"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 1 de maig del 2012

Jornada de portes obertes al CIE de Zona Franca.





Ahir després de més de sis anys d'obscurantisme oficial i d'opacitat informativa, diversos mitjans de comunicació van poder visitar i prendre imatges del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. Aquests centres tenen més de presó que d'alberg, i ho vam poder comprovar amb les imatges que ahir es van difondre per televisió i a través de diversos mitjans gràfics. Els encarregats del centre van preparar la jornada d'una manera molt eficient, i van agrupar a tots els interns (presos?) al pati rodejats de policies perquè cap d'ells no tingués la temptació d'apropar-se a un periodista per relatar les seves experiències dins d'aquell antre misteriós.

El sindic de greuges, Rafael Ribó, va denunciar públicament la pantomima organitzada i va recordar que no s'ha complert amb la normativa europea que indica que s'han de poder fer visites no programades (sorpresa) als centres, per evitar el que segurament devien organitzar les autoritats del centre, és a dir, fer una bona neteja general, preparar un bon dinar perquè es vegi que ben alimentats que els tenen, i allunyar el màxim possible a tots els interns perquè no poguessin dir res que els pogués avergonyir. Aquest fet tan lamentable, va ser considerat pel secretari d'Estat de seguretat, Ignacio Ulloa, com una ingerència del sindic en les competències del Defensor del Pueblo, que pel que es veu, només defensa el que li convé. 

Diuen que vivim en un estat democràtic on es respecten les llibertats individuals i tal, però llocs com aquests CIEs ens mostren que això no és una gran fal·làcia.. Aquests centres funcionen al marge de les lleis amb una opacitat total d'informació, i no vull ni imaginar-me el tracte que deuen dispensar alguns policies als interns, que no tenen cap mena de suport legal ni empara, i que estan allà abandonats i maltractats pel simple fet de ser estrangers sense papers. Us imagineu viure en carn pròpia un infern similar si aneu a buscar-vos la vida fora?

Ben mirat, els espanyols no són tan diferents dels nord-americans. Allò que criticaven de presons com Guantànamo, s'ho podrien aplicar a aquests CIEs, tot i que els presos d'aquí no portin uniforme taronja.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada