 |
| Paissatge de camí de Teheran a Isfahan. |
Avui he sortit del hostel ben esmorzat cap a l'estació sud d'autobusos
per viatjar cap a Isfahan. Anava amb un paper on el recepcionista del
hostel m'havia apuntat el nom de la ciutat en persa i autobus VIP.
Tanmateix, no m'ha calgut ensenyar-lo a ningú, ja
que només entrar a l'estació uns paios busca-vides a comissió suposo,
m'han preguntat alguna cosa en persa, què he entès que cap a on anava, i
els he dit que Isfahan i un d'ells ja m'ha dit que el seguís i m'ha dut
fins el mostrador de la companyia (una d'elles)
que anava cap a Isfahan. EL bitllet m'ha sortit per 350.000 rials (uns 3
euros), i tot ha anat molt ràpid. Tot menys el viatge...
He pujat al bus que m'ha indicat el mateix paio que m'havia acompanyat
al mostrador de l'agència de busos, i m'he assegut a la segona fila al
costat dret on només hi havia un seient. I així de còmode he fet les sis
hores llargues de trajecte de Teheran a Isfahan,
inclosa la mitja horeta de parada per dinar.
El trajecte ha estat a través de carreteres prou bones i autopista de
dos carrils per banda, separats per uns vint metres un de l'altre. El
paisatge ha estat bastant monòton i amb pocs canvis. Molta sorra,
algunes muntanyes, i poca vegetació ni aigua.
Arribat a Isfahan, tercera ciutat en nombre d'habitants de l'Iran, he estat de sort que l'estació d'autobusos estava al
costat d'una estació de metro, i fins al meu hostel hi havia només
quatre o cinc parades.
Al hostel m'han donat una habitació per a tres per a mi sol, amb tele,
nevera i bany, per 10 eurets. A la recepció m'han preguntat si tenia
algun document del visat i els he dit que només el rebut del pagament
(75 euros) que no he trobat per les butxaques.
Els he dit que en tot cas al segell d'entrada al país devia figurar
la data d'entrada però, misteriosament, no hi ha cap segell d'entrada...
M'havien dit que el visat era electrònic, però trobo estrany que no
m'hagin posat cap segell d'entrada al passaport.
Bé, he sortit afer un passeig tot i que ja era fosc, per arribar fins a
la famosa plaça de "Naqsh-e Jahan", una de les més grans del món. Està envoltada per
comerços d'artesania i altres que li donen una vista molt colorida
contrastant amb la sobrietat de les parets de
mahons marrons.
De tornada al hostel he conegut al recepcionista de nit que resultava
ser Kurd, i m'he quedat xerrant amb ell en un anglès pobre una bona
estona. M'ha explicat moltes coses de l'Iran, doncs ell és un
kurd-iraní, i de la lluita del seu poble per tenir un estat
propi (ara estan disseminats entre l'Iran, l'Irac, Síria i Turquia
principalment). Es deia Horaman i hem quedat per visitar la seva
universitat d'art l'endemà.
 |
| Plaça Naqsh-e Jahan. |
 |
| Palau d'Ali Qapu a la plaça de Naqsh-e Jahan. |
 |
| La mesquita del Sha a la plaça de Naqsh-e Jahan.. |
 |
| Portalada de la mesquita de Lotfollah a la plaça de Naqsh-e Jahan. |
 |
| Bassar als passadissos adjacents a la gran plaça de Naqsh-e Jahan. |
