El proper 20 de desembre veurà la llum un nou àlbum, "Desnazificant", dels vilafranquins Inadaptats. Aquesta setmana han presentat el primer single a les xarxes en format videoclip. Un àlbum més necessari que mai amb l'auge del feixisme arreu, d'una de les principals bandes del rock-punk en català, amb més de 30 anys de trajectòria. Oioioi!!!
En els darrers tres dies he anat dos cops al Palau Blaugrana a veure el Barça de bàsquet gràcies a un bon pare de l'escola on treballo que m'ha deixat el seu carnet d'abonat. El primer partit el divendres al vespre d'eurolliga, contra el París, derrota inesperada (87-103) contra l'equip de moda d'aquesta competició, que va tenir en el seu base Shorts al màxim anotador del partit, i tot un corcó per a la defensa culer. Aquesta tarda-vespre contra el València de lliga (102-99) en un partit vibrant que ha tingut controlat el Barça gairebé els 40 minuts, però que al final s'ha ajustat arribant a patir per la victòria.
 |
| La nova estrella blaugrana, Kevin Punter, en un llançament de tir lliure. |
 |
| Jan Vesely a punt d'esmaixar el cèrcol. |
Aquest matí s'ha disputat a les instal·lacions municipals de Can Jofresa una nova edició del cros escolar de Terrassa, una de les competicions escolars més populars i tradicionals que organitza el Consell Esportiu. Recordo haver-lo corregut unes quantes vegades als anys 80's quan era alumne de l'Agustí Bartra i se celebrava a l'antiga pista d'atletisme que hi havia al costat del Club Natació Terrassa.
Com a mestre d'educació física de la meva escola m'encarrego d'organitzar la participació dels alumnes. Avui eren una cinquantena, que tractant-se d'una escola d'una sola línia i només per alumnes de primària, està molt bé. M'encanta veure la il·lusió i excitament que tenen els infants a la cara abans de córrer. Alguns ho fan simplement per compartir la jornada amb els amics i passar-ho bé. Altres tenen la il·lusió i objectiu de quedar molt endavant. Alguns milloren el resultat de la darrera edició, i alguns l'empitjoren. Així és l'esport i cal que aprenguin a guanyar, perdre, esforçar-se, gaudir...
En definitiva, una gran jornada en un dia assolellat i amb bona temperatura.
La nit de la castanyada vaig tenir el privilegi i l'honor de conèixer en persona i fotografiar-me amb uns mites de la música balcànica de fanfàrria, els Fanfare Ciocarlia, que van oferir un recital a la sala Paral·lel 62 de prop de dues hores amb molts dels seus clàssics i algunes peces més recents, com aquest "Just the two os us", tema inclòs al darrer àlbum dels romanesos, "Ir wasn't hard to love you", i que també va ser inclòs a la banda sonora de la darrera pel·lícula de la nissaga de "Borat".
La cançó és un clàssic del pop de principis dels 80's, obra de Grover Wahington i interpretada pel cantant Bill Withers.
En un parell d'anys els Fanfare Ciocarlia estaran celebrant els primers 30 anys de trajectòria i em van prometre que tornarien a Barcelona. Bé, de fet em van dir que si podien, l'any vinent repetien. I jo encantat!!
Ahir vaig anar amb els alumnes de 4t de l'escola al Masnou a fer una activitat de vela. Aquesta activitat la teníem programada fa dues setmanes, però la vaga del transport va fer que l'haguéssim d'ajornar fins ahir. I el cert és que l'ajornament ens va anar de perles, perquè el dia que hauríem d'haver anat en un principi va ser plujós i fred, i en canvi ahir va fer un dia espectacular. Es va fer realitat el popularment conegut com "estiuet de Sant Martí": bona temperatura, solet, i mar en calma. Bé, l'única pega és que feia poc vent i va costar fer anar el veler. Acabada l'activitat amb els monitors del club nàutic del Masnou, vam anar a dinar a la platja i a jugar una estona.
Ahir a Anoeta van tornar a robar (i van tants ja!!), clamorosament i impune, un partit de lliga al Barça. En aquesta ocasió contra la Reial Societat que es va imposar per la mínima (1-0) després de veure com el VAR li robava un gol totalment legal al davanter Robert Lewandowsky, per presumpte fora de joc que no era, com va quedar demostradíssim el la repetició de l'acció: el jugador polonès no podia estar en fora de joc ja que el defensa rival tenia encara un peu per darrera. Tot i que en un principi l'àrbitre va donar el gol per bo, el VAR va intervenir i va acabar anul·lant el gol dels culers, oferint unes imatges manipulades de l'acció.
I això que ens robin partits i lligues no és un fet aïllat que passa molt de tant en tant. Cada temporada són nombroses les errades arbitrals contra el Barça que acaben descentrant l'equip i passant factura a la classificació.
Puta lliga, puta Espanya.
La nit de la castanyada vaig poder tornar a veure en directe a la sala Paral·lel 62 una de les meves bandes favorites des de fan més de 25 anys, la fanfàrria de gitanos romanesos Fanfare Ciocarlia, als que m'havia perdut fa un parell d'anys a la sala Apolo perquè era de viatge a Palma de Mallorca. Així que feia un bon grapat d'anys que no els havia vist en directe i vaig anar amb moltes ganes al concert. I va ser un concertàs apoteòsic. Vam poder estar a primera fila, amb espai suficient per ballar tranquil·lament les dues hores llargues que va durar el recital.
I el millor de tot, que a la sortida quan anàvem a buscar el cotxe al pàrquing ens vam trobar uns quants membres de la banda, els més veterans i fundadors, i vam poder xerrar una estona amb ells i fer-nos algunes fotos. Un somni fet realitat. Una gran nit per recordar.
