El temassu del dimecres. Gener8ion & Yung Lean - "Storm".

 

El raper suec Yung Lean s'ha viralitzat amb aquest clip de més de 7 minuts i mig que és una obra d'art dirigida pel francès Roamin Gavras. No els coneixia però la veritat és que això és una meravella. 

Els docents tornem a la càrrega.

 

Aquest migdia els 4 sindicats majoritaris a l'educació (USTEC, CGT, Sindicat de Professors de Secundària, i Intersindical) han ofert una roda de premsa a la Plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat per anunciar les properes mobilitzacions dels docents catalans. Un mes de maig ben carregadet d'aturades per territoris i també de conjuntes, que promet una primavera ben calenteta. Esperem que la Consellera Niubó i el President Illa estiguin discutint en aquests moments quina ha de ser la resposta digna a les reclamacions del sector educatiu. No fer-ho seria greu i irresponsable.

La Segarra per primavera s'agrada.

 

Visitar La Segarra entre els mesos d'abril i juny és un espectacle visual únic. La veritat és que no el recordava, o potser encara no l'havia vist mai per aquesta època, però m'ha fet obrir els ulls com a taronges i tenir el mòbil aferrat a la mà constantment per capturar tanta bellesa. Els camps que habitualment veia de color marró ara brillen de tons verds intensos amb el cereal que va creixent, i amb flors silvestres (roselles, colzes...). Increïble!

Església de Sanahuja.

 

El Priorat primaveral.

 

Església de Santa Maria a Falset.

He voltat pel Priorat i he de dir que tenim un país que no ens l'acabem. Una de les comarques menys poblades de Catalunya, terra de vinyes, oliveres, avellaners, ametllers,  i vi. Amb la serra del Montsant travessant imponent la comarca, amb les seves imponents cingleres, les muntanyes de Prades a la frontera amb el Baix Camp, i la serra de Llaberia al sud.

La Vilella Baixa.

Cooperativa de Falset.

Porrera.

Porrera.

Cingleres de la Serra de Montsant.

Cooperativa de Cornudella de Montsant.

Al Celler de Cornudella del Montsant.

Santa Maria de Cornudella.

Plaça Major de Prades.

Prades.

Església de Santa Maria a Prades

Polis a les escoles? No, gràcies!

 

Imatge elaborada amb IA.

Al Despartament d'Educació se li ha ocorregut la "brillant" idea de fer una prova pilot posant policies de paisà a 13 instituts d'alta conflictivitat. Déu n'hi do el govern "socialista", apostant pel model ianqui de resolució de conflictes: més policies igual a més seguretat i menys conflictes.

La majoria dels sindicats de l'àmbit educatiu, així com la comunitat educativa, han sortit ràpidament a criticar i oposar-se a la mesura, i han reclamat, per reduir la conflictivitat, prioritzar el desplegament real del pla de convivència, la reducció de ràtios, el reforç de personal docent i de PAE, la dotació dels centres de serveis d’orientació i atenció especialitzada, i una aposta decidida per l’educació inclusiva.

Més recursos i menys porres! 

Per Sant Jordi cal fer nació.

 

Aquest Sant Jordi tenia molt clar quin llibre havia d'engreixar la meva biblioteca personal. Després d'escoltar el discurs del mallorquí Carles Rebassa, el guanyador del Premi Sant Jordi, a la 66a Nit de les Lletres Catalanes, ho vaig tenir claríssim. Un discurs molt crític amb la classe política, i de defensa de la llengua, que va demanar fos imprescindible per viure als Països Catalans.

I per acabar-ho de rematar, l'autor es va negar a aparèixer a la imatge dels autors protagonistes de la Diada de Sant Jordi pel fet de negar-se a compartir aquest espai amb escriptors en llengua estrangera. Un dels nostres. 

El temasso del dimecres. Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic - "Ballem".

 

El passat divendres vam anar a Sabadell, a la sala Maloa, una sala molt guai que no coneixia, per veure el concert del Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, el seu darrer projecte musical després d'haver fundat els Dusminguet, i La Trova de Kung-Fu. 

El concert, a preus molt populars, va durar gairebé dues hores, i va haver-hi espai per algun tema de les seves bandes anteriors (Primavera, Sonajeros), així com d'alguns clàssics (Bella Ciao, o Yo no podía vivir sin ti).

Una gran nit musical, amb poca gent però bon ambient, i a preus populars. Magnífic! 

Darrera calçotada de la temporada.

 

Ahir vam anar a l'hort de l'avi a Viladecavalls, a tocar de la riera de Gaià, per fer la darrera (?) calçotada de la temporada, que s'hauria d'haver celebrat a mitjans de març però que no va poder ser a causa de la pluja. Ahir, ja en plena primavera i amb una temperatura força agradable (sort que no va fer un sol de justícia), ens vam trobar 12 persones per gaudir de l'acte gastronòmico-social potser més popular entre els catalans.

La jornada va ser força rodona, pel bon temps, la bona companyia, el menjar i el beure, i pel colofó final de veure guanyar el Barça, contra l'Espanyol, i col·locar-nos a nou punts del segon classificat, el R. Madrid. Mitja lliga a la butxaca!

 

33 anys amb Guillem.

 

No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.

Teatre: Perfectes desconeguts.

 

Ahir vaig anar a Barcelona, al teatre Poliorama de La Rambla, a veure l'obra Perfectes Desconeguts, un text de l'escriptor italià Paolo Genovese que ha triomfat als escenaris de diversos països. Ara el director David Selvas ho porta a casa nostra amb un ventall d'actors de llarga trajectòria i reconeixement. Un d'ells, el vell amic minyó Biel Duran.

"Perfectes desconeguts és una d'aquelles obres que pertanyen al gènere de la comèdia, amb un toc de vodevil, on els personatges juguen al gat i la rata i en què les màscares socials cauen quan més s'espera que es mantinguin en el seu lloc."

Acabada la funció vam esperar el Biel per emportar-nos-el a sopar a un restaurant asiàtic proper al barri del Raval, i es va presentar amb el Joel Joan, un altre dels grans del teatre català i tot un personatge. Un dels nostres, sens dubte. 

Feu cas a l'Òscar Andreu.

 

Les 10 màximes que els parlant de català, actuals i futurs, haurien de saber peti qui peti. Gran Òscar Andreu. I de Terrassa!

2n creuer familiar.

 

Catedral de la Seu de Palma.

Aquesta setmana santa els pares han convidat fills i nebots a un creuer per la Mediterrània, el segon. El primer va ser fa vuit anys, a l'estiu, també per la Mediterrània però amb diferents ports. Enguany hem visitat, per aquest ordre, Palma, Palerm, Roma, Gènova, i Marsella. Se suposava que el creure havia d'arribar a Tunis, però les males condicions de la mar van obligar a fer un canvi de ruta i a fer una primera aturada a Palma abans de viatjar fins a Palerm.

Ha estat una setmana amb moltes visites i passejades, molts moments per estar en família, molts riures, algun mareig, i molt menjar i beure. Ara caldrà tornar a la rutina de piscina i bici per cremar tots els greixos acumulats.

 

Santa Rosalia, patrona de Palerm amb la Catedral al fons.

El Coliseu de Roma.

Catedral de Gènova.

Catedral de Marsella.

El Mag Lari: "Strafalari".

 

Aquest passat dissabte va venir a la Factoria Cultural de Terrassa el Mag Lari, un dels principals representants de l'il·lusionisme a casa nostra, en actiu des del 1994 quan els pares li van regalar per Sant Jordi un llibre de màgia de Juan Tamariz.

A la Factoria va omplir les dues sessions que va oferir, i com de costum va saber posar-se el públic a la butxaca amb el seu humor fi i les seves dots interpretatives. Un espectacle que havia de durar hora i mitja es va allargar gairebé dues hores.

I cal reconèixer-li la voluntat de fer arribar espectacles de gran qualitat a un preu més que raonable: 19 euros costaven les entrades. Comparat amb els preus que s'acostumen a pagar per qualsevol merda, o el preu que costen les entrades per al Mago Pop, és d'agrair.

 

Un altre il·lustre ciclista s'apunta la victòria a la Volta Catalunya.

 

Demà, si no es produeix una sorpresa majúscula, el ciclista danès Jonas Vingegaard s'imposarà a la 105a edició de la Volta Catalunya. El seu primer triomf en una prova que cada any augmenta el seu prestigi internacional gràcies a un recorregut espectacular i la presència de les principals figures del pilot internacional (enguany no ha vingut el número 1 del món, Tadeq Pogacar, però déu n'hi do el cartell de participants il·lustres: Renco Evenepoel, Richard Carapaz, Felix Gall, Joao Almeida, Enric Mas...

Avui es disputava l'etapa reina amb sortida a Berga (capital popular del ciclisme català) i arribada al Santuari de Queralt, amb la pujada als colls del Pradell, de Sant Isidre i la meta al Santuari de Queralt tornant a passar per Berga. Etapa que, igual que ahir, s'ha endut amb gran autoritat el danès guanyador de dos Tours de França, Vingegaard, que deixa clar que ha començat la temporada en plena forma.  Tant de bo enguany pugui posar més resistència a Pogacar al Tour, i fins i tot repetir victòria. 

El temassu del dimecres. Tim Timebomb and Friends - "30 pieces of silver".

 

Un clàssic de l'ska interpretat aquí pel cantant i guitarrista nord-americà de la banda punk Rancid, però en el seu alter ego skatalític. Una cançó que va com anell al dit per a assenyalar i descriure els traïdors, sindicalistes en aquest cas, que es venen al poder a canvi de subvencions i altres prebendes amb l'objectiu de desmobilitzar la classe treballadora a canvi d'acords merdosos. 

