Aquest matí m'he aixecat ben d'hora, ben d'hora (a les 7:30) per anar a visitar les famoses coves de Niah, a uns 15 km. del poble de Batu Niah, i a uns 100 de #Miri, ciutat on m'allotjo.
Per arribar a l'estació de busos de Miri he demanat un Grab (l'Uber d'aquí) i en deu minutets ja hi era. Ha estat arribar i moldre, ja que a les 8:00 sortia un bus cap a Batu Niah. En hora i quaranta minuts hem arribat a la destinació, i he començat a sospitar que no em trobava encara al punt d'inici de l'excursió a les coves. Efectivament, mirant el Maps he vist que encara faltaven uns 15 km. per arribar a l'accés al Parc i les coves.
En el lloc on em trobava no es veien ni taxis, ni vans, ni camionetes, ni res per l'estil que anunciés les coves com a destí. He hagut de preguntar a un botiguer si entenia l'anglès per preguntar-li com arribar a les coves. Evidentment, impossible trobar un Grab per aquí. El paio ha preguntat a un altre paio si em podia portar i aquest m'ha demanat uns 40 ringits (uns 8 euros) per portar-me. Havia fet 100 km. en bus des de Miri per 3 euros i ara me'n demanaven 8 per 15 km.?
He intentat negociar una rebaixa però no hi ha hagut manera, així que he anat a voltar a veure si trobava alguna solució. He preguntat a un altre paio i li ha preguntat a un altre que m'ha demanat 50 ringits, encara més que l'anterior!
Total, que he pensat que calia pensar amb la panxa plena abans de decidir res i he anat a esmorzar per allà mateix. Mentre esmorzava he estat mirant alguns blocs amb experiències d'altres viatgers anant a les coves. I pel que comentaven, m'he anat desanimant a poc a poc. Que si una caminada prèvia de 3 km. i escaig per arribar a les coves. Que si coves sense visibilitat i amb alguns desnivells perillosos. Que si bastanta por anant sol perquè no et trobes ni déu per dins de les coves. Molta calor i humitat. Set...
Total, que m'he dit "a prendre pel cul les coves de Niah". A les 12:00 surt un bus de tornada cap a Miri, i només he d'esperar una horeta per aquí.
I ara us mostraré si es veuen coses interessants on menys t'ho esperes si pares atenció. Al lloc aquest hi havia un mercat de fruita i verdura petitó súper interessant, així que no m'he pogut estar i he tret la càmera.
A la "parada" de busos, m"he trobat un noi que també esperava el bus per anar a Miri. Només em responia amb "ok" i "thank you", i després no sé què més m'ha dit perquè ho devia mirar al traductor prèviament.
Amb 34° i una humitat de l'hòstia, i el paio amb dessuadora!
I m'ha fet gràcia veure una família que baixava d'un cotxe tipus ranxera d'on han baixat fins a 7 persones adultes. Un és el de la foto en aquesta posició tan habitual de la gent del sud-est asiàtic (i de gran part d'Àsia).
De tornada a Miri la policia ens han aturat enmig de l'autopista per demanar la documentació del bus i del conductor. No sé si no ho veien gaire clar perquè ens han tingut una estoneta aturats comprovant els documents, i xerraven amb el conductor com interrogant-lo.
Fi
