"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 30 de març del 2019

No tota la dansa és una llauna.


En general no m'agrada la dansa. M'avorreix i en ocasions em desagrada inclús. Però hi ha balls que m'emocionen i em fan gaudir. Per exemple, sempre m'ha agradat el ball de break dance, que combina elements gimnàstics amb ball de manera espectacular. Diuen que aquesta disciplina serà olímpica a les olimpíades del 2024.

Avui al Zona Zàping he descobert aquest grup de Bombai, Índia, que també combina elements gimnàstics amb el ball creant un número elèctric molt espectacular. Per veure a aquests fins i tot pagaria. La dansa contemporània creativa i bla bla bla per als entesos.

divendres, 29 de març del 2019

Borrell, un digne representant de la dictadura espanyola.


Fa uns dies els mitjans es feien ressò de l'esperpèntica entrevista que van fer a través d'un canal alemany al ministre d'Afers Exteriors espanyol Pepe Borrell. En diverses ocasions el ministre amenaça el prestigiós entrevistador amb aturar l'entrevista i marxar al no estar d'acord amb les preguntes a les què és sotmès. En una ocasió, fins i tot, fa aturar l'enregistrament de l'entrevista durant uns 15 minuts, fins que torna, segurament assessorat pels seus assessors. El ridícul internacional per a l'estat espanyol que ens ha proporcionat aquest home és majúscul, tot i que ell encara ho justifica i ho defensa. Quin nivell!!

Com no podia ser d'altra manera, els amics del Polònia li han tret punxa a l'assumpte, i ahir ens van oferir una magnífica recreació amb un estel·lar Queco Novell en el paper d'un Borell totalment desbocat i anat de l'olla. Vaja, el clava bastant al real...


dimecres, 27 de març del 2019

El "temazo" del dimecres. La Família Torelli - "They come".


El passat dissabte a la festa major petita d'Ullastrell, les festes de Serralavella, es va celebrar la segona edició de la Fira de la cervesa artesanal. I dins dels actes d'aquesta fira hi havia inclòs un concert per la nit a l'antiga escola, amb els grups "La Família Torelli" i "Skandol Ska". Els segons són un grup molt jove de Sabadell que fan versions de clàssics de l'ska i algun tema propi. Els primers són un grup de Lleida amb una llarga trajectòria, des del 1999. No recordava haver-los vist mai en directe, tot i que és molt probable que no ho recordi. El dissabte em va sorprendre agradablement la seva qualitat musical i el seu ska-soul molt ballable. Segur que els tornaré a veure. Bon descobriment. 

El tema que he penjat, és una molt bona crítica del racisme i els feixisme que ve, musicant una cita-poema de l'alemany Martin Niemöller.

dimarts, 26 de març del 2019

Torna la selecció catalana de futbol.























Ahir la selecció catalana va tornar a disputar un partit oficial, contra Veneçuela (2-1), dos anys i tres mesos després del darrer, també a l'estadi de Montilivi de Girona, que l'havia enfrontat a Tunísia. Ho va fer a més, i per primera vegada en una data FIFA, ja que habitualment ho feia en períodes d'aturades de competicions oficials.

Aquest fet va provocar que alguns dels millors jugadors catalans no assistissin al partit degut a les convocatòries de les seleccions espanyoles (absoluta i sub-23) per a partits classificatoris per a l'Eurocopa, així com jugadors de lligues estrangeres que tenien compromisos com ara Xavi o Cesc Fàbregas. Tanmateix, el combinat que va presentar el seleccionador Gerard López, va ser força competitiu i amb un bon grapat de jugadors de primer nivell: Piqué, Sergio García, Bojan, Granell, Pons, Bartra, Aleix Vidal...

El partit va ser força disputat i entretingut i les graderies van mostrar un aspecte magnífic, amb una nombrosa representació també de la comunitat veneçolana de Catalunya. Girona no podia donar l'esquena a la nostra selecció en moments com els que vivim.

dilluns, 25 de març del 2019

Comença la meva temporada castellera.

4d8 a la Festa Major de Can Palet (Foto: Minyons).

Ahir diumenge els Minyons vam actuar al barri de Can Palet de Terrassa per la seva Festa Major, com ve sent tradicional en els darrers anys. També fa uns anys que aquesta diada ve sent la meva estrena pel que fa a les actuacions. Als assaigs tampoc m'incorporo a ple rendiment (dimecres i divendres. Els dilluns només per les grans diades) fins a l'abril, tot i que sí que acostumo a anar els divendres des del primer assaig.

