Si la Candelera plora...

 

 si la Candelera plora, l'hivern és fora; 

si la Candelera riu, l'hivern és viu. 

Tant si plora com si riu, penal per al Real Madrid.

Humor nadalenc.

 

Res, aquí avorrit, fent anar l'IA. Haha! Bon Nadal!

30 anys sense l'Eugenio.

 

Com passa el temps. Ja fa 30 anys que va morir l'Eugenio. Tanmateix, encara riem, i faig riure, amb els seus acudits.

25 anys sense Joan Capri.

 

Avui es compleixen 25 anys de la mort als 82 anys de Joan "Capri" Camprubí i Alemany, un dels més grans humoristes, monologuista, i actor, de l'escena catalana de la segona meitat del segle XX. Personalment el recordo sobretot per la seva aparició televisiva a la sèrie "Doctor Caparrós", i si no recordo malament havia actuat alguna vegada a l'envelat de la Festa Major de Viladecavalls. 

Deia el bo d'en Capri en alguna entrevista que ell va ser un mal estudiant, però que va demostrar amb el seu èxit que es podia tenir èxit a la vida malgrat no haver estat un bon estudiant.

Que Santa Llúcia els conservi la vista!!

 

Avui, la nit de Santa Llúcia voldria demanar-li a la santa Mare de Déu que conservi la vista dels àrbitres espanyols que, pobrets, hi veuen molt malament. Tan malament que sempre s'equivoquen a favor del Madrid i contra el Barça, casualment. A veure si no serà cosa de la vista sinó d'algun tipus de deformació professional... "Madriditis" potser? O nacionalmadridisme directament?

Bon dia dels penjats.

 

Avui se celebra el dia dels penjats al país veí. El governador de la colònia catalana serà a la capital del regne veient l'espectacle de cabres, cabrits i cabrons desfilant pels carrers, acompanyant els amos de la colònia que li faran copets a l'esquena i el felicitaran per haver "pacificat" i tornat a la correcta senda la colònia.

Riure per no matar: "Penal a favor del R. Madrid".

 

Quan es porten set jornades de la lliga de futbol al R. Madrid ja li han senyalat sis penals a favor. Alguns d'aquests d'autèntic escàndol. Un fet que no per repetit deixa d'indignar i fotre. Tanmateix, els culers sabem que mentre juguem la lliga espanyola haurem de suportar, jornada rere jornada, els favors dels àrbitres a l'equip de l'estat. Dels àrbitres i dels dirigents del comité de disciplina que castiguen amb tres partits un jugador del Barça per tocar-se el nas i deixen impunes insults de jugadors del Madrid a l'àrbitre o entrades assassines als rivals.

En fi, que puta Espanya i puta Real Madrid.

El circ madrileny.

 

Una part de la família Monster amb l'Almeida al mig.

Aquest cap de setmana s'ha casat l'alcalde de Madrid, Almeida, i hem rigut una mica. Ridículs no, el següent.

Dia mundial del docent (recomanació gràfica).

 

En aquest dia tan poc assenyalat, us comparteixo, especialment als pares, aquesta vinyeta de Forges que retrata una realitat cada cop més estesa: la manca de límits i d'atenció que pateixen moltes criatures.

22 anys sense l'Eugenio.

 

Avui que fa 22 anys que ens va deixar l'Eugenio, és un bon moment per recordar aquest acudit i riure una mica.

La policia s'atura i s'empastifa!! (cantar amb la melodia de La policia tortura i assassina).

 

Hilarants imatges les que vam poder veure ahir a través dels mitjans de policies alemanys atrapats al fang quan intentaven desallotjar una concentració d'activistes pel medi ambient que protestaven contra l'apertura d'una mina de carbó al poble de Luzerath. Genial el paio disfressat de monjo que empeny un policia al terra i que s'apropa tranquil·lament als polis sense que aquests puguin ni apropar-se-li. Boníssim! De les millors escenes còmiques que he vist en els darrers anys.

Marc Sarrats, un nou valor de l'humor en català.

 

Tots rucs.

 

- Saps que hi ha un partit als Estats Units que té un dibuix d'un de nosaltres com a logo?

- Deu ser perquè els seus votants són d'idees fixes i desobedients.

- Que no sigui perquè són rucs i manipulables...

- També! Com a casa nostra.

Recordant l'Eugeni.

 

Avui fa 20 anys ens va deixar un dels millors humoristes catalans de tota la història, l'Eugenio. El recordo avui amb aquest parell d'acudits curts, dels més populars del seu repertori.

L'Echenique del Polònia ho peta.

 

Fa temps que no segueixo gaire el Polònia de TV3, però ahir vaig riure una estona amb aquest gag on s'estrenava el personatge del Pablo Echenique, que cal dir que clava. Apareixia amb Pablo Iglesias darrere d'una barricada amb ganes de sarau, però ràpidament apareixen els socis de govern, Pedro Sánches i Carmen Calvo, per endur-se'ls per les orelles. Una bona paròdia d'un govern de l'estat que s'autoanomenava "el més progressista de la història" i que no té res a envejar a anteriors governs per gràcia i fortuna del règim.

Ara ve Nadal.

 

Jornades de finestres obertes.

 

 

El Departament d'Educació ha donat una sèrie d'indicacions a les escoles i instituts de cara a l'arribada del fred per tal de mantenir a ratlla la Covid_19. A manca de recursos com ara aparells de renovació de l'aire, recomanen als docents mantenir les finestres de les aules obertes... i als alumnes abrigats. Si no és ja prou complicat mantenir la concentració i l'ordre a l'aula en condicions "normals", no em vull imaginar quan comencin les queixes pel fred, l'aire o els sorolls. En fi, els mestres podem amb tot (o això diuen).

Cap 12 d'octubre sense fer el ridícul.

 

Avui els espanyols celebren el dia de la raça i també l'ocupació i saqueig dels pobles indígenes americans fa més de 500 anys. Amb aquest motiu s'han fet els tradicionals actes a Madrid amb la presència de la plana major dels mandataris de l'estat, des del rei al president, ministres, militars, policies, capellans, etc. I com és costum en aquesta celebració, hi ha hagut l'anècdota ridícula del dia, quan els avions de l'exèrcit sobrevolaven el cel formant un intent de bandera espanyola, que no ha estat tal, ja que un dels avions dels extrems que hauria d'haver estat vermell era groc (blanc?). Ni això saben fer... En tot cas, no ha superat en ridícul l'actuació del militar que l'any passat va quedar penjant d'un fanal quan baixava amb un paracaigudes, com no, amb els colors de la bandera espanyola. Haha. Sort que ens donen aquests moments de riure.

Campanya efectiva per al bon ús de la mascareta.

 

Campanya no institucional per al bon ús de la mascareta a Colòmbia. Potser l'haurem d'importar a casa nostra...

Els de Charlie Hebdo posant el dit a la nafra.

 

Bèstia, però una part de raó tenen... tanmateix, em sembla que les caixes serviran per als familiars més grans de la canalla.