"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 24 de gener del 2013

885.100 aturats, i "nar-hi nant".


Les darreres dades de l'enquesta de població activa indiquen que a Catalunya, un 23'94% de la població en edat de treballar i amb la voluntat de fer-ho, no té feina. I malgrat que alguns espanyolistes casposos critiquin que el parlament de Catalunya (hi ha qui, intencionadament?, confon aquesta institució amb el govern de CIU) s'aventuri en iniciatives com la de l'autodeterminació, que (segons aquests fatxes, és clar) no porten enlloc, en comptes de preocupar-se pels problemes "reals" de la gent, com l'atur, la crisi, etc., etc., resulta que a l'estat espanyol, tot i preocupar-se tant, i tant, per la gent i pels problemes reals de la gent, tampoc es que li vagin gaire millor les coses. És més, es podria dir que encara ho porten pitjor, si cap. L'atur a Ejpañia frega els 6 milions de persones, i un percentatge del 26%.

Així, que l'argument aquest tan recurrent que fan servir els unionistes, de que ara no és moment per aventures ni per ruptures, sinó que ara toca pensar en la gent i en els problemes reals de la gent, cau pel seu propi pes, veient com li està anant als espanyols. Certament, Catalunya té un greu problema amb els milers d'aturats actuals, però encara pitjor és el fet que les polítiques-propostes per la creació d'ocupació, topin amb els entrebancs que li posa l'estat espanyol: la impossibilitat de generar recursos econòmics amb impostos autonòmics, el dèficit fiscal permanent, la manca o dèficit d'inversions, els deutes financers, etc.

Els que volen posar la por al cos dels catalans quan es debat sobre els avantatges i els inconvenients de la independència, vaticinen l'apocalipsi econòmica i el naufragi del sistema després de la separació. Volen fer creure que fora d'Espanya, Catalunya quedaria automàticament fora de l'euro, fora de la UE, fora dels tractes comercials, i veuen un futur més proper a països com Uganda o El Congo, que no pas a Suïssa o Dinamarca, per posar alguns exemples. En canvi, no deixa de ser curiós el cas del País Basc, una comunitat autònoma amb autonomia financera (concert econòmic) des de fa anys, i amb uns percentatges d'atur lluny de la resta de l'estat (12'8%). Creieu que Catalunya no podria estar més a prop dels nivells del País Basc que no pas als d'Ejpañia?

Crec que està molt clar, oi, per què és tan necessària la independència? Catalunya està amb uns percentatges d'atur molt per sobre de la resta de països de la UE, tot i que el seu PIB s'apropa en proporció als més elevats de la UE. Aquests nivells de desocupació insostenibles socialment, estan molt vinculats a la dependència i submissió a l'estat espanyol, i a l'espoli econòmic continuat per part d'aquests.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada