El passat dissabte vaig tornar, després de no sé quants anys (20, 30? més?) a l'hort del meu avi Miquel a Viladecavalls, a la llera de la riera de Gaià, i al mig de la carretera vella de Terrassa a Viladecavalls. Recordo haver-hi anat de petits algunes vegades quan els avis encara el treballaven. Els avis, perquè l'avi Miquel, el propietari, havia cedit un tros al pare del meu pare, el "yayo" Pedro que hi anava amb la seva "Vespino" i la caixa per dur-hi les verdures, fruites i hortalisses al darrera.
El cert és que encara recordava bastant el camí d'accés, la barraca, l'arbre dels "palosantos", i la bassa. Però no recordava la seva grandària ni el seu entorn, ara bastant canviat amb la proximitat de la carretera B-40 o 4rt Cinturó, en el seu pas cap a Abrera.
Hi vaig anar amb el meu pare per fer una ullada a veure si podré anar algun dia a fer-hi alguna calçotada o una graellada de carn. Vam quedar amb un dels homes que encara treballen la terra, el senyor Antonio, que ens va fer una volta de reconeixement, i ens va mostrar el pou reparat després d'un enfonsament, i l'accés a la riera de Gaià d'on treuen l'aigua.
Trobo que tornar a trepitjar l'hort de la família és tornar a reviure el passat i recordar els que ens han precedit. Quantes hores hi havien passat els meus avis per alimentar la família. Quin exemple d'esforç i treball que ens van llegar.
