"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 20 de febrer del 2014

50 anys de "Els altres catalans" de Francesc Candel.


L'any 1964, Francesc Candel (Casas Altas, País Valencià, 31 de maig del 1925 - Barcelona, 23 de novembre del 2007), escrivia un dels llibres més influents, sociològicament parlant, de la història moderna del nostre país. "Els altres catalans" oferia una mirada crítica des dels ulls d'un immigrant com era el propi Candel. Defensava la integració dels nouvinguts com la única sortida viable per capgirar la marginació socioeconòmica en que es trobaven. 

Però aquesta integració no depenia únicament i exclusiva dels propis nouvinguts, sinó que també hi tenien una gran part de responsabilitat els catalans autòctons que vivien allunyats de la realitat social de molts dels nouvinguts que s'amuntegaven en barris perifèrics de les grans ciutats en condicions paupèrrimes i, sovint, insalubres.

Sé del que parlava el bo del Francesc Candel, ja que he estat testimoni (indirecte) d'aquest procés d'integració per part de la família paterna. Andalusos arribats a Catalunya a principis dels 50, que han aconseguit integrar-se plenament en la societat catalana, no sense sacrificis i penúries, passant del barraquisme de la perifèria barcelonina a l'assentament digne al barri de Can Anglada de Terrassa, i una posterior dispersió familiar per diferents barris de la ciutat en condicions de ple benestar. El cert és que no ho van tenir fàcil, però està clar que la misèria és el millor estimulant per voler tirar endavant...

I, curiosament, uns dels principals (que no únic) esquers que van facilitar la integració plena de la meva família paterna a Catalunya va venir de la unió en matrimoni del meu pare, el gran de cinc germans (andalús de Cabra, Córdoba), amb la meva mare (catalana de Viladecavalls). Aquest fet va augmentar l'interès de la família del meu pare per conèixer la idiosincràsia pròpia dels natius, així com la llengua catalana, i els costums i tradicions propis dels catalans. Ja que no havien pogut estudiar el català a l'escola, van poder practicar-lo sense vergonya amb els nebots i es van animar a millorar-lo en cursos per adults com el que s'oferia a l'escola pública on vaig rebre la formació acadèmica en horaris de tarda-vespre.

Encara que avui en dia hi hagi un grapadet de conciutadans que desitjarien una Catalunya socialment dividida, vull creure que la gran majoria dels catalans, mantenim l'esperit candelià i no ho permetrem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada