"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 14 de novembre del 2013

Trobada casual i conversa informal amb el Molt Honorable Jordi Pujol i Soley.

Foto: Jaume Maeso.


Tot i que em trobo a anys llum de l'ideari polític de l'expresident de la Generalitat de Catalunya (1980 - 2003), Jordi Pujol, ahir em va fer gràcia trobar-me a aquest mite de la política catalana i de la història del nostre país, al carrer, just davant del local dels Minyons, instants abans d'entrar al penúltim assaig de la temporada. En veure'l pujant pel carrer del Teatre el vaig reconèixer immediatament, amb la seva dona i la germana d'aquesta crec.

En veure que s'aturava a contemplar el local amb curiositat m'hi vaig atansar i li vaig explicar que es trobava davant del local de la colla castellera dels Minyons de Terrassa. Em va preguntar que què hi fèiem i li vaig fer cinc cèntims de la diada de la colla i dels objectius castellers per diumenge. Em va comentar que havia assistit a la darrera diada de Santa Úrsula a Valls, i tenia molt clar quina colla havia "guanyat" (no vam fer servir aquesta expressió). El vaig convidar (gens formalment) a venir diumenge al Raval a veure l'actuació de la nostra diada, però em va respondre que enguany ja havia esgotat la quota d'actuacions castelleres. Aleshores el vaig fer comprometre a que vingués a Terrassa l'any que tornéssim a intentar el 3d10fm, i em sembla que li va semblar bé. Serà qüestió de recordar-nos-en.

Certament, hi hauria un munt de coses per criticar a l'expresident, però se li ha de reconèixer també algunes virtuts, com la gran habilitat per connectar amb la gent arreu i el gran coneixement del territori. Potser aquestes són algunes de les claus perquè romangués vint-i-tres anys al capdavant del país. 

En aquest enllaç trobareu un article escrit recentment per Jordi Pujol amb el títol "Com volem que sigui Catalunya".