el nen en pau”.

divendres, 17 de maig del 2019

"Cançó d'amor i de guerra."


















Ahir al vespre, el Centre Cultural de Terrassa va acollir una representació de la sarsuela catalana "Cançó d'amor i de guerra", un clàssic de la lírica estrenat l'any 1926 al Teatre Nou de Barcelona, obra del compositor valencià Rafael Martínez i Valls, i amb text dels catalans Lluís Capdevila i Víctor Mora.

L'obra, que es divideix en dos actes, explica la complicada història d'amor entre dos joves d'un poblet de la comarca nord-catalana del Vallespir, a França, amb un segon pretendent, fill de l'alcalde, que els complica la vida. La durada de la peça, amb un descans llarg entre acte i acte, no devia passar gaire de l'hora i mitja.

L'obra que ahir es va representar a Terrassa, mostra per primera vegada la versió integra, i compta amb les veus de la Polifònica de Puig-reig, la música de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, i un elenc de cantants i actors notable.

No pensava que em pogués agradar una sarsuela (musical), però ahir vaig sortir força satisfet.

dijous, 16 de maig del 2019

Als del 155, ni aigua.



























Finalment, els grups parlamentaris d'ERC i de JxCat, tal com havia fet la CUP dies abans, han anunciat que també votaran en contra de la proposta del grup socialista (PSOE a Catalunya) de permetre que el diputat Iceta es convertís en president del Senat espanyol. Potser es pensaven els repressors i carcellers que no tindríem memòria ni dignitat per a permetre tal cosa. El senyor que no es va dignar a aixecar-se el dia que els familiars dels presos van ser presents al Parlament i els va donar l'esquena; aquell que s'ha manifestat juntament amb l'ultradreta espanyolista i feixista als carrers de Barcelona contra l'independentisme; aquell que reia amb l'Arrimadas a l'esquena del pres polític Jordi Turull en un debat electoral televisat...

A l'enemic, ni ara ni mai, ni aigua.

Ni oblit, ni perdó. 

dimecres, 15 de maig del 2019

El "temazo" del dimecres. The Refrescos - "Aquí no hay playa".


L'any 1989, en fa 30, el grup madrileny The Refrescos, en actiu des del 1984, llençaven l'àlbum de títol homònim on incloïen aquest tema, que es va acabar convertint en tot un himne generacional encara avui ballat a moltes festes pel jovent i no tan joves. 

Avui que és el dia de Sant Isidre, festa patronal dels madrilenys, vull recordar a aquest grup encara en actiu, que ens va explicar que a Madrid poden tenir moltes coses, però no tenen platja.

El videoclip és una revisió moderna de l'any 2013.

dimarts, 14 de maig del 2019

A Terrassa, CUP!


























S'apropen les eleccions municipals del 26 de maig, i ja fa dies, mesos, anys, que tinc clar el meu vot. Malauradament, la CUP no és l'opció majoritària entre els independentistes terrassencs, i en les darreres municipals va aconseguir entrar al consistori amb un únic regidor al més que quatriplicar els resultats de les anteriors eleccions municipals (4.785 el 2015 vots per 868 al 2011). És probable que el vot útil independentista el proper dia 26 vagi cap a altres opcions més mediàtiques i amb majors opcions de disputar l'alcaldia als sociates. En tot cas, a mi això m'importa poc. Jo voto amb el cap i amb el cor, i sempre voto a aquells que realment em representen, i en aquest cas, a dia d'avui només la CUP respon a la meva manera d'entendre la vida i la política. Potser per aquest motiu conec a uns quants dels militants i candidats a la llista municipal. La gran majoria d'aquests, activistes veterans de diferents lluites: feminisme, habitatge, ecologia, antifeixisme...

Endavant les atxes companys i companyes! La lluita continua! Sempre endavant!

dilluns, 13 de maig del 2019

Primer castell de 9 de l'any.

Foto: Minyons.

