Gràcies per l'interès Carles Capdevila!

Si hi ha un periodista especialment compromès i sensible als temes educatius, aquest és el Carles Capdevila, director del diari Ara. Entre la comunitat educativa de docents, són coneguts i valorats alguns dels seus escrits en defensa de l'ensenyament públic i dels professionals d'aquest sector. El diari que ell dirigeix, a més, dedica un especial de temes educatius tots els dissabtes, el "Criatures" amb articulistes prou interessants (pares separats, pedagogs, pediatres, psicòlegs, mares que es consideren "la pitjor mare del món"...), i reportatges de tota mena relacionats amb l'educació dels infants i dels no tant menuts.

A l'edició d'avui, el Carles parla de l'etapa educativa infantil (0 a 5), i coincideixo plenament amb ell en la seva anàlisi. L'actual sistema educatiu no dóna especial rellevància a aquesta etapa educativa, i tenint en compte que, segons diuen els experts, és en aquesta etapa evolutiva que les criatures desenvolupen el 90% del seu cervell, caldria abocar molts més esforços i recursos dels que actualment s'hi dediquen. Com és possible que les aules d'infantil tinguin el mateix nombre d'alumnes per aula que les de primària, o secundària? Quina atenció poden dedicar els mestres d'aquestes etapes als seus alumnes? És més que probable que si ens ocupéssim millor del desenvolupament dels infants en l'etapa primerenca, els nivells de fracàs acadèmic posteriors baixarien en picat.

No és la primera persona que llegeixo o escolto que aposta per incrementar notablement el nivell d'inversió en l'etapa d'educació infantil. Hi estic totalment d'acord. Us copio l'escrit del Carles per si us interessa:

Ahir publicàvem un article de David Brooks, Quan les famílies fallen , sobre la nova inversió d'Obama en educació infantil, els anys previs a primària. Es basava en estudis que confirmen la influència decisiva d'aquests anys d'escolarització. Fa uns dies The Economist en feia un reportatge farcit de dades que mostraven com l'ensenyament preescolar millora la capacitat comprensora i lectora i altres habilitats. Un expert hi assenyalava la paradoxa que als Estats Units, sabent que el 90% del desenvolupament del cervell es produeix dels zero als cinc anys, inverteixen el 90% del pressupost educatiu passats els cinc anys. Hi ha estudis neurològics i pedagògics i comparacions estadístiques que donen pistes sobre la manera d'incidir en nens d'aquestes edats i d'igualar les oportunitats de les criatures amb pares que no saben o no poden encarrilar-los. Hi coincideixo al cent per cent. Fa anys que celebro la feinada que fan les mestres -són majoritàriament dones- d'escola bressol (0-3) i les d'infantil, de P-3 a P-5. Les admiro i aplaudeixo per la qualitat, vocació, il·lusió, constància i paciència (també la que tenen amb els pares). I he tingut proves evidents passades i presents (tinc un P-4 a casa) dels progressos enormes que es produeixen, de com comencen un curs i com l'acaben. Obama l'encerta quan entén que el míssil més eficient per millorar el món es diu P-3, es diu educació, es diu oportunitats per a tothom. I nosaltres podem estar orgullosos del nivell que tenim. I animar i defensar els professionals i seguir lluitant per mantenir-ho i millorar-ho.