He passat un parell de nits a la capital de Laos, Vientiane, a escassos vint quilòmetres de la frontera amb Tailàndia. I anys llum de distància entre les dues capitals. Sí a la tailandesa hi viuen més de 17 milions de persones, la laosiana està al voltant dels 800.000. Aquí hi ha comptats gratacels i el trànsit és força fluït. De turistes tampoc se'n veuen gaires, com a mínim d'occidentals. I vaig a visitar els llocs turístics i estic pràcticament sol.
Per aprofitar al màxim el temps que hi he passat vaig llogar una scooter per 150.000 kips (uns 6 euros). És una ciutat plena de temples budistes, i encara en construeixen. Suposo que han vist un filó turístic per aquesta banda... També hi ha els tradicionals mercats de dia i de nit, un munt de llocs de massatge, i restaurants de diferents països. A mi m'ha encantat un vietnamita força popular i barat.
Una de les coses bones de Laos és que pots esmorzar un entrepà com déu mana. Els francesos van deixar aquesta tradició culinària en els anys d'ocupació, i els laosians encara la conserven. Això sí, no coneixen lo de sucar el pa amb tomàquet.
Aquests dies he coincidit amb alguna celebració budista que encara no sé dir-vos exactament a qui va dedicada. En tot cas he pogut veure alguna celebració als temples (les celebracions sempre estan relacionades amb oferir als budes diners, menjar, begudes, o altres), i la relació dels feligresos d'aquesta religió amb els monjos (consellers, guies espirituals, i altres receptes màgiques).
Avui marxo cap a Vang Vieng en el tren d'alta velocitat que han construït els xinesos per enfortir les relacions comercials i poder arribar més ràpidament de vacances. A veure què tal el viatge.