A mesura que passen les temporades (amb aquesta ja en van 27) cada any costa una mica més arrencar, tot i que un cop t'hi poses, ja agafes l'hàbit i no acostumo a fallar gaire més. Només el Barça, o algun concert molt desitjat, em pot fer faltar a un assaig a partir de l'abril. Pel que fa a les actuacions, no acostumo a fallar gaires. Només les d'inici de temporada i a l'arrencada després de vacances que sovint m'enganxa de viatge. I poques més la veritat.

Una de les coses que cada any porto pitjor és la durada de les actuacions. Em desespera bastant quan una diada s'allarga més de dues hores (aquí no tinc en compte diades històriques), i quan hi ha intents desmuntats i repeticions. No arribar a casa a una hora decent per dinar després d'una actuació em toca bastant els nassos. Aquest és un tema que les colles hauríem de resoldre amb urgència per evitar desercions de castellers i de públic. No li trobo el sentit a fer castells a les 14:30 amb trenta persones de públic...

Per una altra banda, ahir em vaig adonar de com de porcs som els castellers. No sé si es pot generalitzar entre el món casteller, però pel que respecta a la meva colla, sí que ho puc dir. Ahir, acabada l'actuació hi havia desenes de llaunes de cervesa, ampolles de plàstic, paquets buits de tabac, etc., pel terra. La gent no pot cercar la paperera més propera per no deixar-ho al terra?

Buf, potser m'estic tornant un autèntic minyó rondinaire abans del que tocaria...

diumenge, 24 de març del 2019

Escola Pública Catalana.


Mireu-vos aquest vídeo de promoció de l'escola pública catalana. Es va publicar a les xarxes a principis d'aquesta setmana i, en principi, semblava una campanya promoguda pel Departament d'Educació de la Generalitat. Però no. Ha estat una campanya de denúncia de la FAPAC (Federació d'Associacions de Pares de Catalunya) per la deixadesa de l'administració envers l'educació pública. La manca d'inversió, i l'augment progressiu de la segregació.

Hi ha detalls del vídeo que em grinyolen una mica, però cal destacar el compromís de la FAPAC amb l'escola pública per sobre de tot.

També em sobrava l'Évole.

dissabte, 23 de març del 2019

Cares d'odi.

Foto: Nació Digital.


























Aquesta setmana han passat pel judici de la vergonya alguns dels agents dels cossos de repressió de l'estat que van actuar a Catalunya entre el setembre i l'octubre del 2017. Tots ells han declarat que van viure moments de gran tensió davant de les masses concentrades, i a l'uníson han detallat les expressions d'odi a la cara dels concentrats. Alguns detallaven que mai havien vist tal nivell d'odi als rostres dels resistents, ni tan sols al llarg dels anys del conflicte basc... O sigui, que com que no hi va haver cap tipus de violència per part dels resistents, cal inventar-se un relat d'odi i "violència moral". Patètic i ridícul queda curt.

divendres, 22 de març del 2019

Tornen La Polla Records.

















































Fa pocs mesos, la banda de punk La Polla Records (Agurain, Àlaba, 1979), anunciava el seu retorn als escenaris després de la seva dissolució l'any 2003. Amb el següent missatge a les xarxes: "Y yo que estaba muerto me he levantado. La última batalla me está esperando." Tornen per celebrar el seu 40è aniversari i per recordar al públic en general que les coses estan igual de malament, sinó pitjor, que quan van plegar. Vaig tenir la sort de veure'ls en unes quantes ocasions abans que pleguessin, i pensava que no ho tornaria a fer, però no.

De moment han anunciat concerts a València, Madrid, Bilbao i Barcelona (26 d'octubre), i a les tres primeres ciutats han hagut de fer doblet. De moment a Barcelona van pel primer Palau Sant Jordi, però no descarto que hagin de repetir a casa nostra també. Per si de cas, jo ja tinc l'entrada...

Estic segur que a Barcelona podrem escoltar aquesta cançó premonitòria...

No a las cárceles del estado asesino, ¡No!
No más esconder los errores del sistema, ¡No!
No al estado terrorista que encierra, ¡No!
A quien le sobra y a quien lucha contra él, ¡No!
No queremos nadie preso y lucharemos por eso, ¡No!
No más presos.
No más presos.

dijous, 21 de març del 2019

Noia amb ranuncles.

Theo Van Doesburg - "Noia amb ranuncles" (1914).
 
Ha arribat la primavera
i les ranuncles floreixen.
Més d'un es desespera,
s'ha de veure com maleeixen.

Se'n veuen per tot arreu,
pels balcons, places i carrers.
Deuen estar bé de preu...
 
...o potser hi ha presoners.

A la Junta Electoral
el color groc també els molesta.
Potser és que la seva moral
de vegades no fa festa?

Omplirem tots els racons
fins que alliberin els presos
doncs n'estem fins als collons
de viure sempre sotmesos.


Portant un ram de ranuncles
surt una noia del mercat.
 Al puny en posa tres juntes 
i crida al vent "Llibertat"!


Aquesta és la meva humil participació als Relats Conjunts del més de març. Avui coincidint amb el dia d'inici de la primavera i el dia mundial de la poesia.

dimecres, 20 de març del 2019

El "temazo" del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" i Ahmed Touzani - "La Tarara".


El passat divendres al Tradicionàrius de Gràcia va presentar-se el nou projecte del cantaor de Xàtiva, Pep Gimeno "Botifarra", acompanyat pel músic tangerí Ahmed Touzani, i un conjunt format per sis músics que toquen dolçaines, flautes, guitarra, llaut, percusions de tot tipus (caixó, darbuca...), baix, i acordió, i que han enregistrat l'àlbum "A banda i banda del Mediterrani" (2018), amb un repertori de cançons tradicionals que s'escolten a banda i banda d'aquesta mar. Magnífica experiència de prop de dues hores de durada.

dimarts, 19 de març del 2019

El judici farsa havia de tenir un jutge parcial.


Personalment, trobo que els millors gags del Polònia són aquells que es dediquen a denunciar les clavegueres de l'estat i la manca de cultura democràtica, així com el patriotisme exacerbat que supuren la majoria dels principals representants de les forces de l'estat (polítics, jutges, militars, empresaris...).

L'altre dia es van lluir amb aquest gag de denúncia al judici farsa, on el jutge del Tribunal Suprem, Marchena, s'està dedicant a paralitzar qualsevol intent de les defenses de fer caure en contradicció als testimonis culpabilitzadors, i permetre que aquests puguin faltar a la veritat o contestar amb constants evasives o manques de memòria, quan aquestes respostes reben l'amenaça de fals testimoni i possibilitat de conseqüències penals quan el testimoni defensa el relat dels acusats. 

dilluns, 18 de març del 2019

AIxò de l'afició del Betis ahir amb Messi no ho havia vist mai.


Ahir el Barça va fer un pas de gegant per tornar a guanyar la lliga, al vèncer al Betis en la seva visita a l'estadi Benito Villamarín de Sevilla (1-4). El partit serà recordat, sens dubte, per la gran exhibició de l'astre argentí Leo Messi, que va signar un nou Hat Trick (51), amb un golàs de falta que obria la llauna, i un tercer gol antològic amb una paràbola increïble des de gairebé la frontal de l'àrea, fent inútil l'estirada del porter del Betis.

Aquest darrer gol suposava la sentència definitiva al partit, ja prop del minut 90, i bona part del públic local va respondre amb una ovació general a Messi. No només picant de mans, un fet que ja havia presenciat quan l'any 2004 el Bernabéu va aplaudir tímidament un golàs i un gran partit de Ronaldinho, sinó corejant el nom de l'argentí. Fins on arriba la grandesa de Messi que fins i tot els aficionats rivals són capaços de reconèixer la seva genialitat, malgrat haver encaixat quatre gols, i tres d'aquests obra d'ell.

Un gest que recordarem i ens recordaran durant la resta dels nostres dies. No sé si es repetirà. No m'estranyaria tractant-se de Messi i del reconeixement que es mereix pel fet de ser el millor jugador de la història sense cap mena de dubte.

diumenge, 17 de març del 2019

No estem sols, però gairebé.

(Foto: Javier Barbancho).

























Ahir milers de catalans es van desplaçar fins a Madrid per manifestar-se a favor del dret a l'autodeterminació i per l'alliberament dels presos polítics. Les xifres de manifestants varien entre els 18.000 (!!!!?) que dóna la policia espanyola, i els 120.000 de l'organització. 