Ahir els Minyons vam actuar a casa, a la Plaça Vella, amb motiu de la 17a Fira Modernista. Em penso que ha estat el primer any que hem actuat per la Fira en diumenge al migdia, ja que en la resta d'edicions en què hem participat ho havíem fet la tarda del dissabte.

Enguany el programa de castells era força ambiciós (5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), tot i que era la progressió lògica pel que havíem vingut fent. Si per Sant Jordi havíem estrenat el 2d8f, a Vilanova el 7d8, i a Cerdanyola el 5d8, ahir tocava fer un pas més endavant i afrontar el primer castell de nou de la temporada, el 3d9f. Si us sóc sincer, jo era dels que pensava que aquest 3d9f encara no estava del tot a punt, sobretot per la part baixa, i que convenia no arriscar més del compte i donar-li unes quantes proves més. En tot cas, els tècnics van decidir que era l'hora i va sortir bé la jugada. Tanmateix, el castell va mostrar els mateixos problemes que havia tingut en el darrer assaig del divendres, a nivell de segons, i es va haver de treballar de valent perquè la gent dels pisos superiors poguessin treballar més o menys còmodes sense que la cosa es desquadrés en excés.

Pel que fa a la resta de castells, l'execució va ser força bona, millorant fins i tot els precedents. Pas a pas però amb pas ferm. El què no tinc tan clar són les possibilitats de pujar algun d'aquests castells un pis més. Anem sobrats de quilos a segons, i escassos de segons tapats i de massa humana en general. A veure ara amb el 4d9f. Serà un moment determinant també d'aquesta temporada. L'any passat vam tancar la temporada amb un magnífic 4d9f amb alguns canvis importants. Veurem si mantenim el nivell amb aquest castell...

diumenge, 12 de maig del 2019

Ragna Debats, una de les nostres!

Ragna Debats.
























L'atleta catalano-holandesa Ragna Debats resideix a Terrassa des de fa uns anys. Enguany va rebre el premi a millor esportista de la ciutat al 2018, i en el que portem de 2019 ja ha demostrat el seu bon estat de forma imposant-se en un bon grapat de competicions de resistència, ja sigui sobre neu, corrent pel desert o per la muntanya. Si fa poc més d'un mes s'imposava en la prestigiosa Maraton des Sabres, al desert del Sàhara marroquí, fa un parell de dies ho feia corrent per la muntanya a la Transvulcania a l'illa de La Palma.

Enorme!

divendres, 10 de maig del 2019

Arrenca la 17a Fira Modernista de Terrassa.



Activitats organitzades pels Minyons de Terrassa:

DISSABTE – 11 DE MAIG

12:00 h – Visites guiades a la casa Jacint Bosch
12:30 h – Vermut musical a càrrec dels Pelacanyes (al local)
18:00 h – Espectacle taller i mostra de glosa de Marta Gispert i Marcel Marimon (al local)

DIUMENGE – 12 DE maig

11:30 – CARRO MODERNISTA
La canalla baixarà des del Local fins a la Plaça Vella amb carro.

11:45 – ACTUACIÓ CASTELLERA

Amb les colles:
– Castellers del Riberal
– Minyons de Terrassa

A la Plaça Vella de Terrassa.

17:30 h – Concert de les Gralles Grillades (al local)

Aquí podeu consultar la resta d'activitats, per hores, que es fan al llarg del cap de setmana a la ciutat.

dijous, 9 de maig del 2019

Entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra.

Foto: Mundo Deportivo.






















No em venia gens de gust parlat de l'eliminació del Barça a la Champions al camp del Liverpool el passat dimarts (4-0), però crec que s'ha d'estar a les verdes i a les madures. Ens havíem habituat a cantar les excel·lències dels blaugrana aquesta temporada, on fins dimarts, encara aspiraven a conquerir tots els títols (lliga, champions i copa). Maluradament, a Anfield el Barça va tornar a patir una remuntada històrica en contra, tal i com havia passat el curs passat als quarts de final de la mateixa competició, aquell cop a mans de la Roma. Enguany, la cosa ha estat doblement, o triple, dolorosa, ja que eren les semifinals, veníem d'un 3 a 0 al Camp Nou, i al Liverpool li faltaven algunes de les principals figures (Salah, Keita i Firmino).