10 anys sense en Johan. Sempre a la memòria.

 

Avui fa 10 anys que ens va deixar Johan Cruyff, un dels més grans mites del barcelonisme i del futbol mundial. Un holandès que va canviar la història del Barça, sobretot en la seva etapa d'entrenador, donant-li la primera i anhelada copa d'Europa, quatre lligues, i altres títols. Però sobretot, per deixar una filosofia i un estil de joc que avui encara són marca del club.

Convé recordar també la seva identificació amb Catalunya, ja que juntament amb la seva dona, van ser els primers pares de l'estat que van poder registrar el seu fill amb el nom de Jordi, quan les autoritats de la dictadura franquista encara no ho permetien. I també va fer de seleccionador de Catalunya. Un dels nostres! 

Dissabte primaveral.

 

Magnífica jornada gastronòmicosocial ahir a Les Martines. Calçotada en un entorn natural i en bona companyia. Bona manduca, des del pica-pica als postres, i bons beures, del vermut, al vi de la Terra Alta o al cava. No es pot demanar més. Bé, sí, acabar la jornada al Cafè de l'Aula escoltant bon reggae i ska i retrobant algunes velles amistats.

 

La lluita (docent) continua.

 

Aquesta setmana ha estat una setmana de lluita del sector educatiu per aconseguir millores laborals i de recursos per millorar la qualitat educativa. Si dilluns eren cridats a la vaga els docents del Baix Llobregat, i el Barcelonès, dimarts els del camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, dimecres la Catalunya Central i la zona de Lleida, avui li tocava el torna als dos vallesos, el Maresme i comarques gironines. La gent de Terrassa hem quedat a les 7:30 del matí per concentrar-nos i començar a tallar algunes de les principals artèries de la ciutat. També s'ha fet un tall a l'autopista C-58, i en acabat tothom (del V. Occidental) s'ha dirigit a Sabadell per anar a cridar ben fort davant dels Serveis Territorials d'aquesta zona.

Demà encara hi ha una nova vaga convocada de tota la comunitat educativa de Catalunya amb manifestació a Barcelona amb 4 punts de sortida que es trobaran a la plaça Tetuan, molt a prop del Parlament. Anirem a fer sentir la nostra veu allà on hi ha els que prenen les decisions, a veure si així ens escolten. I si no ens volen escoltar, doncs haurem de continuar cridant ben alt i ben clar que volem més salari, més recursos, menys ràtios i menys burocràcia!

Arriba el bon temps, tornen les rutes ciclistes.

 

 

El divendres de la setmana passada vaig tornar a treure la bicicleta de carretera de l'habitació on portava molts mesos guardada. Aquest hivern no he tocat ni la de muntanya. No sé, m'ha fet mandra passar fred i m'he dedicat a la piscina i l'spa on s'està molt bé. Però a la que comença a lluir el sol i la temperatura puja per sobre dels 15º, una mena de despertador ciclístic s'activa al meu cervell.

Com era de preveure, Laporta 5 anys més.

 

Ahir, coincidint amb el partit de lliga entre el Barça i el Sevilla, per primer cop des de la inauguració del nou Camp Nou amb el gol nord ple, es va celebrar la jornada electoral per elegir el futur President del Club els pròxims cinc anys. I tal i com preveia la majoria i ocultaven els mitjans, per l'interès de derrotar Laporta, aquest es va imposar amb un percentatge dels vots fregant el 70%. No hi va haver partit malgrat la campanya de desgast dels mitjans a l'actual president.

No és que sigui un gran fan de Laporta, però veient qui donava suport al Víctor Font tenia clar que Laporta era la millor opció. Si més no és un independentista declarat i tot i que per al meu gust no fa prou per defensar la catalanitat del club, penso que és el que més pot fer en aquest sentit. I no es pot negar l'evidència. En aquests cinc anys de mandat ha aconseguit liquidar gran part del deute, fer un estadi, i reflotar un equip que anava a la deriva, amb un nou projecte amb gent de la casa, jove, i que sent els colors. 

Ahir per la nit les parets de la sala Luz de Gas devien tremolar. 

VIIa Fira de la cervesa artesana d'Ullastrell.

 

Ahir a la nit vaig tornar a ser al Birrastrell, o Fira de la Cervesa Artesana d'Ullastrell. 7 edicions porten i diria que no me n'he perdut cap. Ahir, com totes les edicions, tocaven dues bandes: els Prioritarians del Priorat, i els Rockafondians de Mataró. Els primers amb les seves versions d'ska clàssic jamaicà dels 60's, i els segons amb versions de temes ska i reggae passats pel sedàs del rock.

Una bona nit amb la companyia d'amics i la retrobada de vells coneguts. Ah, i bona cervesa artesana!