Demà toca tornar a la feina. Les vacances d'hivern sempre se'm fan curtes, però especialment aquest any que he anat de viatge a l'Iran. (segur que algun/a pensarà que tinc molta barra de queixar-me, però és que jo sóc una persona "inconformista", haha). En tot cas, faig una valoració molt positiva d'aquests dies festius, i no només pel viatge, sinó també per la resta de dies que he pogut gaudir de la família, els amics, i de grans, grandíssims àpats.
Des que vaig arribar del viatge tampoc és que hagi parat gaire. Potser avui ha estat el dia més relaxat i d'inactivitat, però tant dissabte com diumenge no he deixat de fer coses. El dissabte vaig anar de concert a la sala Apolo de Barcelona, al concert d'uns històrics de l'ska valencià que s'han tornat a ajuntar després d'un bon grapat d'anys d'inactivitat i que a finals dels 90's i principis del segle 21 van prodigar-se per Catalunya. L'any 2000 els vam contractar per un festival musical dels Minyons al pavelló de l'Sferic, juntament amb els Cheb Balowsky i els Joxe Ripiau, i molta gent encara se'n recorda d'aquella gran nit. A partir d'aquí van sorgir llaços d'amistat amb alguns membres de la banda, i el dissabte vaig poder retrobar-me amb alguns d'ells. I també em va servir per recordar velles cançons que tant havia ballat i cantat anys enrere.
El diumenge, dia de reis, vaig anar com cada any a casa dels pares, amb els germans i els nebots. Aquests dies tan especials la meva mare es llueix amb el menjar, i tots gaudim a taula amb les exquisiteses del pica-pica, el rap i les gambes, i com no, el tortell de reis. A banda que sempre ens trobem un menjador ple de regals per a tothom que obrim tots alhora. A mi enguany m'han regalat teatre, una experiència d'aquelles encapsulada, i vi.
I per si hi havia poca alegria i felicitat, va acabar la jornada de la millor manera. Amb victòria del Barça i derrota del R. Madrid. Què més es pot demanar? Unes vacances rodones que acaben de manera rodona.
