Després quan surten resultats de les proves PISA, o altres, dels alumnes catalans, molts s'escandalitzen i pontifiquen sobre què cal fer i què fem els mestres malament... Pocs es recorden de les ràtios d'alumnes per mestre, o ho minimitzen. Només cal fer una reflexió interna de com de difícil és educar a un-dos-tres-quatre fills, i en canvi, veiem la mar de normal que un mestre n'hagi d'atendre a 25 o més. Magnífica anàlisi del Carlos González, com sempre.
A internet es pot trobar un document de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, 'Research on ratios, group size and staff qualifications and training in early years and childcare settings', que compara la situació del Regne Unit amb la d’altres països. És ja una mica antic, del 2002, així que la situació pot haver millorat. Crida l’atenció la ràtio, el nombre (màxim legal) de nens per cuidador a les escoles bressol o llars d’infants, per edats.
A internet es pot trobar un document de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres, 'Research on ratios, group size and staff qualifications and training in early years and childcare settings', que compara la situació del Regne Unit amb la d’altres països. És ja una mica antic, del 2002, així que la situació pot haver millorat. Crida l’atenció la ràtio, el nombre (màxim legal) de nens per cuidador a les escoles bressol o llars d’infants, per edats.
Menys d’un any: Dinamarca, 3 nens per
cuidador; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 4; el Japó, 3; el Regne Unit, 3;
França, 5; Espanya, 8. “Sí, esclar -deu pensar algú-, són països rics,
la nostra situació és diferent, no ens podem comparar...” Però la
humiliació no s’ha acabat: Itàlia, 6; Portugal, 4; Grècia, 5. Les coses
no milloren entre un i dos anys: Dinamarca, 3; Suècia, de 3 a 5;
Holanda, 5; el Japó, 6; el Regne Unit, 4; França, 8; Itàlia, 6;
Portugal, 5; Grècia, 5; Espanya, 13. Entre dos i tres anys la cosa ja fa
plorar: Dinamarca, 3; Suècia, de 3 a 5; Holanda, 6; el Japó, 6; el
Regne Unit, 4; França, 8; Itàlia, 6; Portugal, 15 nens per a dues
cuidadores; Grècia, 5; Espanya, 20.
¿S’imagina tenir
quadrigèmins? ¿S’imagina passar amb ells vuit hores seguides, sense ajut
de ningú? ¿No hi haurien de col·laborar, a més del pare i la mare, els
avis i els oncles? ¿No contractaria algú per ajudar-lo, si s’ho pogués
permetre? Ara imagini’s que té octigèmins. ¿Creu que podria fer alguna
cosa amb ells, a part de donar menjar i canviar bolquers?
Doncs es veu que les nostres mestres tenen superpoders. Amb
nens de dos anys es necessiten tres mestres holandeses, quatre de
gregues o set de daneses per fer la feina d’una mestra espanyola. I encara sobra temps per estimular, ensenyar a parlar i inculcar bons hàbits, que “a l’escola bressol s’espavilen molt”.
A
totes les eleccions, els partits prometen desenes de milers de places
d’escola bressol, però mai he sentit que prometin millorar la qualitat
de les que ja existeixen, posar-les a nivell europeu rebaixant el nombre
de nens i augmentant els sous dels cuidadors. Probablement no caldria
fer gaires places noves: amb ajuts a la maternitat i paternitat com a
Europa, la majoria dels infants petits es quedarien a casa i els que
realment necessiten una llar d’infants estarien molt més ben atesos.
Visiteu Mastiempoconloshijos.blogspot.com.es.
