Carta a El Periódico d'un mestre interí.

(carta de Jordi Tomàs, mestre interí, publicada a la secció "cartes dels lectors" del diari El Periódico).

Sóc un esclau del segle XXI, és a dir, un professor interí substitut del Departament d'Ensenyament. Encara que no treballem per a aquest departament, els interins i substituts estem obligats a dedicar dos dies a la setmana, de forma gratuïta, a les adjudicacions de llocs de treball, amb l'amenaça real de treure'ns de les llistes d'Ensenyament si no estem atents a les adjudicacions. Després de no haver treballat en tot el curs, el 30 de maig m'adjudiquen una plaça del 40% de la jornada. El centre em demana una incorporació ràpida ja que el professor que he de substituir fa 15 dies que està de baixa. Deixo una feina que tenia per complir amb Ensenyament i la meva sorpresa va ser majúscula quan vaig arribar al centre: el professor ja havia demanat l'alta mèdica. No cal ser doctor en economia per saber que el que cobraré no cobrirà les meves despeses de transport, dietes, gestions i pèrdua de l'antiga feina. I això no és nou: vaig patir la mateixa experiència el curs 2010-2011, quan governaven altres. Una vegada denunciada aquesta esclavitud postmoderna, m'agradaria demanar que aquells que enfonsen les nostres vides amb polítiques immorals, se les apliquin a ells mateixos, així podran demostrar que estimen com nosaltres la feina que fan. L'escola catalana hauria de ser una de les estructures d'Estat més importants, perquè el valor més gran que tenim són les persones que viuen i treballen per una Catalunya pròspera, culta, justa i lliure. Encara que sigui amb condicions inhumanes, els esclaus del segle XXI continuarem lluitant per un ensenyament català, públic i de qualitat.