En tot cas, sembla evident que ahir hi havia pocs madrilenys i pocs espanyols (alguns col·lectius d'esquerres de la capital, i de moviments sobiranistes de la resta de l'estat i poca cosa més), a banda dels independentistes bascos, andalusos i gallecs, manifestant-se a Madrid.

Des de Catalunya es devien desplaçar al voltant de 50.000 persones (30.000 en bus, 3.000 en tren, i uns 15-20.000 en cotxe), i la comunitat de catalans que viuen a Madrid o a prop també s'ha de tenir en compte. 

Així doncs, hem d'assumir que estem pràcticament sols en la lluita pel dret a l'autodeterminació i contra la repressió de l'estat. Cal que ho assumim i deixem de fer volar coloms en forma de pactes impossibles amb els que no volen pactar.

dissabte, 16 de març del 2019

Per la ruptura amb el règim del 78 i la desobediència. Ara, Front Republicà!!


El 28 d'abril hi ha convocades eleccions generals al país que ens sotmet, ens oprimeix i ens reprimeix, i després de la decisió de la CUP de no concórrer-hi per centrar-se en les eleccions municipals del 26 de maig, em pensava em quedaria sense cap candidatura que em representés mínimament per a ser votada. Finalment però, sembla que ha sorgit un moviment que engloba a diversos corrents de l'esquerra sobiranista a l'òrbita de la CUP com són Poble Lliure, Som Alternativa i els Pirates de Catalunya, que s'han posat d'acord per presentar-se sota les sigles de la coalició Front Republicà. Haurem d'anar seguint l'evolució d'aquest nou front per veure com respiren, però d'entrada em sembla que són l'única alternativa amb cara i ulls a la partitocràcia espanyola del règim del 78, incloent aquí els partits catalans hegemònics que porten 40 anys ben instal·lats a Madrid sense aconseguir cap avenç per als drets nacionals de Catalunya. SI hem d'anar que sigui per putejar.

divendres, 15 de març del 2019

Les Luthiers a Catalunya.


Aquests dies estan actuant per Catalunya (BCN, Sant Cugat, Granollers, i Manresa) la companyia argentina Les Luthiers, amb més de 50 anys d'experiència, presentant l'espectacle "Viejos hazmerreíres. Antología.", una antologia dels seus espectacles més aclamats.

Ahir es presentaven a l'Auditori de Sant Cugat amb l'aforament ple, i no vaig perdre l'oportunitat de tornar-los a veure en directe. Els havia vist un parell d'ocasions a Barcelona, i aquest cop vaig trobar una localitat moderadament cara, amb l'avantatge de poder anar amb la moto tranquil·lament fins a la localitat veïna.

En aquesta gira, Les Luthiers, mantenen a tres dels seus cinc actors emblemàtics: Carlos López Puccio (al teclat en el vídeo), Jorge Marona (el del baix), i Marcos Mundstock (locutor de ràdio), malgrat aquest darrer no va poder fer l'espectacle, ni la gira, per motius de salut. Els altres dos membres històrics de la companyia eren Daniel Rabinovich (mort l'any 2015) i Carlos Núñez (que va deixar la companyia el 2017 després de 50 anys en actiu).

L'espectacle dura al voltant de dues hores i s'hi intercalen textos hilarants, amb humor absurd, bromes lingüístiques, i molta música. I un dels trets identificatius de la companyia, l'aparició d'instruments inventats de tota mena.

Formació actual de Les Luthiers.

dimecres, 13 de març del 2019

El "temazo" del dimecres. Revolusonats - "Ara més que mai".


Els Mohi lee & Kasterdam són dos rapers terrassencs compromesos amb la causa independentista i solidaris amb els presos polítics, i amb aquest compromís han creat aquest tema amb bon flow i bones rimes, que es presenta amb aquest videoclip de bella factura i producció.

En temps de revolta ens calen músics com aquest parell de terrassencs que ens animin a seguir lluitant i resistint. Els cantautors del segle 21.

dimarts, 12 de març del 2019

L'I-CSC (Intersindical) entra amb força a l'ensenyament públic.


