Dimissió de Mazón un any després de la Dana.

 

Avui tenia dia de lliure de l'escola amb motiu del pont de la Castanyada i Tot Sants, i he pogut presenciar en directe la compareixença del President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, on ha anunciat la seva dimissió un any després de la seva vergonyosa inacció criminal el dia de la Dana. Bé, la paraula dimissió no s'ha sentit en cap moment, però ha dit que algú l'hauria de substituir... Sense fer cap mena d'autocrítica i criticant el govern de l'estat per l'escàs suport rebut, no ha aclarit què pensava fer en el futur immediat, ni qui seria l'encarregat o encarregada de substituir-lo.

No puc arribar a entendre com aquest criminal ha pogut aguantar un any sencer al càrrec, malgrat la contestació popular als carrers. I encara puc entendre menys com els mandataris del seu partit l'han deixat continuar governant el País Valencià amb la que estava caient. Ha de tenir alguna cosa a veure amb el poder del PP valencià perquè d'altra manera no s'entén.

Esperem veure'l aviat a la presó que és on li correspon estar.  

50.

 

Tal dia com avui fa 50 anys, un diumenge també, vaig néixer a la Mútua de Terrassa. Tinc entès que anaven a per la nena i va tornar a ser nen, el tercer, i amb mi es van plantar. I des d'aleshores que intento gaudir al màxim de la vida, quan em deixen, viatjant, quedant amb amics, menjant i bevent, gaudint de la família, veient i practicant esport, anant a molts concerts i de tant en tant al teatre i al cinema... I tot i que la meva vocació és viure sense treballar, he de reconèixer que treballant de mestre em sento força realitzat i valorat, malgrat que és un ofici cada cop menys valorat, i fins i tot en ocasions menystingut, socialment.

No ens toqueu les tradicions.

 

Bona nit de castanyada a tothom. Mengeu castanyes i panellets, beveu moscatell o ratafia, parleu el català amb tothom, i si se us apropen uns personatges desubicats disfressats de monstre i us pregunten que si "truc o tracte", els responeu que "d'acord, fem un tracte, marxeu i no truco la policia".

El temassu del dimecres. Bad Manners - "Can Can".

 

No em cansaria mai de veure els Bad Manners. Concerts que són autèntiques festes per ballar sense parar i per moure els malucs al so dels ritmes skatal·lítics. Ska festivaler amb DO anglesa des del 1976, poca broma. El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, conegut artísticament com Buster Boodvessel, continua fent gires amb desenes de concerts cada any als seus 67 anys. En aquesta gira per l'estat espanyol ha ofert 9 concerts en 9 dies consecutius. Brutal!

Temps de castanyes.

 

Quan arriba la tardor

ja se sent aquella olor

de castanyes torrades

pels carrers i per les places

 

Faci fred, faci calor

no hi ha res que entri millor

que unes castanyes torrades,

i un xarrup de moscatell.

 

(Risto, 26/10/25)  

Un dels darrers canvis d'hora?

 

Aquesta nit, o el que és el mateix, la matinada de dissabte a diumenge, tornarem a endarrerir una hora els rellotges per iniciar l'horari de tardor/hivern. Una tradició que fa dècades que dura i que sembla que podria tenir els dies comptats.

Personalment, em quedaria amb l'horari d'hivern, que afavoreix unes albades més matineres, tot i que implicaria que també es fes de nit més d'hora. Tanmateix, a l'estiu tindríem llum solar fins pràcticament les 21:00 h., que ja està bé.

En canvi si mantinguéssim l'horari d'estiu, del novembre al desembre no hi hauria llum solar fins pràcticament les 9:00 h., fins i tot més enllà en dies propers a l'equinocci d'hivern.

50 anys de Bad Manners.

 

Els Bad Manners estan celebrant amb una gira internacional 50 anys de trajectòria, i ahir van parar a Barcelona, a la sala Upload al Poble Espanyol. Acompanyant els britànics com a teloners hi havia els mataronins Rockafondians.

El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, als seus 67 anys continua mantenint viva la flama dels Bad Manners i es capaç d'oferir 8 concerts seguits a l'estat espanyol. El darrer era el d'ahir a Barcelona i malgrat tots els malgrats (la veu va a la baixa, els quilos pesen, l'edat passa factura...), va aguantar el tipus amb gran dignitat.

Poder veure una de les meves bandes favorites, encara en actiu 50 anys després d'iniciar la seva trajectòria, en una sala petita (per uns 300 espectadors), i a primera fila de l'escenari, no té preu. Gran nit.