Personalment opino que el futbol és un esport on els estats d'ànim poden influir molt en el desenvolupament d'un partit. Pocs haguéssim apostat abans de començar el partit que el resultat podria ser el què va acabar sent. Sincerament, la gran majoria ens veiem ja a la final de Madrid. Però, malauradament, en això del futbol poden passar coses com la que va passar el dimarts a Anfield. Considero que els jugadors del Barça van patir una mena de bloqueig mental que els va fer perdre els papers, sobretot a la segona part. L'inici no va ser gaire bo, amb el primer gol dels locals abans del minut 10 de partit. Tanmateix, els blaugrana es van refer a partir del minut 20 i van començar a jugar com ens tenen acostumats, creant un bon nombre d'ocasions que no van saber materialitzar. Això va condemnar l'equip. 

A la segona part, la cosa va canviar amb el segon i tercer gols dels vermells, en qüestió d'un parell de minuts escassos. Això va deixar els blaugrana estabornits i sense capacitat de reacció. Ni l'entrada de jugadors des de la banqueta va aconseguir canviar la dinàmica caòtica de l'equip català, que va veure com a escassos deu minuts del final encaixava el definitiu i previsible quart gol local en una badada defensiva d'aquelles incomprensibles, imperdonables.

Jo, més que un altre entrenador, penso que dimarts els hagués anat millor un altre psicòleg que els hagués ajudat a superar la situació ambiental i les crisis que van anar incrementant-se a mesura que el Liverpool marcava. 

Per altra banda, potser també caldria saber treballar altres sistemes ofensius i defensius per jugar partits com el de dimarts. El Barça no té un gran contraatac, ni rematadors de cap que puguin fer mal dins de l'àrea en jugades a pilota parada o centrades des de les bandes. I potser també caldria deixar de dependre tant de Leo Messi a l'hora de finalitzar les situacions d'atac, ja que els jugadors el cerquen constantment i fa més previsible l'atac.

dimecres, 8 de maig del 2019

El "temazo" del dimecres. Metallica - "Enter Sadman".


El passat diumenge van tornar a tocar a Barcelona, a l'Estadi Olímpic, els nord-americans Metallica, que havien estat al Palau Sant Jordi el febrer de l'any passat, i que tornaven en aquesta ocasió per tocar en un gran recinte per més de 50.000 persones.

El concert va començar amb 15 minuts de retard, i es va allargar més de 2 hores i quart, en les quals van intercalar alguns temes del nou àlbum, amb una bona dosi de clàssics dels primers àlbums de la banda, els més aclamats. Malgrat que el so inicial no era gaire bo, la cosa va anar millorant, tot i que és evident que els grans recintes oberts són més complicats de sonoritzar, i si a més a més corre el vent, la cosa es complica.

En tot cas, una bona estona recordant i corejant vells clàssics del heavy metal que tants seguidors va atreure a la dècada dels 80's i 90's. Punys i banyes enlaire, i menys grenyes que caps calbs al vent.

diumenge, 5 de maig del 2019

L'Àlex Collado, un exalumne al primer equip del Barça.

L'Álex Collado en una acció del partit de lliga d'ahir a Balaidos (Foto: EL Mundo Deportivo).






















Malgrat que ahir el Barça jugava un partit totalment intranscendent de lliga a Balaidos, contra el Celta de Vigo, personalment el vaig viure amb força emoció i il·lusió pel debut d'un jove jugador de 20 anys de la pedrera, l'Álex Collado, un centrecampista de gran projecció i enorme talent, amb una esquerra exquisida i un potencial de creixement enorme.

Amb l'Àlex vaig coincidir a l'escola Floresta de Sabadell el curs 12/13, quan ell cursava 6è de primària i jo era el seu mestre d'Educació Física. Recordo bé el seu talent innat per a l'esport en general, i les seves exhibicions tècniques davant la resta dels companys de classe quan els deixava jugar un partidet al final de cada sessió. Ja aleshores s'apreciava la seva gran qualitat tècnica superior a la resta: el domini del cos, la coordinació, la velocitat, la potència... Regatejava fins la seva ombra.

Tan de bo l'Álex tingui continuïtat en aquest equipàs de súper figures. Ho tindrà molt difícil, ja que la competència a la seva posició és molt gran. En tot cas, ara per ara ja pot estar orgullós d'haver arribat fins aquí, que no és poca cosa. Debutar al primer equip del Barça només és a l'abast d'uns pocs privilegiats, i ell n'és un. Li desitjo el millor de cara al futur. Sort Álex!

dissabte, 4 de maig del 2019

Criatures (Ara): "Més hores d’educació física a l’escola, sisplau!"




(Article de la Laura Pinyol per al Criatures de l'Ara on exposa els beneficis de l'activitat física per al desenvolupament integral dels infants, i la necessitat d'ampliar les hores d'Educació Física als centres).

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els infants i joves, sense distinció de gènere i entre els 5 i els 17 anys, facin 60 minuts d’activitat física moderada o vigorosa aeròbica (caminar, córrer, ballar, pedalar) si pot ser cada dia de la setmana. A banda, tres vegades per setmana caldria fer activitats vigoroses per enfortir músculs i ossos (grimpar, saltar a corda, utilitzar els equipaments dels parcs de joc).

Els avantatges per a la salut de la pràctica regular d’exercici físic estan més que contrastats: afavoreixen el desenvolupament, prevenen les malalties cardiovasculars, l’obesitat i el sobrepès -una de les amenaces més greus d’aquest segle segons l’OMS, ja que s’ha multiplicat per deu els últims 40 anys-. A Catalunya, el 31,8% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes, més els nens (35,8%) que les nenes (27,5%); el 19,1% té sobrepès (el 20,4% dels nens i el 17,8% de les nenes), i el 12,6% té obesitat (també més els nens, amb un 15,5%, que les nenes, amb un 9,7%), segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (Esca, 2015).

Atenent-nos a l’Esca, s’observa que 4 de cada 10 infants d’entre 3 i 14 anys tenen un tipus d’oci sedentari, és a dir, de mitjana passen dues o més de dues hores mirant una pantalla. El 37,5% tenen un estil d’oci actiu (cada dia de la setmana, com a mínim, practiquen una activitat física extraescolar o juguen al parc). Però cal tenir en compte una altra consideració: tant l’obesitat com el sedentarisme afecten més els infants de classes socials més desafavorides i el percentatge de pràctica esportiva és superior en els nens. De fet, l’informe Faros (maig del 2018), fet entre l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, en col·laboració amb el Consell Superior d’Esports, i el Boston Children’s Hospital, assenyala que, si bé la pràctica de l’exercici ha crescut les últimes dècades, encara hi ha moltes diferències entre nens i nenes: el 80% de les nenes no compleixen l’activitat física recomanada per l’OMS.

MÉS ACTIVITAT FÍSICA A L’ESCOLA

L’estudi Faros conclou que l’oferta de l’activitat esportiva per a la població infantil està condicionada per valors socioculturals i estereotips que influeixen en la tria de les nenes propicien l’abandonament precoç. Per això proposen transformar l’educació física a les escoles i coordinar tasques i activitats que es fan al pati i als espais d’esbarjo. Un altre element rellevant és que el pas entre l’escola primària i la secundària coincideix amb un abandonament generalitzat de la pràctica esportiva, però molt superior en el cas de les nenes (un 13%, per un 5,9% dels nens).

Una de les propostes que fa l’informe és que les escoles puguin coordinar les activitats que es fan a l’assignatura d’educació física amb les activitats del pati. Això implica desplaçar la presència preponderant que té el futbol en molts patis d’escola, i que majoritàriament practiquen els nens. Modificar el disseny dels patis escolars, obrir el gimnàs durant l’hora d’esbarjo i transformar l’assignatura d’educació física són altres possibilitats.

Però aquesta proposta ve de lluny. L’informe 'L’activitat física millora l’aprenentatge i el rendiment escolar', publicat per L’Observatori Faros Sant Joan de Déu, coordinat per Franchek Drobnic, doctor en medicina, fisiòleg del FC Barcelona i cap del departament d’investigació de l’esport del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, ja aconsellava millorar les instal·lacions esportives, estudiar la possibilitat d’oferir esports no competitius (com la dansa o les arts marcials), prohibir l’ús d’aparells electrònics durant l’hora del pati, establir que una persona fes de dinamitzador per proposar jocs físics, mantenir les instal·lacions obertes en acabar l’horari lectiu o els caps de setmana i vacances, fomentar més la diversió que la competició i millorar la intensitat i el nombre d’hores de l’assignatura d’educació física.

UNA EINA EDUCATIVA

Roger Pallarols és mestre d’educació primària a l’escola El Cim de Terrassa i és entrenador professional d’hoquei herba (ha entrenat els equips de divisió d’honor de l’Atlètic de Terrassa, el Júnior FC i properament entrenarà el Reial Club de Polo de Barcelona; ha estat segon entrenador de l’equip olímpic de Londres 12 i ha entrenat també en categories inferiors dels combinats estatals de la RFEH). Acaba de publicar el llibre 'Eduquem amb l’esport' (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018), on es val d’entrevistes a esportistes professionals, com la nedadora paralímpica Sarai Gascón o el futbolista Andrés Iniesta, i de reflexions o experiències per a totes les persones que foment part de l’entorn esportiu dels infants amb l’objectiu de ser una guia didàctica per transformar l’activitat física esportiva en activitat educativa.

“Un dia vaig anar a jugar al frontó tot sol com un mussol. Vaig tornar a casa convençut que en aquest esport hi tenia molta traça. Tot havia anat com jo volia i en la direcció que jo havia decidit. Uns dies després, entusiasmat pel descobriment esportiu, vaig repetir l’experiència, però aquest cop amb un rival. Aleshores, com us podeu imaginar, el retorn ja no va ser sempre el que jo esperava i la derrota va ser dura i contundent. El retorn del segon dia havia estat ben diferent del retorn del primer. I del retorn del segon dia és del que en vaig aprendre”.

Aquesta és una de les moltes reflexions que convida a llegir aquest llibre i que Pallarols aplica en la seva tasca diària de mestre d’educació física. “¿En què és més fàcil d’aprendre l’esforç, en un problema de matemàtiques o en una activitat de resistència física de tres minuts que el primer dia abandonaries als dos?”, es pregunta, i apunta una reflexió que cal aprofitar: “Les generacions d’infants han après a aprendre des del joc i la diversió”. A més a més, l’escola ha de saber treure profit del fet que “el 90% de la canalla gaudeixi de l’educació física i aprofitar-ho amb possibilitats infinites per aprendre i transmetre valors”.

L’ESPORT A L’ESCOLA COM A OPORTUNITAT PER A TOTHOM

Com recull l’Enquesta de Salut de Catalunya, fora de l’escola hi ha molts infants que no tenen la possibilitat de gaudir de pràctiques esportives, dada que corrobora Pallarols mateix. “Encara hi ha una part que es deu a la falta de recursos econòmics”, destaca, i afegeix que el fet que molts infants i adolescents “pleguin a les cinc de la tarda i marxin cap a casa fins l’endemà al matí” contribueix al risc del sedentarisme i les seves conseqüències. Precisament, en les xerrades de divulgació que fan, solen parlar de “la guerra freda que vivim amb les noves tecnologies, que contribueixen a formar persones passives, sedentàries, poc socials, egoistes, mandroses... i que ho volen tot immediatament i sense esforç”.

En contraposició, “la pràctica de l’esport -assegura Pallarols- ajuda el jovent a guanyar disciplina, a esforçar-se, a ser constant, a lluitar pel que es vol, a saber perdre, a saber guanyar, a tolerar l’error, a acceptar les pròpies limitacions, a respectar els altres. Valors essencials per a la vida!” Però, en aquest sentit, i valent-se de la trajectòria professional en l’àmbit de l’esport d’elit, és molt rellevant que Pallerols insisteixi que l’esport “ha de servir per construir millors persones. Aquests aprenentatges duraran per tota la vida”.

divendres, 3 de maig del 2019

Retrobament a La Mola.

La Mola, plena de gom a gom, el passat 1 de maig.





















El passat dimecres, dia del treballador, vaig tenir l'ocurrència de pujar a La Mola. No acostumo a pujar en jornades festives ni diumenges que acostumen a omplir els camins de Sant Llorenç del Munt cap al cim de La Mola, però aquest dimecres va ser diferent. I al saltar-me la normalitat, va passar una cosa extraordinària...

Just arribat al pati exterior del monestir se'm va apropar un home preguntant-me si em deia com em dic. Tu ets el tal, oi? I quan li vaig respondre afirmativament, em va dir que era un pare d'un exalumne d'una escola de Sabadell on jo vaig treballar el curs 14/15 com a tutor d'un grup de 1r. Era la meva primera, i última, experiència com a tutor, i havia estat intensa, feliç, i amb un final amarg i imprevist (algun dia buidaré el pap).

El pare em va dir que tots els alumnes d'aquell grup tenien un molt bon record de mi, i se'n recordava que corejaven el meu nom cada matí a l'entrada de l'escola quan feien fila esperant que els recollíssim. Al cap de poc va arribar el fill, un noiet que ara està fent 5è de primària, i que em va reconèixer sense problemes. El pare, tot emoció, em va demanar de fer-me una foto amb el seu fill.

He de reconèixer que la trobada em va tocar emocionalment. Vaig reviure moments feliços i també difícils, i no sé si va servir més per tancar o per obrir velles ferides. En tot cas, sempre és un orgull i un motiu de satisfacció que se'n recordin d'un positivament i viva. Aquesta és la millor avaluació que puc rebre com a mestre.

dijous, 2 de maig del 2019

Leo, el geni.

El geni del futbol, Leo Messi.
El geni de l'art i la ciència, Leonardo da Vinci.

Ahir, un geni argentino-català de l'art del futbol, Leo Messi, tornava a meravellar el món sencer amb les seves genialitats amb una pilota. Al partit de Champions que enfrontava, al Camp Nou, Barça i Liverpool, l'astre blaugrana va tornar a deixar tothom bocabadat amb un parell d'accions genials, sobretot en el seu segon gol, amb un llançament de falta impossible, al colpejar la pilota des d'uns vint metres de distància a la porteria, fent-la passar amb una paràbola prodigiosa a escassos centímetres de la tanca defensiva, de la mà del porter, i de l'escaire dreta de la porteria. Brutal. Gràcies als seus dos gols, el Barça jugarà la tornada de les semifinals de la Champions a Liverpool amb una renda força interessant (3-0).

Avui, casualitats de la vida, se celebren els 500 anys de la mort d'un altre geni universal, Leo(nardo) da Vinci. Aquest va meravellar la humanitat amb les seves creacions artístiques, invents i descobriments científics. 

Dos estils artístics diferents, dues genialitats separades per 500 anys d'història.

dimecres, 1 de maig del 2019

El "temazo" del dimecres. Los Auténticos Decadentes - "Y la banda sigue".


Ahir van tornar a Barcelona, a la sala Apolo, el grup argentí Los Auténticos Decadentes, que porten 32 anys dalt dels escenaris. La comunitat argentina de Barcelona es va mobilitzar en massa i van omplir la sala amb la seva acostumada passió, corejant totes les cançons. També hi érem uns quants catalans, entre els quals vaig tenir una trobada casual amb el cantant i el guitarra (l'Adrià i el Rubén) de La Pegatina que van pujar a l'escenari per col·laborar en un parell de temes dels argentins amb qui han coincidit tocant en diferents festivals per llatinoamèrica i també per l'estat espanyol.

Un gran xou d'uns històrics del rock patxanga argentí.