Avui s'han celebrat les eleccions sindicals de personal docent no universitari, on hi havia més de 80.000 mestres cridats a les urnes. L'I-CSC ha presentat llistes a 7 de les 10 demarcacions, i ha aconseguit 47 delegats/des, situant-se com a tercera força sindical darrera de la USTEC (162) i CCOO (58). Un gran resultat tenint en compte que fins avui l'Intersindical no tenia cap representant. I cal tenir en compte que és molt més difícil fer campanya pels centres quan no tens delegats sindicals ni a penes contactes. Segur que d'aquí a 4 anys, encara es pot créixer més. També val a dir, que el sindicat majoritari, la USTEC, ho ha fet molt bé aquests anys de lluites i reivindicacions, i també s'ha mullat en temes com els drets nacionals, per la llibertat d'expressió, per la llibertat dels presos polítics, etc., etc.

També cal destacar la caiguda en picat dels sindicats d'obediència espanyola i de trajectòria clientelista amb les diverses administracions. Afortunadament, això a casa nostra es paga, i com a mostra un botó.

dilluns, 11 de març del 2019

18 anys sense l'Eugenio.


Avui per recordar al gran explicador d'acudits català mort avui fa 18 anys, un dels meus acudits preferits. Me'l va explicar fa anys el meu pare, un dia a la cuina, i recordo que vaig riure molt.

diumenge, 10 de març del 2019

Víctor Saura: "Per què les noies abandonen l’esport abans que els nois?"

































(Interessant reflexió del director del Diari de l'Educació al voltant dels motius pels quals hi ha tantes noies que abandonen la pràctica d'activitat física en plena adolescència. Estem acostumats a sentir i veure debats als mitjans al voltant de l'abandonament escolar prematur, i del fracàs escolar, però no es posa gaire atenció en aquesta altra xacra que, personalment, considero que és tant o més lamentable que l'abandonament dels estudis. A la llarga pot ser més perniciosa la manca de cura de la salut que la manca d'estudis formals.)
 

Al Prat del Llobregat han fet un estudi entre el jovent de la ciutat que conclou que un 3,4% de nois que feien esport regularment durant la primària deixen de fer-ho a la secundària. Però que en el cas de les noies aquest percentatge s’eleva al 9,5%. En termes generals, la pràctica de l’esport és força elevada, ja que ho fan el 86,3% dels infants de primària (la mitjana a Catalunya és del 74,2%) i el 69% a la secundària (67,7%) a Catalunya, però entenen que un dels punts febles que cal treballar (i, de fet, ho estan fent) és aquest canvi de cicle. I més encara en el cas de les noies.

Un estudi del Consejo Superior de Deportes (CSD) titulat Los hábitos deportivos de la población escolar en España, encara que de 2011, dóna un resultat similar: el sedentarisme és més freqüent entre les noies adolescents que entre els nois, amb un percentatge del 46% les noies (39% a Catalunya) i del 24% els nois (26% a Catalunya). Segons aquest estudi, als 12 anys el 74% dels nois i el 54% de les noies fan alguna activitat físico-esportiva (concepte on entraria també fer esport al pati), mentre que amb 16 anys el percentatge baixa a 64% dels nois i només el 35% de les noies. En aquestes edats més d’un terç dels nois i les noies presenten problemes de sobrepès.

Accedir o no a l’esport que t’agrada

“Aquest informe té ja uns anys, i segurament no reflecteix la realitat actual, que ha millorat. La bretxa és menor, però encara existeix i segueix sent preocupant”, diu la doctora Eva Ferrer, especialista en medecina de l’esport i que des de l’Hospital Sant Joan de Déu va liderar un estudi, publicat a mitjans de 2018, titulat Salud y deporte en femenino. Hi ha tres raons principals que expliquen perquè les noies deixen l’esport abans, diu Ferrer: “Hi ha una edat en la qual elles busquen més les activitats socials, prioritzen les amistats, mentre que un alt percentatge dels nois segueixen preferint les activitats físiques. En segon lloc, la competició; sense dir que les noies no són competitives, és cert que busquen més la part lúdica de l’activitat física, i no tant la competitiva. I en tercer lloc hi ha un tema d’accessibilitat: si no pots accedir a l’esport que t’agrada no el pots practicar, i les noies no tenen les mateixes facilitats d’accés perquè les entitats es focalitzen més cap a l’esport de nois”, sintetitza.

