Acaben de fer-se públics els resultats de l'Informe Trepitja (Joana Maria Camps díxit) 2012, i tots els mitjans d'"incomunicació" sense excepció, s'han llençat a fer les seves anàlisis més o menys encertades, i a donar solucions per acabar amb els baixos resultats que es desprenen d'aquest informe.
Com deia el Quixot al seu escuder Sancho Panza: "Que parlin de mi, encara que sigui malament". Si el maleït Informe Pisa ha de servir perquè, de tant en tant, es parli d'educació als mitjans, benvingut sigui aquest horrible i inútil informe.
Malauradament, la majoria de les propostes de millora que es realitzen (per no dir s'excreten) un cop coneguts els resultats, se centren, bàsicament, en la feina dels docents, en la seva formació i en la seva capacitació. Poc parlen de la tasca dels pares, de la dels polítics, o de la societat en general. Alguns, fins i tot, es pensen que els millors alumnes de l'institut (quan es parla dels millors s'acostuma a posar especial èmfasi en les qualificacions acadèmiques) serien els millors mestres i professors... Il·lusos. Com si fer de mestre tingués alguna relació amb l'institut!!!
No entenc per què se li dóna tanta importància i credibilitat a l'informe aquest dels collons. Però, qui necessita informes PISA amb la realitat que vivim? Què no és prou evident, que el nivell de patetisme que ens envolta condiciona el nivell dels nostres alumnes? Com volem alumnes excel·lents si la nostra realitat (societat) és mediocre?
El nivell educatiu no deixa de ser un reflex del nivell general de la societat en que vivim: Dirigents polítics, banquers i empresaris corruptes; justícia de merda; votants que voten als mateixos xoriços i ineptes de sempre; mitjans d'incomunicació patètics i alienants; models d'èxit del nivell de Belén Esteban i científics de nivell que marxen del país; 25% d'atur; 50% d'atur dels joves; consum cultural baix; consum de drogues (de tot tipus) elevat; etc., etc.
Crec que la millor i més acurada avaluació que es pot fer dels alumnes, ve quan aquests arriben a la seva edat adulta. Si són capaços de fer-se valer a la vida, i de viure amb un mínim de dignitat i felicitat. Si són adults crítics, solidaris, compromesos, responsables, autònoms, col·laboradors, feliços, resilients, assertius, respectuosos, treballadors, bons veïns, bons amics, bons pares, etc., aleshores podrem parlar d'alumnes ben educats. Si només ens fixem en les seves notes acadèmiques, no avançarem gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada