Nens aprenent coses importantíssimes per a la vida.
John Locke deia que "els infants aprenen tots sols qualsevol joc que els interessi, i es
converteixen en experts en aquest joc senzillament perquè els interessa". I encara deia més: "obligaria els infants a jugar fins que n’estiguessin tan farts que vulguessin alliberar-se’n i es refugiessin en l’estudi!".
(Article de Paloma A. Usó per a l'especial Criatures del diari Ara del dissabte 11/11/17).
Igual com quan una peça encaixa amb una altra i es crea una estructura sòlida, el joc infantil facilita un bon creixement de la criatura i que adquireixi coneixements de manera esglaonada.
“El joc és la nostra manera innata de conèixer el món i d’aprendre. Ho
portem de sèrie, igual que la curiositat, impulsora de l’atenció i de
l’aprenentatge. Els mestres d’educació infantil ho saben molt bé!
Aprofiten aquesta naturalesa curiosa dels infants per, a través de
l’experimentació, acompanyar-los en el procés d’ensenyament i
aprenentatge, de descoberta del món que els envolta i de les emocions”.
Així ho explica la pedagoga Noemí Royes, directora pedagògica d’Edbuilding, de Sant Cugat del Vallès.
“Durant
els primers anys de vida es produeixen un nombre molt important de
sinapsis neuronals [aprenentatges]. Superada la infància es produirà la
primera poda sinàptica. Simplificant-ho molt -detalla-, el cervell
mantindrà només aquelles connexions que li siguin beneficioses. En
aquest sentit, el repte, tant a casa com a l’escola, és que les experiències d’aprenentatge esdevinguin una cosa positiva i plaent.
I el joc sembla tenir els ingredients necessaris perquè aprenentatge i
plaer esdevinguin un tot”, destaca Royes, que és postgraduada en
neuroeducació per la Universitat de Barcelona. A través del joc, a
qualsevol edat, “desenvolupem habilitats socioemocionals, afrontem
reptes, exercitem la creativitat, ens socialitzem i posem en pràctica
habilitats comunicatives, i sovint també habilitats motores. Quan
juguem, les hormones de l’estrès disminueixen (deixem a banda
preocupacions) i el nostre cervell genera oxitocina (plaer), dopamina
(motivació), serotonina (regulació emocional) i endorfines (felicitat).
¿Hi pot haver un còctel millor per a l’aprenentatge etern?”, es pregunta
la pedagoga.
CONSTRUIR LA PERSONALITAT
El
prestigiós creador de jocs de taula Toni Serradesanferm respon a partir
de la seva experiència com a pare que de manera molt habitual ha
introduït el joc de taula en el lleure familiar, a més de ser jugador i
autor de jocs. “La llista de beneficis és inacabable:
reforçament de les relacions socials, aprendre a perdre, aprendre a
guanyar, estimular la creativitat i la imaginació, enriquir l’expressió
oral, desenvolupar el pensament lògic, millorar la concentració i la
capacitat de reacció, treballar el pensament abstracte, saber-se adaptar
a l’entorn, aprendre a treballar en equip…”, enumera. “Però des del meu
punt de vista, el joc, tant el simbòlic com el reglat, crea un marc
pseudoreal on el nen pot experimentar d’una manera que en la realitat és
totalment impossible. Aquesta vivència paral·lela
és tan forta que l’aprenentatge que hi estableix és una base molt sòlida
sobre la qual construirà la seva personalitat”, diu.
En el joc simbòlic, l’infant acostuma a crear espontàniament les seves experiències, ja que sorgeix del seu interès per imitar el que l’envolta. Però en el joc reglat el nen requereix la guia dels adults,
dels pares: “Això implica un esforç per als pares i requereix treball i
dedicació, de la mateixa manera que dediquem temps a ensenyar-los a
caminar o a menjar”, raona l’expert.
Per tant,
Serradesanferm ho té clar: “El joc és la millor eina que tenim els pares
per formar i crear la personalitat dels nostres fills. Ningú ho podrà
fer millor que nosaltres, però, a més, és tan important que no ens podem
permetre deixar-ho en mans d’altres. Saber jugar els ensenyarà a saber
viure. Els donarà les eines i els recursos que necessitaran a mesura que
es facin grans”. El creador de jocs argumenta que “aprendre no
consisteix només a assimilar coneixements, i encara menys avui en dia,
quan tenim tota la informació a l’abast, amb internet. Però la capacitat
d’adaptació, la resiliència, l’empatia, etc. de la criatura les haurà
d’haver desenvolupat durant la infància. Són aprenentatges que no es
poden ensenyar, s’han de viure en pròpia persona. El joc crea aquesta
experiència personal”, rebla.
"El joc és la millor eina que tenim els pares per formar i crear la personalitat dels nostres fills"
Toni Serradesanferm - creador de jocs de taula
DINS DE LES RUTINES DIÀRIES
La psicòloga sevillana Rocío Rivero acaba de publicar el llibre 'Crecer jugando paso a paso' (Editorial Amat), una obra amb contingut pràctic per potenciar el joc dins de les rutines diàries.
“El llibre ensenya a jugar amb els nens mentre se’ls dona menjar, se’ls
banya, se’ls canvia el bolquer o es fa el passeig, amb elements que
tots tenim a casa. Els pares o els educadors no hi han de dedicar un
temps específic; del que es tracta és de saber estimular i potenciar el desenvolupament mentre es duen a terme les tasques del dia a dia”.
“Aquest és el truc -reconeix- perquè la tasca d’estimulació no resulti
pesada o no hi hagi temps per fer-la. Cal passar-s’ho bé amb els nens en
les seves rutines mentre ells aprenen i també s’ho passen bé”,
argumenta.
Per a Rivero és fonamental que els pares juguin amb els seus fills,
perquè “aprendre és un procés de participació, interacció i
col·laboració, mitjançant activitat i comunicació amb els altres”. “Les
coses que fem diàriament amb els nens es converteixen en un moment
perfecte per ensenyar tot jugant i potenciant el desenvolupament. A més,
nosaltres podem estimular la creativitat oferint eines per crear”,
explica.
La psicòloga detalla que el joc constitueix un element bàsic en la vida d’un infant
i és necessari per al seu desenvolupament perquè a través del joc els
nens busquen, exploren, comparteixen... “Es coneixen a ells mateixos i
descobreixen el món a poc a poc. Jugar afavoreix la creativitat, les
habilitats físiques, mentals, la cooperació i els hàbits”, conclou.