Xavier Redon, coordinador de futbol sala femení de la Fundació CET10, té una visió similar, però en positiu. En el seu cas han notat un creixement en la participació de noies i han aconseguit estabilitzar diversos equips femenins. Ara el futsal femení de CET10 compta amb un centenar de noies distribuïdes en equips que van des de categoria infantil (13-14 anys) a sènior femení (18-19). Aconseguir crear equips ha estat fonamental, considera Redon, perquè abans el que passava era que moltes noies jugaven en equips mixtos fins a una determinada edat i després ho deixaven. Segons Redon, el principal problema estava en els esports d’equip, i no tant en els individuals, com dansa o natació; per això, “que hi hagi equips com en el cas del futsal femení, on cada vegada hi ha més llicències federatives, no només evita que ho deixin sinó que atrau l’atenció d’altres noies”.

A la Fundació CET10 han començat a treballar amb el programa smart futsal, a través del qual dediquen part del temps a sessions per interpretar i reflexionar sobre el joc. “Això a les noies els agrada especialment, en aquestes edats és molt important que vegin que participen en la presa de decisions sobre els diferents aspectes del joc”, diu Redon. La major part d’estudis coincideixen que la pràctica de l’esport millora el rendiment acadèmic, però en canvi aquesta és una de les causes de l’abandonament. “El primer que els ve al cap quan comencen a sentir una pressió pels estudis és que han de deixar l’esport, de vegades aquesta pressió els ve de les famílies, nosaltres les intentem convèncer de la necessitat de fer esport i que si pensen que podran amb tot ho aconseguiran”, afegeix.

Una altra experta de la Fundació CET10, la psicòloga esportiva Laura Sànchez, apunta un altre factor per revertir l’abandonament: el paper que juguen els mitjans de comunicació a l’hora de prestigiar l’esport femení. “Durant anys les dones esportistes del nostre país han obtingut grans resultats en l’àmbit esportiu, però el tracta que se’ls ha donat als mitjans de comunicació difereix de l’esperat”.

Diversió versus competició

Al Prat del Llobregat també han iniciat uns programes específics per lluitar contra l’abandonament de la pràctica esportiva durant el pas a la secundària, que també busca incidir especialment en les noies. El primer d’aquests programes, que es va posar en marxa el 2014, es diu Club Esport Jove, i consisteix a implementar una tarifa plana pràcticament gratuïta (20€ anuals) perquè joves de 12 a 18 anys gaudeixin de dues instal·lacions esportives del municipi en la franja horària de 15 a 17 hores, durant les quals es fan activitats dirigides. “Tenim 200 nanos inscrits, i d’aquests els que participen més activament són les noies”, explica Joan Rius, tècnic d’esports de l’Ajuntament del Prat i director d’una d’aquestes instal·lacions esportives municipals. “Els diners no són una barrera per fer esport i a més els joves tenen una percepció amable dels equipaments”, afegeix. A banda de les activitats dirigides, el Club Esport Jove organitza activitats puntuals en altres esports de difícil accés, com hípica, esquí o vela, també per un preu testimonial (15€ trimestrals).

El segon programa s’anomena Caràcter Jove i s’adreça a l’esport federat. Va començar l’any passat amb el futbol. Els equips infantils dels tres clubs del Prat van tenir l’acompanyament d’un psicòleg esportiu durant tot un trimestre, mentre els entrenadors rebien igualment formació per incorporar als seus entrenaments aspectes d’educació emocional o en valors, factors que es considera contribueixen a pal·liar la taxa d’abandonament. “Entenem que en la mesura que els nanos percebin l’esport com una activitat divertida i no tan competitiva, menys abandonament hi haurà, perquè moltes vegades l’abandonament ve del rebuig a la competició, i això ho veiem especialment en noies”. També es va fer sensibilització entre les entitats esportives i les famílies. “Vam començar amb el futbol, i aquest any estem col·laborant amb sis entitats que fan volei, bàsquet, atletisme i triatló, esports on hi ha molta més presència de noies, amb la participació d’un total de 150 joves d’entre 11 i 13 anys”, diu Rius.

L’esport no té gènere

A l’estudi Salud y deporte en femenino es presenta un decàleg de recomanacions per fomentar que nenes i adolescents actives i prevenir l’abandonament de l’esport. El primer consell és que, com diu l’Organització Mundial de la Salut, les nenes i els nens facin una hora d’activitat física diària, principalment aeròbica, i tres dies a la setmana una activitat “vigorosa” per enfortir músculs i ossos. Es recomana també que l’activitat vagi associada a socialització i diversió i a altres valors com treball en equip, assertivitat, responsabilitat, equitat o fair play. I que provin diversos tipus d’esport i puguin triar el que més els agradi, superant estereotips, perquè, com diu també l’informe, “l’esport no té gènere” encara que hi hagi disciplines que s’associen més a nois i d’altres més a noies. L’exemple més clar és el futbol, l’esport rei entre els nois, i en canvi el cinquè més practicat entre les noies.

“El món de l’esport i de l’activitat física està carregat de prejudicis negatius cap a les dones i tot allò que, a cada societat, es considera femení –diu l’informe–. Certament, avui dia, al nostre entorn, ja no hi ha lleis que prohibeixin determinades pràctiques esportives a les dones, ni discursos mèdics que desaconsellin la pràctica esportiva, com en el segle passat. Amb tot, en l’imaginari col·lectiu de la societat persisteixen les idees del que es considera apropiat per nois i el que es considera apropiat per noies, o la consideració negativa de «córrer com una nena» (i el que és considerat femení). Aquestes idees es transmeten sovint involuntàriament, i s’aprenen de forma inconscient, per multitud de canals, al llarg del nostre procés de socialització.”

“A les grans ciutats –apunta la doctora Eva Ferrer– no passa res si una noia adolescent escull practicar arts marcials o boxa, però en altres àmbits està mal vist que les noies facin segons quin tipus d’activitat; alguns pares de certes cultures prohibeixen que les seves filles vagin a nedar, perquè han de portar banyador, i les noies que són àrbitres de futbol reben encara de forma reiterada insults masclistes”.

La guardiola del cos humà

La davallada esportiva que es viu en l’adolescència és encara més pronunciada quan es fa el salt a la universitat, i en canvi els estudis sobre hàbits esportius del CSD observen que un cop superada aquesta etapa hi ha un repunt, ja que un percentatge significatiu de persones reprenen la pràctica esportiva.

“Fins als 20 anys les persones som com una guardiola, tota l’activitat física que fem és una inversió que posem a la guardiola, i que en el cas de les dones ens pot ajudar a tenir un menor risc de problemes cardiovascular o patologies associades a debilitat dels ossos quan ens arriba la menopausa, per això el sedentarisme precoç és tan negatiu”, sosté Ferrer. Per ella, la clau per revertir la situació està més en l’àmbit familiar que en l’escolar. “A l’escola hi passen moltes hores, però la pedra angular en l’adquisició dels hàbits és la família, perquè al final una nena que vegi que a casa es fa esport ho copiarà i a la inversa farà el mateix”.

La llista de beneficis que apunten els experts pel que fa a la pràctica esportiva en aquestes edats, en especial entre les noies, és molt més llarga, ja que parlen de beneficis físics però sobretot psicològics: millor tolerància a la frustració, constància, disciplina, capacitat d’esforç, esperit de superació, autoconfiança, treball en grup, millora de l’autoestima, superació de moments difícils, desinhibició, aprendre una millor gestió del temps, socialització, etc.



divendres, 8 de març del 2019

Terrassencs coneguts però no per les seves bones obres.

Tant odi contra els independentistes li està passant factura física a Millo.























Si ahir felicitava l'escriptora local Marta Pessarrodona pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, avui vull deixar clar a Terrassa no tot són flors i violes, i també tenim personatges funestos i malvats dels quals avergonyir-nos. Un d'aquests és l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya pel PP, l'Enric Millo, actualment vivint a Girona, però que va néixer i créixer a Terrassa.

Fa uns dies aquesta (poseu l'animal que més us desagradi) col·laboracionista va declarar al judici contra els polítics independentistes catalans al Tribunal Suprem de Madrid, i va intentar convèncer el tribunal que l'actuació dels catalans que van voler votar el dia 1-O, va ser violenta en molts casos violenta. En canvi, segons ell, l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'estat, van ser del tot proporcionades i necessàries.

Va detallar algunes de les agressions que havien sofert els policies (de les quals no es va aportar cap prova), com cops de puny, dits trencats, armilles d'antidisturbis estripades, puntades de peu al cap amb la tècnica del Fairy, i un llarg etc., i va assegurar que moltes de les suposades agressions policials eren invencions.

Més cínic i miserable no es pot ser. 

