"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 11 d’abril del 2020

75 anys de la mort d'un cacic terrassenc: Alfons Sala, Conde de Egara.



Tal dia com avui de l'any 1945 moria a Barcelona, l'Alfons Sala i Argemí, 1r compte d'Ègara. Advocat, engenyier industrial, empresari, i polític, és un dels màxims exponents terrassencs del botiflerisme i el col·laboracionisme amb els enemics de Catalunya per al benefici propi, i per l'odi exacerbat a la terra que el va veure néixer. 

Fou fundador de la ultradretana "Union Monárquica Nacional", conegut com els "salistes" que aglutinà l'oligarquia més conservadora, anticatalana i monárquica de Catalunya. Eren enemics dels republicans, i catalanistes d'esquerres. També va dirigir (i desmantellar) la Mancomunitat de Catalunya (entre 1924 i 1925), després de la distitució de Puig i Cadafalch, designat pel dictador Primo de Rivera. Va exercir com a diputat i com a senador a Madrid, convertint-se en senador vitalici per obra i gràcia del rei Alfons XIII.

Va col·laborar amb les dictadures de Primo de Rivera i de Franco (de fet es va exiliar a Sevilla del 36 al 39), i va incrementar el seu patrimoni gràcies a aquestes col·laboracions. Avui encara se'l recorda a Terrassa en alguna plaça i algun carrer. Seria just i necessari, anar esborrant de la memòria local figures funestes com la d'aquest malparit.