Més èxits esportius catalans.

 

Aquest dissabte hem conegut nous èxits esportius d'esportistes catalans. Per una banda el ciclista de Vilanova i la Geltrú Marc Soler va guanyar l'etapa de la Vuelta després d'una escapada, primer en grup i els darrers vint quilòmetres en solitari. L'osonenc Toni Bou va guanyar el seu 38è mundial de trial (entre indoor i autdoor), que es diu ràpid. Prop de vint anys sent el millor del món. I per últim el pilot de MotoGP de Cervera, Marc Màrquez, que es va imposar en la cursa sprint del gran premi de Catalunya i  que aspira a emportar-se una nova cursa avui i el campionat del món en la propera cursa.

Catalunya té molt poder! Una potència esportiva.

El temassu del dimecres. The Shadows - "Riders in the sky".

 

Els The Shadows van ser una banda anglesa de rock'n'roll que va estar activa dels 60's als 90's, i que va fer una reaparició l'any 2004 per fer uns quants concerts.

Una banda que vaig descobrir no fa gaires anys i que m'agrada escoltar sovint pel Youtube. Els seu rock instrumental té molta força i unes melodies que enganxen. I els "solos" de guitarra són marca de la casa.  

Terrassa a l'agost, una ciutat per viure-hi.

 

Plaça Vella de Terrassa.

El Diari de Terrassa publicava la notícia ahir que prop de 150.000 terrassencs marxen de la ciutat a l'agost. És a dir, que només queden uns 80.000 durant aquest mes. Un ciutat força diferent durant un sol mes. Una ciutat sense massificacions, amb places d'aparcament, amb llocs on anar a sopar o fer la cervesa sense haver de fer cua o reservar, els clubs esportius mig buits on sempre trobes un carril buit a la piscina...

Cada cop m'agrada més viatjar al juliol per poder ser a Terrassa a l'agost. Un mes que vaig i vinc fent coses però més a prop. I que gaudeixo com a terrassenc pel fet de viure en una ciutat més amable, més tranquil·la, menys massificada.

I, malauradament, Terrassa és una ciutat que continua creixent i que ho fa a tot drap. Ja som 230.000 i les previsions diuen que arribarem als 250.000 cap al final de dècada, i més. 

Catalunya sempre al costat bo de la Història.

 

Milers de persones van anar a acomiadar ahir i a donar suport als integrants del comboi de vaixells que van salpar en direcció a Palestina per denunciar el genocidi que està portant a terme l'estat d'Israel a Gaza. El comboi també transporta ajut humanitari i té la intenció d'arribar a la franja de Gaza en un parell de setmanes. 

Personalment estic a favor de qualsevol acció que serveixi per denunciar el genocidi i per donar suport al poble palestí, tot i que no em va agradar veure segons quins personatges integrants del comboi, que hi són més que res per fer-se propaganda i per postureig. Però no criticaré l'acció perquè quatre vulguin treure rèdit polític.

Endavant el comboi, llibertat per Palestina, i que s'aturi aquest genocidi d'una vegada i detinguin els criminals responsables. 

Sant Tornem-hi.

 

Doncs això s'acaba. Demà Sant Tornem-hi! Qui ho havia de dir dos mesos enrere que la cosa aniria tan de pressa. Me les prometia felices a inicis de juliol quan començava vacances amb tota la il·lusió del món, amb un viatge a Laos i Tailàndia a les portes, i unes quantes aventures més per viure i gaudir. A saber: rutes en bicicleta; visites al Berguedà, el Solsonès, La Selva, la Vall d'Aran, el Montseny...; trobades amb amics; molta lectura; àpats per aquí i per allà; cerveses a la terrassa d'algun bar; veient alguna nova sèrie o el Tour o La Vuelta després de la migdiada...

Vaja, gaudint.  

Port de la Bonaigua i Vall d'Aran.

 

Ahir va ser el meu darrer dia de l'estada a Viella, i aprofitant que el matí i el migdia van ser assolellats vaig decidir fer una segona sortida en bici per atacar el Port de la Bonaigua, el punt més alt per carretera que uneix les comarques de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà. A una banda Baqueira, Salardú, Arties, Viella, etc., i a l'altra Sorpe, Esterri d'Àneu, La Guingueta d'Àneu, Rialp, Sort...

El Port de la Bonaigua, des de Viella, són aproximadament 24 quilòmetres en pujada constant no excessivament empinada. Rampes màximes del 7'7% de desnivell, tot i que es una pujada llarga i constant. 

Us deixo alguna foto més d'aquests dies a la Vall d'Aran. De les visites a l'Artiga de Lin, a Arres de Sus, a Montgarri, i alguns poblets més.

 

Pujant el Port de la Bonaigua.

Aubert i Vilac. 

Bassa d'Arres de Sus.

Església de Sant Joan d'Arres.

Artiga de Lin.

Artiga de Lin.

Uelhs deth Joeu.

Pla de Beret.

Montgarri.

Montgarri.

Pla de Beret.

Pujada a la Bassa d'Oles.

 

Estic passant uns dies a Vielha amb el meu amic de Valls, l'Ito, i m'he portat la bici per fer alguna ascensió xula.

Dimarts va fer un dia agradable ideal per sortir en bicicleta i me'n vaig anar a fer una ruta circular d'uns 35 km. fins a la Bassa d'Oles, superant un desnivell positiu de 850 metres.

La veritat és que els darrers cinc quilòmetres del port són força exigents i vaig suar la cansalada per arribar. M'hauríeu d'haver vist als darrers quilòmetres fent cops de ronyó assegut al "sillín" avançant a escassos 6 km/h. Val a dir que em vaig trobar pendents de prop del 15% de desnivell.

En tot cas va valer la pena per la bellesa del camí, una pista amb vegetació frondosa a ambdós costats i per moments tapant del tot el cel. I l'arribada al la Bassa d'Oles és molt emocionant i espectacular.

Era la meva segona pujada, i tant de bo pugui haver una tercera algun dia.

Vielha.

Església de Gausac.