Aquests dies s'estan disputant els quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet. Els 8 millors equips europeus cerquen un lloc a la Final a 4 que es disputarà el darrer cap de setmana de maig a Colònia, Alemanya. El Barça que va fer una fase regular (tots contra tots) excel·lent, quedant en primer lloc, es va creuar amb el vuitè classificat, el Zenit de San Petesburg. El que semblava que havia de ser un rival assequible, va posar la por al cos guanyant el primer duel (dels 5 previstos) al Palau. Afortunadament, el Barça va reaccionar amb molt de coratge i sacrifici, i s'ha imposat en els següents dos enfrontaments, el segon també al Palau i el tercer a la pista dels russos.
Si hi ha un jugador blaugrana que hagi destacat per sobre de la resta en aquest creuament de quarts, ha estat el nord-americà Brandon Davies. Un pivot no massa alt ni molt gros, però que és pur nervi i actitud. I que ha demostrat que ens els moments més complicats i decisius no li tremola la mà ni li pot la responsabilitat. I no ha estat únicament decisiu en atac, amb mitjanes de més de vint punts per partit, sinó que també aporta moltíssim en defensa amb un bon grapat de rebots, taps, i uns marcatges asfixiants per als rivals.
Sempre he pensat que calen jugadors com Davies en equips amb aspiracions a guanyar títols. Segurament no tenen la tècnica ni la classe d'algunes estrelles d'aquest esport, però la seva actitud, la seva lluita i la capacitat d'agafar la responsabilitat en els moments més difícils, els fa imprescindibles i únics.
Força Brandon!
