Ahir Òmnium va aconseguir reunir els 9 presos polítics en un acte a Barcelona per reclamar l'Amnistia per a ells mateixos i per als exiliats, i per animar la participació en les eleccions del 14F. Des del judici de l'1O que no havíem vist aquesta imatge amb els 9 presos polítics junts.
Em sap greu reconèixer-ho, però trobo tan lamentables les lluites de poder entre ERC i JxCat per governar l'autonomia, que m'he distanciat molt emocionalment dels presos polítics. Bé, excepte del Jordi Cuixart, l'únic no alineat, i que no s'ha mossegat la llengua a l'hora de criticar la divisió, i les lluites de poder, dins de l'independentisme.
La repressió de l'estat espanyol ha fet el seu efecte en les files dels principals partits independentistes i d'aquí la reculada. Negociar amb ostatges a sobre la taula inclina amb gran desproporció la balança, per si no fossin prou ja les armes negociadores de l'estat espanyol. I el pitjor de tot és que alguns dels ostatges participen de les negociacions. Aquest és un greu error. De primer d'estratègia.
