Ahir diumenge vaig tenir una d'aquelles jornades que espero en candeletes cada any per dues raons principals. En primer lloc perquè l'actuació castellera de Cornellà és una de les cites del calendari casteller més atractives i tradicionals, i per altra banda, i en segon lloc, perquè des de fa quatre o cinc anys ens desplacem un bon grapat de Minyons, en l'autocar o en cotxe, a la festa de La Patum de Berga. Després de prop de quinze anys anant-hi ininterrompudament, l'any passat vaig faltar a la cita per primera vegada, i aquest any hi he tornat carregat d'il·lusió i amb les ganes de celebrar la magnífica actuació castellera del migdia.
A la plaça de l'ajuntament de Cornellà enguany no ens hem trobat amb els verds de Vilafranca com era habitual en els darrers anys. Potser per aquest motiu l'actuació ha estat més relaxada i distesa, amb bona col·laboració entre les colles (els amfitrions i els Castellers de Sants) i resultats satisfactoris per tothom. Per la nostra banda, hem fet un passet més endavant i hem pogut estrenar el primer castell de nou pisos, el 3de9 amb folre a segona ronda. Hem obert amb un parat 2d8 amb folre i hem acabat amb un mogudet 5d8 mal quadrat d'inici, i el tradicional vano de 5 (per cert, no entenc perquè els pilars del vano els han de fer sempre la mateixa gent... i que consti que personalment no tinc cap mena d'interès en fer pilars de comiat, però segur que hi hauria molta gent super-mega contenta si li deixessin fer de segon en un pilar de 4).
Vull destacar també la meritòria actuació dels locals, els Castellers de Cornellà, que després de més de vint anys ininterromputs de castells, i d'una petita davallada en les darreres temporades, sembla que tornen a agafar embranzida, i ahir van poder descarregar uns ben plantats 3 i 4 de 7 amb l'agulla, i un 4de7. Si el que hem fet i fem els Minyons té merit, el que fan els Castellers de Cornellà i molts dels seus castellers històrics en actiu i al peu del canó des de fa més de vint anys, no té paraules. Xapó i gràcies per convidar-nos!
Pel que fa a la celebració vespertina, enguany em va tocar organitzar l'autocar patumaire a la colla, i sortíem sense incidències a les 18:45 de l'estació d'autobusos de Terrassa trenta-i-pico minyons amb ganes de gresca. El ritual es va anar complint a la perfecció: arribada a Berga i foto de grup a les escales del davant de la parada d'autobusos, primeres cerveses i alguna cosa per omplir l'estómac als bars i paradetes del passeig, i anada cap a la plaça per veure començar el xou cap allà les 21:30. Enguany hi havia més castellers que mai de totes les colles. Sense anar més lluny, també els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants havien organitzat un autocar pels seus castellers. Però també em vaig trobar castellers de Valls, Salt, Mallorca, Súria, Manresa, Vilafranca, Sabadell... Potser li podria preguntar a l'Epi de la meva colla què ho deu fer que la majoria dels assistents fossin persones que han crescut en un ambient (entorn familiar, amistats...) afavoridor de la seva incorporació a les expressions nacionals de la cultura... ;-)
Com en d'altres anys, enguany vaig anar a Berga amb l'intenció de no participar en cap dels dos Salts de Plens que es realitzen, però com en d'altres ocasions, no vaig poder resistir-me ni al primer ni al segon, tot i que només al segon vaig entrar al bell mig de la plaça de Sant Pere, la qual cosa em va servir perquè un ple em socarrimés part de la jaqueta de la Colla Vella (ai quan s'enteri la meva cunyada) que portava, la samarreta de la diada dels gàngsters dels Minyons, i part de la pell de la meva esquena. Això em passa per no ser previsor, i no enrecordar-me que després de tres o quatre cerveses es perd la noció del ridícul, de la por i del valor de les coses (roba).
La festa va acabar amb els tradicionals i extasiants Tirabols cap allà les 3 de la matinada, amb totes les figures i balls a la plaça, i la majoria dels Minyons encara en peu i amb energies per fer els últims salts. En acabat, ens vam tornar a trobar tots a la parada del bus de Berga per tornar cap a Terrassa enmig del silenci, de la son i d'alguna que altra intoxicació etílica no greu. Prop de les 5 de la matinada arribàvem a Terrassa i alguns afortunats se n'anaben a dormir sabent que l'endemà podrien descansar fins que els fes mal els ossos d'estar estirats, i d'altres, com un servidor, marxàvem conscients d'haver viscut una jornada impressionant i de que ens esperava un dilluns complicadet.
