 |
| Els Minyons també vam fer via. |
Ahir, molts i molts catalans, de setzena o segona generació, nouvinguts d'aquí i d'allà, i algun que altre visitant, ens vam unir al llarg de 400 km. per fer entendre a qui ha d'entendre, que volem ser un país lliure, i que quan abans millor.
S'ha de felicitar molt especialment a tota la gent de l'ANC que han fet possible aquesta fita (com a minyó i terrassenc em vull recordar de l'Artur, la Margarida, el Pep, la Pepi...). La feina feta al llarg de molts mesos va rebre ahir la recompensa d'una mobilització històrica com mai s'havia vist, i com difícilment es torni a veure.
Escoltava la ràdio pel mati abans de marxar cap al tram on m'havia apuntat i sentia a gent d'arreu del territori que es desplaçava amb emoció, amb la família sencera, o en grups nombrosos, fins a l'altre punta del país, i tot per assegurar l'èxit de l'acte. Avis, pares, fills, nets, veïns, amics, companys de feina...
Al meu tram, el 364, hi havia bàsicament gent de Terrassa, dels grups de cultura popular i demés, i érem tants i tants, que podríem haver unit tres o quatre fileres. I fins que no va ser l'hora d'unir les nostres mans, vam tenir temps per exhibir i gaudir de la nostra cultura popular: castells, bastons, Serrallonga, grallers...
Aquest vespre, sentint les declaracions de la vicepresidenta del govern, la Pegui Soraya Saez de Santamaría, que ha comentat que el govern no podia cedir davant les demandes dels 1'6 milions de catalans que havien sortit al carrer, ja que també havia de tenir en compte a la majoria silenciosa de catalans que no s'havia manifestat. No sé si la Soraya aquesta inclou en aquesta majoria silenciosa als hospitalitzats, als avis i àvies majors de 90 anys, i als que estaven obligats a treballar tot i ser la Diada... En tot cas, estaria bé que algú respongués públicament a la vicepresidenta el proper 12 d'octubre quan a Barcelona els unionistes i espanyolistes es manifestin a Barcelona a favor de la unitat d'Ejpañia, i apleguin a uns milers, o tirant llarg unes desenes de milers de persones (entre catalans i espanyols vinguts d'arreu d'Ejpañia com quan torejava el José Tomàs a la Monumental).
Que pensaria el bo del Martin Luter King si aixequés el cap i li expliquessin el que aquesta senyora ha manifestat? Ell que davant de 200.000 nord-americans va proclamar que tenia un somni. Segurament si la presidenta dels EEUU d'aquella època hagués estat la Soraya, els negres encara no anirien a la universitat, ni podrien pujar als busos dels blancs. Total, que són 200.000 manifestants en un país de 100 milions? Que n'opinava aleshores la majoria silenciosa???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada