Un nou Mundial de futbol sense Catalunya.

 

Ahir va arrencar a Ciutat de Mèxic, amb l'enfrontament entre Mèxic i Sud-àfrica (2-0), el Mundial de futbol organitzat per Mèxic, els EEUU i Canadà, i que s'allargarà fins al 19 de juliol. 42 seleccions es disputaran la copa, i una edició més no hi haurà la selecció de Catalunya pel boicot espanyol.

Així que l'interès que em desperta aquest campionat és gairebé nul. L'únic que em genera cert interès és veure quan i qui eliminara el combinat espanyol. Els catalans anem amb Catalunya i amb els rivals d'Espanya. Tant de bo els eliminin ràpid i que no es lesioni cap jugador del Barça perquè puguin començar la propera temporada al cent per cent.

I si he de triar alguna de les seleccions que participen al Mundial, em quedaria amb Escòcia, Bòsnia i Hercegovina, o el Marroc.

100 anys de la mort del geni català. Antoni Gaudí.

 

Ahir es va celebrar a Barcelona l'acte d'inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, la torre central i més alta (172'5 m.) de la faraònica catedral, la més alta del món, dissenyada per l'arquitecte Antoni Gaudí, del qual ahir també es commemoraven 100 anys de la seva mort, tràgicament atropellat per un tramvia al Passeig de Gràcia.

Malauradament, al ser una nació ocupada pels castellans, l'acte ha tingut un marcat to espanyolista, amb visita Papal i dels monarques inclosa, i s'ha intentat tapar el màxim possible la radical catalanitat del geni i de la seva obra. Fins i tot han arribat a censurar la presència de banderes estelades a prop del recinte, així com l'actuació d'un cor de prop de 600 cantaires als que van fer fora de l'acte on havien de participar després d'assabentar-se que tenien previst cantar Els Segadors al final de l'actuació i fora de guió, i que van ser encapsulats i retinguts pels mossos en un carrer adjacent.

Segur que el bo d'en Gaudí, si fos viu, seria el primer a negar-se a participar d'aquest acte que ha volgut convertir un patrimoni català en espanyol.  

El temasso del dimecres. The Pioneers - "Reggae Fever".

 

Una de les bandes d'Early reggae més longeves són els jamaicans The Pioneers, fundats l'any 1962 amb un trio vocal i que en l'actualitat continua actuant a escenaris d'arreu del món amb dos cantants. El cap de setmana passat van passar per l'escenari del festival Ska-Punk de Tàrrega. 

Un dels seus temes més populars és aquest Reggae Fever inclòs a l'àlbum Roll On Muddy River de l'any 1977. 

Jo no t'espero.

 

Em sembla lamentable que el govern català i el de la ciutat de Barcelona es gastin una burrada de calés en la recepció i actes del Papa Lleó XIV, agafa un cagarro i esmorza, en terres catalanes. A banda de rebre el màxim representant de l'església catòlica amb tots els honors, quan se suposa que som un estat laic. No sé quina opinió tindrien els catòlics nostrats si en comptes del Papa de Roma es convidés amb la mateixa pompa l'Imam de la Meca o què sé jo.

L'arribada del Papa ha servit als sociates per espolsar-se una mica la pressió (mediàtica si més no) de la comunitat educativa que avui també ens hem manifestat massivament a Barcelona en una nova jornada de vaga.

A banda, que em repulsa bastant veure els fidels catòlics ultres anant a rebre sa santedat. La majoria acostumen a ser espanyolistes d'extrema dreta. Llàstima que la República va durar poc temps, perquè avui podríem ser una societat culta i autènticament laica, en comptes d'ignorant, inculta, i governada per polítics que creuen en la màgia i els mites. 

Festival Skapunk a Tàrrega.

 

Aquest cap de setmana he tornat a anar de festival musical, tres anys i mig després del darrer (el Pintor Rock al Morell), a l'Ska-Punk de Tàrrega. Dos dies de música ska i punk (divendres ska i dissabte punk) i trobades amb amics, coneguts i saludats. 

Entre els grups que més m'interessaven hi havia els amics d'Skaparàpid, de València, i també altres com el jamaicà de 80 anys Roy Ellis, Juantxo Skalari, Sociedad Alkohólica, Non Servium, o els també jamaicans The Pioneers.

