Nit d'emocions fortes ahir al Camp Nou. El Barça necessitava 3 gols per remuntar el resultat de 2 a 0 que portava del partit d'anada de les semifinals de copa al camp del Sevilla. I es aconseguir. I de quina manera...
El primer gol, de Dembélé, va arribar a la primera part bastant aviat (minut 12) amb un xut sec del francès des de la frontal de l'àrea que va sorprendre tothom. El segon es va fer esperar força. Massa. No va arribar fins l'últim minut del temps reglamentari, amb un cop de cap de Piqué dins de l'area a centrada de Griezmann. Les mostres d'eufòria desfermada dels jugadors blaugrana després que la pilota entrés a la porteria sevillista van ser d'aquelles que es veuen molt de tant en tant. Com a mostra un botó (imatge de Piqué dirigint-se a la càmera embogit).
A la pròrroga tot va ser més fàcil, ja que el Barça va jugar amb un home més per l'expulsió per doble groga d'un defensa del Sevilla. Als cinc minuts de la represa va arribar el gol de Braithwaite, amb un bonic cop de cap llençant-se en planxa dins de l'àrea del porter, que classificava el Barça. A partir d'aquí, el Barça va saber controlar el partit i no va oferir a penes cap possibilitat al Sevilla.
Els sevillistes es van lamentar al final del partit d'un possible penal de Lenglet per mans involuntàries i on en la mateixa jugada es produeix una falta per joc perillós del davanter del Sevilla, i també una segona targeta groga a Mingueza en l'acció del penal, tot i que l'àrbitre no va considerar que fos necessari mostrar cap targeta. No va dir res però d'un parell o tres d'accions a l'àrea del Sevilla: penal per possibles mans per tapar un xut de Messi, agafada pel braç a Pedri, i cop de colze a Braithwaite.
Ja som a la final de copa (9a de les darreres 11), i a la lliga continuem escalant posicions. Per què no somiar amb el doblet?
