"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 5 d’agost del 2024

Singapur.

 


He passat les dues darreres nits del viatge a Singapur des d'on tinc el meu vol de tornada. Una petit estat al sud de Malàisia, que de fet havia estat part de la confederació malàia i que va esdevenir independent l'any 1965 i que ha tingut un creixement econòmic forçà destacat (per la qual cosa se la coneix com un dels tigres asiàtics, juntament amb Taiwan, Corea del Sud, i Hong Kong.

És un país barreja de races, cultures i religions: xinesos, malais, indis, i també un bon grapat d'occidentals que hi fan negoci. En anglès és molt fàcil sobreviure a Singapur.

Aquí hi tenen la seu alguns dels principals bancs asiàtics, i per l'estret de Singapur hi passen milers de vaixells cada setmana. S'hi veu a penes brutícia ni gent pobre als carrers. Això sí, els preus no són els de Malàisia ni molt menys. Tranquil·lament el doble i el triple que al país veí.

Jo aquests darrers dies he estat allotjat a prop de Little India, en un hostel d'aquell d'habitacions càpsula. He pogut conèixer la zona de la badia on hi ha el mític hotel de Bay Sanes i els jardins on hi ha els arbres gegants (artificials) amb els que fan espectacles de llums cada nit per als milers d'hotels embadalits.

Moure's per Singapur és força fàcil perquè hi ha un metro magnífic amb molta freqüència, i autobusos de dues plantes d'herència britànica. L'únic inconvenient és no tenir dades d'Internet.


La mesquita del Sultà.






Plaça de Mediona.


Hotel Fullerton.