Afortunadament la climatologia ha estat força benèvola més enllà del sol de justícia al migdia i tarda, i el vent fred dels vespres. Però no ha fet temperatures excessivament altes, i hem pogut descansar bé per la nit dins de la furgoneta.

Malauradament, el festival ha acabat amb una mala notícia, després que un bon amic hagi patit un ensurt important i hagi hagut de ser hospitalitzat. Afortunadament sembla que recupera bé.  

 

He tornat a La Patum.

 

No us sé dir quants anys feia (4 o 5) que no pujava a Berga per viure La Patum. Enguany ho he tornat a fer, amb el meu nebot Unai que també és un enamorat de la cultura popular i les diverses figures arreu del territori.

Els docents han dit que no. Visca la revolució (docent)!

 

Avui s'ha fet públic el resultat de la consulta que els sindicats de la mesa (Ustec, Aspepc, CGT, i Intersindical) han dut a terme entre el cos de docents de la Generalitat per validar o no el preacord al que havien arribat els dos primers sindicats amb la Conselleria d'Educació. I els docents s'han manifestat majoritàriament pel NO. I jo entre aquests. 

No, perquè queda lluny de resoldre els greus problemes i mancances que afecten l'educació d'aquest país. Es tracta d'un acord encara de mínims tot i que en matèria retributiva hi ha hagut una millora substancial, tot i que insuficient al meu entendre. I és un acord que no especifica molts aspectes importants com el tema del català, la inclusió dels alumnes amb necessitats específiques, les ràtios excessives, l'excés de burocràcia, o la situació de fragilitat d'altres col·lectius de treballadors de l'educació. 

Cal un compromís ferm de l'administració per apropar-nos progressivament al 6% d'inversió educativa si volem tenir una educació de qualitat, tal com marca la LEC (Llei d'Educació) des de fa un bon grapat d'anys. 

Esperem que tothom sigui conseqüent i que la lluita no s'aturi ni afluixi. Hem comprovat que és l'únic camí per aconseguit avenços. I l'educació porta uns quants anys a l'UCI. 

El temasso del dimecres. Roy Ellis - "You can't leave now".

 

Aquest proper cap de setmana es celebra a Tàrrega el festival Ska-punk, amb diverses bandes d'ambdós estils. Un dels caps de cartell és el jamaicà Roy Ellis, de 80 anys, que fusiona el reggae i l'ska i que amb 10 anys ja cantava al cor de l'església de Kingston. Amic de Bob Marley i Jimmy Cliff, és dels darrers cantants jamaicans dels inicis del moviment reggae i ska que continuen vius i en actiu.

Entre el Solsonès i el Berguedà.

 

He passat el cap de setmana al càmping Aigua d'Ora, un clàssic ja que ens agrada visitar quan arriba el bon temps i que és força tranquil i familiar. I sense estar massa allunyat de Terrassa.

Hem tingut una mica de tot. Sol espaterrant, tronades i xàfecs de tarda, calor intensa i fred per les nits. Com a mínim hem pogut gaudir dels banys al riu pels migdies, i de l'ombra de la carpa per petar la xerrada o jugar al domino. 

Hem menjat molt bé a la zona i tampoc ha faltat el beure, ja que portàvem les neveres a les furgonetes.

L'única pega és que la pluja m'ha trencat la carpa que just acabava d'estrenar aquest cap de setmana. Però vaja, ja en comprarem una altra i anirem més al tanto quan comenci a ploure. 

 

El temasso del dimecres. Los Chunguitos - "Dame veneno".

 

Los Chunguitos és una banda de rumba (gitana, canalla) fundat l'any 1973 al barri madrileny de Vallecas per tres (dels 11 o 12) dels germans Salazar. El cantant principal, l'Enrique, mor l'any 1982 d'un càncer de coll als 25 anys i és substituït pel seu cosí Manuel (El Jere). La banda es dissol l'any 2006 després de la sortida del Jere, però l'any passat van tornar a ajuntar-se per fer la gira de 50+1 que actualment estan realitzant i que abans-d'ahir va recalar a la sala Razzmatazz de Barcelona.

Per fi, Los Chunguitos.

 

A la pantalla l'Enrique i el Jero, membres de Los Chunguitos i Los Chichos morts prematurament.

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure per primera vegada en la meva vida Los Chunguitos, que actuaven a la sala Razzmatazz de Barcelona en la gira de celebració de 50+1 anys de trajectòria. Confesso que tinc debilitat per la rumba canalla, o gitana, representada per bandes com Los Chichos, Los Chunguitos, o fins i tot Bordon 4.

