"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 20 de gener del 2017

Carles Riera (diputat de la Cup-Cc al Parlament: "Sobre el dret a l'educació pública".

Foto: Diari El Punt/Avui.

























(Article d'opinió del diputat per la Cup-Cc al Parlament, Carles Riera. Breu i concís. No cal donar gaires voltes a l'assumpte. Volem equiparar-nos als països més justos social, economica i culturalment parlant? Doncs escola pública universal i qui no li agradi que es pagui la seva!)

En aquests dies i a propòsit del debat de pressupost en el Parlament, l'educació ha adquirit un gran protagonisme. Aquesta centralitat és totalment merescuda, pel paper central que l'educació té en la construcció d'una societat lliure, justa i democràtica. I ara, que no només estem gestionant les darreries de l'autonomia, sinó que ens encarem fermament cap a l'autodeterminació, la independència i la república, aquest debat pren encara més rellevància, ja que, a més de definir polítiques i aportar recursos en el curt termini del pressupost de la Generalitat pel 2017, estem donant senyals que el procés constituent que ara encetarem amplificarà en el marc del necessari debat públic, sobre, en el cas que ara ens ocupa, l'escola republicana que volem bastir.

En aquest debat, efectivament, la proposta de la CUP-CC és la d'una escola catalana universal, gratuïta, laica i inclusiva en què l'educació en la diversitat i en la igualtat sigui un valor fonamental, una escola pública que hauria de marcar la referència pel que fa a la qualitat educativa i a l'equitat social. En el procés de construcció d'aquesta escola republicana, probablement caldria que els centres concertats assumissin els mateixos criteris d'admissió i matriculació que els centres de titularitat pública i incorporessin el mateix programa educatiu, així com que garantissin els criteris de gratuïtat, universalitat, laïcitat i igualtat, per a tot seguit afegir-se a la xarxa de centres de titularitat pública. Els centres que no optessin per aquest camí haurien de restar en l'àmbit privat, sense recursos públics, i regulats tanmateix per les polítiques i normatives que haurien de garantir els valors, la qualitat i l'homologació de qualsevol centre educatiu en el nostre país. Aquest model correspon, val a dir-ho, al dels països amb índex més avançat de desenvolupament humà. És també per això que hem proposat que no sigui tancada cap línia ni grup en cap centre públic, que no s'ampliïn ni renovin concerts i que siguin finalitzats els que estiguin vigents amb centres elitistes i que segreguen.

Pel que fa al debat més immediat relacionat amb el pressupost, la CUP-CC, en coherència, també opta per potenciar els recursos de l'ensenyament públic, i més tenint en compte que és el que més ha patit les retallades des del 2010, i considerant que és el sistema bàsic i de referència per garantir la igualtat d'oportunitats, la inclusió i la no-segregació entre el nostre alumnat, així com la seva centralitat en les polítiques públiques de promoció de la igualtat. Per assolir aquest objectiu proposem un augment del pressupost global destinat a educació, d'acord amb les raonables i justes demandes de la comunitat educativa, i una redistribució de recursos entre l'escola concertada i la pública, en favor de la segona, ja que la diferència entre el pressupost del 2010 i el del 2017 destinat als centres públics és d'una reducció de l'11% i en el cas dels concertats és d'un augment del 0,4%.

És de justícia, malgrat pugui desconcertar.

2 comentaris:

  1. Em dol comprovar cada any que es destinen recursos públics a subvencionar escoles que darrerament s'han destacat per la permissivitat amb els seus professors pederastes, tal com han fet tradicionalment quan els abusadors eren els hermanus.

    ResponElimina
  2. Saps perquè aquestes escoles continuen rebent subvencions? A veure si encertes on van la majoria dels fills dels dirigents i dels votants del PdCat...

    M'agradaria que enviessin als fills de l'actual Consellera (si en té) a alguna escola pública de Terrassa amb un 90% d'immigrants. A veure que n'opinava després del sistema.

    ResponElimina