"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 11 de juny del 2020

Avui no hi ha Patum.


Diria que en els darrers 25 anys tan sols un any he faltat a La Patum de Berga. Vaig començar a pujar amb un grupet dels Minyons l'any 1996 (el Xavi, el Ramir, i el Lluís), i els primers anys fèiem dimecres i dijous, i fèiem nit a l'hotel Estel. Bé de fet, el primer any vaig fer nit al cotxe del Lluís (quins riures quan el Xavi li va enganxar els dits amb l'elevador del vidre automàtic mentre em posaven uns diaris per tapar les finestres...). Dinàvem i sopàvem a Cal Tonillo, un bar petitó, ja tancat, al carrer del Roser on feien uns menús casolans més que acceptables, imprescindibles per fer base abans de la batalla.

Enguany no hi ha Patum (de moment) degut al Covid19, i ens haurem de conformar recordant les grans jornades viscudes a Berga en el passat. Ho faig amb aquest vídeo que vaig gravar des de l'interior de la plaça de Sant Pere del primer salt de plens del diumenge l'any 2014.