Tan de bo algun dia hi hagi un govern catalanista a l'ajuntament de la ciutat que declari al Millo persona non grata.

dijous, 7 de març del 2019

Marta Pessarrodona, una terrassenca Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Marta Pessarrodona (Foto: Ara).























L'escriptora i crítica literària terrassenca Marta Pessarrodona (1941), va rebre fa un parell de dies el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes atorgat per Òmniun. El propi Jordi Cuixart, president de l'entitat, va comunicar-ho a la premiada al gener des de la presó de Lledoners. 

Tot un orgull per als terrassencs que una conciutadana hagi estat, tot just, la sisena dona a rebre aquest guardó. Com a soci de l'entitat que atorga el premi (valorat en 20.000 euros), aplaudeixo la decisió del jurat.

He de reconèixer que no conec l'obra de la Marta Pessarrodona, però intentaré posar esment.

dimecres, 6 de març del 2019

El "temazo" del dimecres. Skaparàpid - "Dona rebel·la't"


Fa vint anys ja que els valencians Skaparàpid denunciaven la situació de discriminació que pateixen les dones, amb aquest tema inclòs a l'àlbum "El cuento de nunca acabar". Un dels seus temes que més m'agraden.

Divendres, 8 de març, se celebra el dia de la dona treballadora i hi ha una vaga general anunciada. Veure'm si les dones realment es rebel·len...

Dona rebel·la't, deserta del teu rol,
viu i sigues lliure, sense dubtes, sense por.

dimarts, 5 de març del 2019

Escalant (en bici) per la Vall d'Aran.

Església de Bagerque.

Aquest pont de Carnaval l'he passat a la Vall d'Aran fent excursions en bicicleta de carretera i coneixent algun poblet més dels que conformen aquesta escassament poblada comarca, malgrat que en aquestes dates hi ha força turistes i forans amb segona residència que fan doblar, sinó triplicar els habitants de la zona.

Entre les fites esportives hi ha l'ascensió als ports del Portillón (1.292 m.), a l'extrem nord-oest de la comarca, límit natural amb França, i del Pla de Beret (1.850 m.), a la banda nord-est, punt d'inici d'un bon grapat d'esquiadors amb el "forfait" de les pistes de Baqueira-Beret.

Les noves descobertes de poblets de la comarca han estat Bagerque, Canejan, i Sant Joan Turan. Aquest darrer són quatre cases mal comptades, i un bar. Tanmateix, ens va donar la impressió que no hi havia ningú al poble, més enllà d'un gat que ens va fer d'acompanyant tota l'estona. A Bagerque vam trobar-nos a un tal Paco, que cuida ovelles, que ens va explicar algunes històries del poble, i també al noi que fa formatges. Per Canejan també vam passejar sense trobar a penes a ningú, més enllà d'un home que va sortir a agafar llenya d'un pati. 

La majoria de les cases de la Vall d'Aran pertanyen a forans, molts estrangers, que van de tant en tant a passar uns dies. Com que es construeix relativament poc, les cases es venen per una bona pasta, i els lloguers estan pels núvols.

També vam tenir ocasió de parlar amb un noi que regentava un bar i que criava algun bestiar i també caçava, i ens va explicar el mal que ha fet la reintroducció de l'ós a la vall. Ens va explicar que l'ós està súper protegit, i ai de qui gosi fotre-li un tret... pitjor que matar a una persona diuen.


Ovella mascle a Bagerque.


Monument al ciclista al port del Portillon per la vessant catalana.

Vista del campanar de l'església de Bossòst amb les muntanyes nevades al fons.

Fent cim al Pla de Beret (1.850 m.)

Vistes des del Pla de Beret.

Una casa al poblet de Sant Joan Turan.

Restaurant al poble de Canejan.




Universitat de Cervera.

divendres, 1 de març del 2019

Avui que l'humor està amenaçat cal recordar Pepe Rubianes.


Avui fa 10 anys que ens va deixar el gran humorista galaico-català Pepe Rubianes, i m'agrada recordar-lo amb aquesta intervenció extraordinària al programa de tarda de l'Albert Om. Per aquests comentaris el Pepe i l'Albert van rebre una denúncia i van anar a judici, tot i que no van ser condemnats. Què passaria avui si algú parlés alt i clar com ho feia el Pepe? A la puta merda aquest país que ens oprimeix i reprimeix. Gran Pepe!!