Ahir em vaig esgargamellar i se'm van quedar les mans vermelles de tant cantar i picar de mans. Quina emoció poder escoltar en directe cançons que fa més de 25 anys que són al meu cap i que escolto sovint a casa o al cotxe. I que quan em dóna per cantar acaben venint al meu cap irremeiablement.

Una nit per al record. 

Barça femení campiones d'Europa!

 

El passat dissabte el Barça femení va proclamar-se campió d'Europa per quarta vegada en la seva història al derrotar l'Olympique de Lyon francès a Oslo (4-0). Tornava a alçar el títol que inesperadament se li va escapar la temporada anterior al caure derrotades contra pronòstic, per la mínima, per l'Arsenal.

Hi havia qui dubtava de la capacitat de l'equip de sobreposar-se a unes quantes baixes de jugadores importants i al canvi d'entrenador. El català Pere Romeu ha callat moltes boques, amb una temporada de 10, en que han guanyat tots els títols en joc. I això que la millor jugadora de l'equip, l'Aitana Bonmatí va patir una greu lesió a principis de temporada.

Un orgull per als culers que es van desplaçar massivament a Noruega per presenciar en viu la final i que van gaudir d'una final resolta amb golejada. 

L'Arrabassada, una generació de nanos sense pèls a la llengua.

 

Fa uns dies es va celebrar a Barcelona l'entrega dels premis CRIT, uns premis que se centren en la creació de contingut digital en llengua catalana creats el 2025 conjuntament per 3Cat, la Fundació puntCat i l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació.

Enguany els protagonistes del Podcast radiofònic L'Arrabassada. Tres nanos de Nou Barris que un dia van decidir deixar de parlar-se el castellà entre ells per fer-ho en català, i van crear un dels Podcasts més entretinguts i transgressors que es fan actualment en la nostra llengua.

I dic que van ser protagonistes no pas pel fet d'haver estat uns dels premiats, sinó per l'excel·lent i contundent discurs que van oferir. Escolteu-lo i crideu amb mi: puta PSC! 

El temasso del dimecres. Fetus - "Candidatura de progrés".

 

Cançó dels grans Fetus inclosa al nou àlbum "Romancer Tartera" dedicada al PSC, el partit que actualment governa Catalunya de la mà d'ERC i Comuns, amb qui acaben de pactar els nous pressupostos passant-se les protestes dels docents per l'engonal.

Puta PSC, puta ERC, puta Comuns i mori el mal govern!!! 

La lluita continua

La lluita docent no s'atura. Dimarts, novament, vam ser milers a Barcelona per continuar reclamant millores salarials, més recursos per a l'educació, menys ràtios, i menys burocràcia. Sembla que el Departament no està per la labor de negociar més enllà de l'acord de la vergonya amb els sindicats verticals CCOO i UGT.  Doncs com no canviïn d'idea se'ls farà molt llarg aquest final de curs i el proper. 

El tema del del dimecres. Revolt - "Ballarem".

 

El meu germà gran inicia un nou projecte, un quartet de rock ballable, amb lletres en català. Sort i èxits. A ballar!!

Campions de lliga!!!

 

El Barça es va tornar a procalamar ahir, per segon any consecutiu, i en el partit de la 35a jornada que l'enfrontava al Camp Nou contra l'etern rival, el R. Madrid, campió de la lliga 25-26, al vèncer per 2-0 amb gols de Rashford i Ferran a la primera part.

Un nou títol per als de Hansi Flik, que precisament ahir va conèixer la mort del seu pare, que se suma a la Supercopa obtinguda al gener a Aràbia Saudita també contra l'etern rival. Dos títols més per a un equip que no para de créixer i que té un futur més que prometedor amb tant de jovent a la plantilla. I que mostra una especial connexió amb l'afició pel fet de ser una plantilla amb molts jugadors de la pedrera i molts catalans.

A poc que els arbitratges ens respectin una mica, el somni de tornar a guanyar la Champions és més que imaginable. Caldrà però trobar un parell o tres de peces que millorin l'actual equip. Potser un davanter, un lateral dret i un central esquerrà. 

De moment, el proper objectiu és arribar al final de lliga als 100 punts, rècord absolut i que tant sols han aconseguit dos equips en tota la història: el Barça de Tito Vilanova i el Madrid de Mourinho. Seria la cirereta a una temporada magnífica. 

