Pindaya - Pyi Oo Lwin. (9)

He arribat a Pyi Oo Lwin (me pareció ver un lindo gatito) amb escala a Pindaya, una ciutat al nord de Nyaungshwe on no hi acostuma a anar ni Déu, però que té una cova plena de budes i un llac al bell mig del "meollo" que valen la pena veure. Per arribar a la cova s'han de pujar 650 graons, és a dir, com si anessis a la planta 40 d'un gratacels. Per si no era prou dura l'empresa, quan ja de tornada, havia baixat 246 graons, vaig adonar-me que m'havia deixat el barret de palla que vaig comprar-me a Nyaungshwe per 1.000 Ks, i vaig haver de refer el camí per recuperar-lo!

No és la primera marxa enrere del viatge, ja que quan vaig estar a Kalaw, vaig fer recórrer un parell de quilòmetres extra al conductor de la furgo en què viatjava pensant-me que em portava a la porta de l'hotel que tenia reservat, quan en realitat ja deixàvem Kalaw camí de Nyaungshwe on anaven uns quants dels passatgers. La resta havien baixat plegats a l'únic punt de Kalaw on parava la furgo. Resulta que l'hotel el tenia a dos-cents metres d'allà.

Camps de conreu a l'àrea de Pindaya.

Pel que fa a la ciutat de Pindaya, tampoc hi ha gaire cosa a destacar. Un bonic llac que tenia just davant de l'hotel on hem vaig allotjar (el més car des que estic a Myanmar, 15 dòlars), i poca cosa més. Un mercat, un monestir amb pagoda inclosa, i un parell de bars per prendre una cervesa. Si més no, tranquil i relaxat s'hi està.

650 graons com aquests per arribar a la cova.

Pel que fa a Pyi Oo Lwin, és una ciutat bastant més gran que Pindaya, que està a uns 150 kilòmetres a l'est de Mandalay. Per arribar-hi vaig haver d'agafar una furgo (10.000 Ks) des de Pindaya a Mandalay, que va trigar unes 8 hores, i des de l'estació sud de busos de Mandalay, un taxi compartit (7.000 ks). Al taxi hi anava un nen de no més de 8 anys de copilot, una noia de bon veure al meu costat esquerre, i un paio que ocupava un 40% de l'espai del darrera a l'altre costat.

La carretera que uneix Mandalay amb Pyi Oo Lwin passa per un port de muntanya, on grans camions circulen més lents que un ciclista, malgrat que pocs ciclistes es veuen per aquesta carretera, ja que entre els fums, el soroll del clàxons, i l'intens volum de vehicles, farien insofrible la pedalada. Jo ho vaig comprovar en les nombroses excursions amb bici de passeig des de l'hotel on m'allotjava, tot i que no vaig circular per les rampes més dures. La carretera connecta Myanmar amb la Xina i és zona de pas de vehicles de gran tonatge carregats fins dalt i més.

Vista de Pindaya i de les pagodes de Nget Pyaw Taw.

Pyi Oo Lwin es caracteritza per ser una ciutat de contrastos. A banda de la diversitat cultural que s'hi respira, et trobes cases d'alt estànding en zones residencials, i les típiques cases humils fetes amb quatre fustes i una mica de xapa. Camp de golf, i uns jardins impressionants, al costat de l'habitual brutícia de canals d'aigua, mercats i carrers.

En el passat, en l'època colonial britànica, Pwi Oo Lwin havia estat ciutat de vacances pels adinerats de Mandalay, i és per això que encara queden un bon grapat d'edificis d'estil victorià, alguns més ben cuidats que altres... Sense anar més lluny, jo m'allotjava en un d'aquests edificis, a l'hotel Orchid Nan Myaing (8.000 ks amb esmorzar inclòs), a un parell de kilòmetres del centre de la ciutat, però amb bici de préstec gratuïta.

A la cova de Shwe Oo Min, Pindaya on hi ha prop de 10.000 imatges de Buda.

La meva rutina al llarg dels quatre dies que he passat en aquesta ciutat, ha estat la d'esmorzar, relaxadament i copiosa, l'english breakfast (ous, torrades, mantega i melmelada, cafè, crema de llet, fruita), i una estona d'internet al saló principal abans de sortir amb la bici a descobrir nous llocs. A saber: una cascada per aquí; una pagoda per allà; una altra cascada més enllà; un mercat cap aquí i un altre cap allà; els famosos jardins de la ciutat; i algun que altre bas on fer una cervesa (negra o rossa), o un te amb llet condensada i alguna pasteta dolça.

Passant per Mandalay vaig trobar-me aquesta cercavila festiva.

Especialment dura va ser l'excursió a la cascada de Dat Taw Gyaik, bàsicament a la tornada, ja que l'anada va ser en constant baixada. Primer amb la bici, uns 7 o 8 kilòmetres calculo, i després a peu per un caminet de terra i pedres amb un pendent mig del 20% mínim. En aquest tram de l'excursió vaig coincidir amb un local que també baixava a veure la cascada i vam acabar fent l'excursió plegats i fent-nos fotos l'un a l'altre. Amb el poc anglès que parlava vam poder comunicar-nos mínimament i vaig saber que era de Mandalay, que no tenia família, que tenia 56 anys, i que havia après una mica d'anglès de petit a l'escola.

A la cascada de Dat Taw Gyaik. 

Noi d'un centre d'atenció a persones cegues tocant un instrument tradicional.

Cascada de Pwe Kauk.

Als jardins de Kandawgyi.

Espècie de búfal autòcton anomenat Takin.

Ocellot xulo, però que no tinc ni idea com es diu.

Orquídies.