Dissabte passat vaig anar a veure el concert de Los Chichos a la Sala Apolo de Barcelona, amb motiu de la gira de 50è aniversari de la banda. El concert va durar al voltant d'una hora i mitja, on van desgranar alguns dels seus principals èxits, per no dir himnes. Actualment el grup el conformen dos dels integrans originals (el tercer, el Jeros, cantant i compositor, va abandonar el grup l'any 1990 i moria l'any 1995 llençant-se des del balcó de casa seva) els germans Julio i Eusebio González, i Emilio González, fill de l'Eusebio. També hi ha algun familiar més a la banda acompanyant, com ara el teclista que és nebot de l'Eusebio, i el corista masculí, també fill d'aquest.
Vaig viure amb molta intensitat i emoció tot el concert, ja que per moments m'embriagava la nostàlgia. Cançons que fa més de 40 anys que escolto i canto, i d'altres que he anat incorporant a la meva memòria musical d'haver-los anat escoltant al llarg de tots aquests anys. Tot just ha estat la tercera vegada que veia en directe a Los Chichos, i sempre han cobert les meves expectatives. Ni más ni menos.