Paula Blasi, una capiona catalana a la Vuelta.

 

La ciclista d'Esplugues de Llobregat Paula Blasi es va endur el triomf a la edició de la Vuelta a Espanya femenina en la darrera etapa de la prova, a l'arribar en segona posició a la línia d'arribada al port asturià de l'Angliru, amb 36 segons d'avantatge sobre la líder de la prova, l'holandesa Anna Van der Breggen, que li portava una avantatge de 18 segons en la classificació general.

Resulta que la ciclista catalana de 23 anys era pràcticament desconeguda en el circuït professional fins fa un parell d'anys, quan va fer l'aparició estel·lar quedant tercera al mundial sub-23. Aquest passat abril va guanyar una clàssica ciclista com l'Amstel Gold Race, i ara la Vuelta, contra pronòstic. 

Diuen que aquesta victòria li obre les portes per participar al proper Tour de França amb el seu equip, el poderós UAE, tot i que inicialment figurava com a suplent per a aquesta cita. Tant de bo sigui la primera catalana a guanyar la cursa més prestigiosa.  

El temasso del dimecres. Franca Masu - "Almablava".

 

La cantant algueresa Franca Masu va col·laborar el passat dimarts al l'arribada de la flama del Correllengua Agermanat a l'Alguer, penúltima parada d'un acte que va començar l'any 1995 a Mallorca i que enguany s'ha expandit arreu dels territoris de parla catalana. Una gran notícia per al la llengua i per a l'agermanament dels pobles de parla catalana.

Tercera visita a Budapest.

 

Aquest pont de l'1 de maig he tornat a visitar Budapest. La meva tercera vegada. La primera va ser l'any 1992 en un intercanvi amb nois i noies hongaresos en un viatge etern amb autobús. La segona l'any 2012 amb els Minyons amb motiu de l'Aplec Folk, aquest cop amb avió ja. I aquest tercer cop ha estat un gran viatge de quatre dies poden fer més el turista i gaudint de la ciutat en tots els sentits. M'hi han acompanyat el Xavi i el Miki.

Budapest és una ciutat molt interessant i per aquest motiu, molt turística. La combinació d'edificis monumentals, història, banys termals, cultura, i ambient als carrers, és perfecte per deixar-s'hi caure uns dies. 

Pont de les Cadenes i castell de Buda.

"Les sabates": monument a les víctimes jueves de l'Holocaust.

El Parlament de Budapest de l'any 1986.

Concert de música gitana zingara al bar Giero

Concert per a violí a l'Akadémia amb la Simfònica de Budapest.

Akadémia de Budapest.

Bastió dels Pescadors i l'església de Nostra Senyora del Castell de Buda.

Interior del mercat central.

Vista exterior del mercat central.

Església de Sant Esteve.

Estàtua de Sant Esteve I.

Bastió dels Pescadors.

Panoràmica des del monument de la Llibertat.

Monument de la Llibertat.

Pont de ferro.

El temassu del dimecres. Gener8ion & Yung Lean - "Storm".

 

El raper suec Yung Lean s'ha viralitzat amb aquest clip de més de 7 minuts i mig que és una obra d'art dirigida pel francès Roamin Gavras. No els coneixia però la veritat és que això és una meravella. 

Els docents tornem a la càrrega.

 

Aquest migdia els 4 sindicats majoritaris a l'educació (USTEC, CGT, Sindicat de Professors de Secundària, i Intersindical) han ofert una roda de premsa a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat per anunciar les properes mobilitzacions dels docents catalans. Un mes de maig ben carregadet d'aturades per territoris i també de conjuntes, que promet una primavera ben calenteta. Esperem que la Consellera Niubó i el President Illa estiguin discutint en aquests moments quina ha de ser la resposta digna a les reclamacions del sector educatiu. No fer-ho seria greu i irresponsable.

La Segarra per primavera s'agrada.

 

Visitar La Segarra entre els mesos d'abril i juny és un espectacle visual únic. La veritat és que no el recordava, o potser encara no l'havia vist mai per aquesta època, però m'ha fet obrir els ulls com a taronges i tenir el mòbil aferrat a la mà constantment per capturar tanta bellesa. Els camps que habitualment veia de color marró ara brillen de tons verds intensos amb el cereal que va creixent, i amb flors silvestres (roselles, colzes...). Increïble!

Església de Sanahuja.