(carta de Jordi Tomàs, mestre interí, publicada a la secció "cartes dels lectors" del diari El Periódico).
Sóc un esclau del segle XXI, és a dir, un professor interí substitut del
Departament d'Ensenyament. Encara que no treballem per a aquest
departament, els interins i substituts estem obligats a dedicar dos dies
a la setmana, de forma gratuïta, a les adjudicacions de llocs de
treball, amb l'amenaça real de treure'ns de les llistes d'Ensenyament si
no estem atents a les adjudicacions. Després de no haver treballat en
tot el curs, el 30 de maig m'adjudiquen una plaça del 40% de la jornada.
El centre em demana una incorporació ràpida ja que el professor que he
de substituir fa 15 dies que està de baixa. Deixo una feina que tenia
per complir amb Ensenyament i la meva sorpresa va ser majúscula quan
vaig arribar al centre: el professor ja havia demanat l'alta mèdica. No
cal ser doctor en economia per saber que el que cobraré no cobrirà les
meves despeses de transport, dietes, gestions i pèrdua de l'antiga
feina. I això no és nou: vaig patir la mateixa experiència el curs
2010-2011, quan governaven altres. Una vegada denunciada aquesta
esclavitud postmoderna, m'agradaria demanar que aquells que enfonsen les
nostres vides amb polítiques immorals, se les apliquin a ells mateixos,
així podran demostrar que estimen com nosaltres la feina que fan.
L'escola catalana hauria de ser una de les estructures d'Estat més
importants, perquè el valor més gran que tenim són les persones que
viuen i treballen per una Catalunya pròspera, culta, justa i lliure.
Encara que sigui amb condicions inhumanes, els esclaus del segle XXI
continuarem lluitant per un ensenyament català, públic i de qualitat.
