Ahir, durant la celebració de la diada castellera de colles locals a les festes de La Mercè de Barcelona es va viure una picabaralla entre els regidors Alfred Bosch, d'ERC, i Alberto Fernández Díaz, del PP, amb motiu de l'exhibició per part del primer d'una bandera estelada, que va ser replicada de forma bastant immediata (casualitat?) pel popular, davant les cares d'incredulitat d'uns i de diversió d'altres al balcó. Enmig del merder, l'alcaldessa, Ada Colau, va desaparèixer de la primera fila engolida pels espanyolistes que van ocupar el centre del balcó. El duel va acabar quan els independentistes van accedir a treure la bandera estelada, fent el mateix els espanyolistes, entre crits d'independència a la plaça de Sant Jaume.
Aquest matí, el regidor independentista ha emès un comunicat on demana disculpes per la seva acció, però estic convençut que l'acte no va ser espontani i que ho tenia molt ben planejat i meditat. No estic del tot segur si preveien que hi hauria replica per part dels espanyolistes, però tot i així, si el que es pretenia era donar visibilitat (internacional sobretot) al "conflicte", s'ha aconseguit de totes totes. Per si algú no s'havia assabentat encara de què anaven les eleccions d'aquest diumenge, ahir al migdia ho va veure clar. Hi ha una part del poble català que vol marxar d'Espanya, i un altre que vol mantenir-s'hi. Tan lícit és voler una cosa com l'altra, i per això es va inventar la democràcia, per resoldre aquests conflictes per la via del diàleg i del sufragi.
Crec que és força clar que Catalunya està dividida. Políticament parlant, aquest fet és evident. Però aquesta divergència ideològica-identitària entre catalans no porta implícit un enfrontament com pretenen fer entendre alguns polítics espanyolistes i gran part dels mitjans de comunicació espanyols. Jo desitjo que en el cas que els independentistes guanyem les eleccions del diumenge, i Catalunya acabi convertint-se en un nou estat, els unionistes siguin tan demòcrates i respectuosos com hem estat els independentistes tots aquests anys, i aprenguin a conviure amb la realitat que els envolta, encara que no els agradi. I que "lluitin", democràticament, per aconseguir allò que desitgin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada