"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 31 de desembre de 2019

Grècia (5); Epidaure.


Teatre d'Epidaure.















Avui, darrer dia del 2019, he fet una excursioneta de matí a Epidaure on s'hi troba un dels teatres clàssics més ben conservats de tota Grècia. Edificat en honor al déu Dionís (déu del vi de la gresca) el segle IV a.C., té una capacitat per uns 15.000 espectadors. Fou model per a molts altres teatres a l'antiga Grècia.

A escassos metres s'hi troba també el jaciment arqueològic de l'antiga ciutat d'Epidaure, que conserva alguna columna original i la base d'algunes de les principals edificacions.

He sortit amb temps per agafar l'autobús que m'havia de tornar a Nàuplia, allà on havia quedat amb el conductor que ens havia portat. I anar esperant, estranyament no apareixia l'autobús i m'ha començat a pujar la mosca al nas, fins que m'he fet conscient que segurament l'autobús de línia que ens havia de tornar devia ser un altre vehicle, i que l'he confós amb l'autocar d'alguns dels grups organitzats que esperaven també a la sortida. I la idea d'haver-me d'esperar més de tres hores fins el següent autobús, m'estava posant dels nervis, així que he decidit fer autoestop per tornar a Nàuplia. I la veritat és que no he hagut d'esperar gaire ni veure passar gaires cotxes. Si han passat deu per davant meu, el penúltim ha parat i m'ha dit que no anava cap a Nàuplia, i el darrer, era una parella d'italians més a prop dels 60 que dels 50, que sí que hi anaven. I pim pam. Problema resolt. No recordo la darrera vegada que havia fet autoetop (potser amb 20 anys), i tampoc recordo si mai havia fet autoestop tot sol...

Arribat a Nàuplia he anat a dinar. Avui, darrer dia de l'any, i potser durant les festes, els restaurants conviden a un postre, que en aquesta ocasió ha estat una mena de brownie de xocolata, tirant a torró, força bo.

Avui també, a tota Grècia, es celebra una tradició que consisteix en que els infants surten al carrer a demanar diners a la gent, a canvi de recitar-los o cantar-los alguns versos. No sé si aquí a Nàuplia es deu celebrar gaire el canvi d'any. Demà us explico.



Restes arqueològiques a Epidaure.


















































Nenes celebrant la tradició grega de demanar diners pels carrers i comerços el darrer dia de l'any.

Postre al que m'han convidat al restaurant de Nàuplia on he parat a dinar.

Una banda de músics precedits d'una jove que anava demanant diners a tothom.

dilluns, 30 de desembre de 2019

Grècia (4): Nàuplia.

Vista panoràmica de la badia de Nàuplia.












Avui he tingut un dia ennuvolat i amb una pluja fina per moments i he decidit quedar-me a Nàuplia i recórrer una mica la ciutat. He llogat per una horeta un bici (1 euro) i he fet una volta que m'ha dut a descobrir algun mirador espectacular, a falta de pujar a la Fortalesa de Palamedi que domina el poble i la badia. He descobert una església evangelista força bonica i des d'allà, unes vistes meravelloses de la badia, la fortalesa i la ciutat sencera. Sort que una dona gran m'ha indicat, en grec (?), i alguns gestos, com arribar fins l'explanada de l'església, ja que hauria estat incapaç de pujar la bici pels empinats esglaons.

He dinat un pop a la brasa boníssim en un restaurant local davant del port, que he hagut d'acompanyar d'un tros de formatge feta per no quedar amb gana. Per la tarda he tornat a fer la volteta abans de sopar, i com que no feia un clima gaire agradable, m'he recollit aviat cap a l'hotel.

Fortalesa de Palamedi.



El lleó de Bavària.


Església Evangelista.



Port i Castell de Bourtzi.

Castell de Bourtzi.


Vista nocturna del Fort de Palamedi.

diumenge, 29 de desembre de 2019

Grècia (3): Corint - Micenes - Nàuplia.

Restes arqueològiques de Micenes.






























Avui he marxat direcció sud cap a Micenes, on es troben unes de les restes arqueològiques més antigues de l'època grega, concretament del període micènic (1600 - 1100 a.C). Declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1999, conserva els murs de l'antiga ciutat de Micenes. També es troba el tresor d'Atreu, que diuen que va servir de tomba del rei Agamenó, qui va atacar i destruir Troia.

Fins al jaciment hi he arribat en bus i un taxi de cinc minuts que m'ha cobrat 5 euros per 4 km., que en acabat he fet tot xino-xano, acompanyat d'un gos, passant pel poble de Micenes on he parat a dinar en un local de cuina tradicional grega. On m'havia deixat l'autocar l'he tornat a agafar a les 15:00 per arribar fins a Nàuplia, un poble coster molt bonic amb més oferta d'allotjaments, bars, i comerços.

He sortit de l'hotel quan ja havia caigut la nit per donar un volt, i m'ha semblat molt bonic. Ja us explicaré...

Restes arqueològiques de Micenes.

Vista panoràmica de les restes arqueològiques de Micenes.

Tresor d'Atreu.

Des de l'interior de la tomba.

Un company de viatge.

Curiosa tradició de la zona, de posar maquetes d'esglésies pels llocs.

Església ortodoxa a Micenes.
Menjar típic grec: albergínies fregides amb salsa, i musaca.
Jroña que jroña.

Nàuplia.

dissabte, 28 de desembre de 2019

Grècia (2): Atenes - Corint.

Estadi olímpic Panatenaico construït per als JJOO del 1896.

Aquest matí he anat en metro des de la plaça Sintagma fins a l'estació  de Larissa, on tan sols sortir al carrer es troba l'estació central de trens, tot i que per l'aspecte de l'edifici ningú diria que es tracta de la principal estació de trens d'Atenes... He agafat un tren cap a Corint que està a una hora aproximadament. L'estació de tren de Corint està als afores de la ciutat, ben bé 2'5 km. del centre. Ho he fet xino-xano aprofitant que feia un solet agradable.

M'ha costat una mica trobar el hostel ja que no hi havia cap cartell a la façana que l'anunciés. Finalment ha sortit a obrir-me un noi ucraïnès que també s'hi allotjava, ja que en aquest hostel no hi ha ningú que l'atengui. Tan sols un número de telèfon d'una tal Daria que no ha contestat la meva trucada, tan sols el wattsap que li he enviat. Bé, en tot cas el noi ucrainès, l'Ivon, m'ha dit quina devia ser la meva habitació i quins llits eren disponibles. Un cop instal·lat he estat xerrant una bona estona amb el noi que m'ha explicat que es era informàtic i que treballava des de qualsevol lloc amb el seu ordinador. També s'havia dedicat al món de l'espectacle, concretament ballant breakdance, i que havia treballat uns mesos, l'any 2013, a l'espectacle circenc de temporada de Port Aventura.

Amb l'Ivon hem fet una excursioneta fins al canal de Corint, un canal de més de 6 km. de llarg fet a finals del segle 19, per unir el Golf de Corint amb el mar Egeu i permetre el pas d'embarcacions d'una amplada considerable (21 metres té el canal). El canal es troba ubicat a uns 9 km del centre de la ciutat en direcció a Loutraki, a la banda nord-est del canal.

Després de l'excursió he arribat fins la platja de Corint per dinar en un restaurant molt bonic amb unes vistes increïbles a la costa. I pel vespre, després de descansar una estona al hostel he sortit a passejar pel centre de la ciutat per veure l'escàs ambient que hi havia i els llums de nadal.

El canvi de guàrdia davant del Parlament a Atenes.

El Parlament.

Una parella gravant vídeo tot ballant, als Jardins Nacionals.


Vista del canal de Corint en direcció al Golf de Corint.

Platja de Corint.

Escultura clàssica a la platja de Corint.

divendres, 27 de desembre de 2019

Grecia (1). Atenes.

Entrada a l'Acròpolis.

Aquest matí he començat a fer el guiri per Atenes. El primer que m'ha sorprès de la ciutat ha estat el preu que m'han cobrat per un cafè "latte". 4 euros. Una pasta de pernil dolç i formatge 2, i el cafè amb llet 4. Això em passa per no preguntar abans...

Ben esmorzat he anat directe cap a l'Acropolis abans no s'omplís massa de guiris com jo. L'entrada (10 euros, a l'estiu el doble) l'havia adquirit online i m'he estalviat la cua a les taquilles, tot i que a l'hora que he arribat no hi hauria més de 30/40 persones. L'Acròpolis m'ha semblat un recinte una mica decadent, i ple de bastides. Ni la cartelleria amb informacions, ni les senyals per moure't pel recinte m'han semblat al nivell de l'espai. En tot cas, m'ha agradat passejar-me per un lloc on han passat fets transcendentals de la història.

De l'Acropolis m'he anat cap a l'Àgora Romana i l'Àgora d'Atenes, i d'aquí cap a dinar en un lloc proper a la plaça Sintagma, proper també al hostel on estic parant, on he demanat una mussaca, un plat típic grec semblant a una lasanya de carn però sense tantes capes de pasta.

Per la tarda he fet un altre volt que m'ha dut fins a l'antic estadi olímpic, el Parlament (amb el tradicional canvi de guàrdia a càmera lenta), el Centre de Convencions Zappeio, els jardins nacionals (un pulmó verd enorme al cor d'Atenes), i els carrers adjacents a la Plaça Sintagma.

Un altre cosa diferent dels grecs, a banda de que poden anar amb moto sense casc, és que quan demanes una ampolla de cervesa a un bar te la posen de mig litre, i l'aigua petita embotellada costa tan sols 0'50 euros a qualsevol tenda que entris.

El teatre de l'Acròpolis.

Panoràmica d'Atenes.

El Partenon de l'Acròpolis.


Imatge de l'església bizantina d'Agia Marina.

Edifici a l'Acròpolis.


Edifici principal a l'Àgora d'Atenes.

Temple d'Hefest dins l'Àgora d'Atenes. El temple millor conservat.

Vista de la columnata interior de l'Stoa d'Àtalo.

Bust de l'emperador Antoninus Pius.

Catedral ortodoxa d'Atenes.

Un patriarca ortodox apagant les espelmes per a què altres devots les tornin a encendre (i deixin uns calerons...).

dijous, 26 de desembre de 2019

25 anys després, me'n vaig a exorcitar algun dels meus dimonis.




























Doncs això, que començo un viatge d'uns dies i he pensat dir-vos el lloc en forma d'enigma (no gaire difícil, eh!).