Des d'ahir per la tarda que sóc a la ciutat de Tawau, encara a Borneo, a uns 80 km. de Semporna. Vaig arribar-hi en Grab (l'Uber de per aquí) amb el Vincent de Montpeller, que vaig conèixer fa ben bé una setmana a Sandakan i amb qui he conviscut fins aquest matí quan ens hem acomiadat perquè ell marxava d'hora en bus cap a Kota Kinabalu.
Bé, el cas és que pensava esperar a demà passat, que agafo un avió cap a Kota Kinabalu jo també, per fer una entrada sobre Tawau, però avui ha estat un dia ple d'experiències agradables i les volia compartir.
Aquest migdia he decidit anar a visitar el Parc Tawau Hills, a uns 20km. al nord de la ciutat. Un Gran m'hi ha portat per poc més de 3 euros. Un cop allà he descobert una agradable entrada amb un riu, molta vegetació, un pont penjant, i un grup de gent (que després coneixeria) passant el dia banyant-se i dinant. També hi havia un grupet de micos intentant robar alguna cosa de menjar a la família, cosa que han aconseguit.
Mentre passejava pels voltants m'he topat amb un paio que havia vist just arribant al parc dalt d'una bici molt estranya (veieu foto més avall). El paio anava amb un barret tipus safari per la jungla i roba força gastada. L'he saludat en anglès i li he preguntat l'origen. Resulta que era un paio, de nom Quico, de prop de València (castellanoparlant) que estava recorrent el món amb una bicicleta autofabricada. M'ha explicat que portava ja tres anys viatjant tot i que amb algun retorn a València per fer diners i tornar a marxar.
M'he quedat bocabadat escoltant algunes de les seves peripècies, però el que m'ha impactat més és saber que s'havia fet viral a les xarxes socials d'aquí de l'illa de Borneo com l"'home de la bicicleta", i que anava pels llocs fent-se fotos amb tot déu i sabent-se reconegut per tothom. De fet, els locals que eren al parc passant el dia també l'han recorregut i estaven molt emocionats.
Hem compartit dinar amb ells i fins i tot m'han portat de tornada a Tawau, fins la porta de l'hotel. Abans però he tingut temps de fer una immersió pel parc per anar a veure l'arbre tropical més alt del món, que van descobrir uns científics anglesos just abans de la pandèmia de la Covid. Una ruta d'aproximadament 1 km. de distància m'ha portat (amb una bona suada per la humitat de l'ambient) fins al gegant de fusta, que realment impactava.
