 |
| El MHP Puigdemont envoltat de representants del govern destituït, diputats i alcaldes. |
El 27 d'octubre del 2017 el president Puigdemont, ara a l'exili de Bèlgica, proclamava solemnement des de l'atri del Parlament la República Catalana, com a resultes del mandat del poble català en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. Segons després, el propi president deixava aquesta proclamació en suspens en ares d'encetar un diàleg amb el govern espanyol per a la negociació i materialització d'aquesta República.
Després, ja sabeu que va venir. L'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol, l'exili de la meitat del govern català i l'empresonament de la resta. Les eleccions del 21 de desembre, la formació d'un nou govern del gust del govern espanyol, i qui dia passa any empeny. La República sembla encara llunyana i els nostres principals representants polítics no semblen posar-se d'acord a l'hora de triar la millor estratègia per avançar cap a l'objectiu i, en definitiva, al mandat dels seus votants.
A aquesta manca d'idees s'hi sumen els interessos partidistes dels partits independentistes, sobretot els de govern (PdCat i ERC), que mantenen la disputa pel lideratge de la nau processista sense tenir gaire en compte la voluntat real de la gent que els va votar. Aquest tacticisme i partidisme els pot passar factura en proper comeses electorals. Al temps.
Una cosa sembla clara, l'allunyament emocional de molts catalans envers Espanya és irremeiable i creixent, la qual cosa fa pensar que l'alliberament nacional pot trigar més o menys, però acabarà caient pel seu propi pes. Ja ens han perdut, encara que, de moment, ens continuïn posseint. Quant temps més pot durar? Doncs depèn de tots nosaltres, i dels polítics que ens representen.
Som república...
ResponElimina...república ocupada.
Som una nació i serem una República més tard o més d'hora. I si cal en direm Regne de Catalunya i posarem a Messi de rei...
EliminaJa veurem, però compte amb l'extrema dreta, la seva pujada és clara, esfereïdora i -el que és pitjor- sense complexes. Són un càncer.
ResponEliminaL'ascens de l'extrema dreta és un fenòmen mundial malauradament. A casa nostra sempre n'hi ha hagut, però estaven còmodament ocults. Quan l'independentisme ha pujat han sortit de l'armari.
ResponEliminaEl principal problema al meu entendre és que a les institucions també hi ha ultradretans tan o més perillossos que els enèrgumens que veiem a les manis alçant el braç, amb tatuatges i fent crits com animals.
Vivim en un estat on l'ultradreta mana molt, ja sigui des de la judicatura, la policia, l'exèrcit, o dirigents polítics.
Tot plegat m'entristeix força. El que més, aquestes lluites per l'hegemonia política, per regar cadascú el seu hortet. No en parles, però la CUP també rega el seu, d'això no se'n salva, perquè ara s'enroquen en el no a tot perquè ja no és la nostra lluita per la república, perquè saben que la gent que els és afí volen sentir això. ERC no sé ben bé a què juga, francament. Hi ha una estratègia, però precisament perquè mentalment molts ja estem lluny d'Espanya, sembla insuficient, no pot ser tan passiva. PDECAT ja no existeix, és el peó que han sacrificat per preservar l'espai convergent. Ara es diran JuntsX, o directament Crida. Ells mateixos amaguen i marginen els pedecaters.
ResponEliminaI entre tanta ximpleria, nosaltres. Perquè jo seré militant, però em considero nosaltres. Vull veure que passa alguna cosa i no pensar contínuament que tot allò que passa és al gust de l'Estat. I ara tot m'ho sembla. Si ens ho deixem fer tot i no plantem cara aquí no s'eixampla res. Eixamplem quan anem seriosament endavant, amb projecte i amb estratègia conjunta i amb voluntat d'avançar. Els guanyadors són seguits. Ara només fem pena, qui se'ns unirà?
Tanmateix, la CUP no és ni ha estat mai hegemònica. Tant de bo! Jo em considero una persona d'esquerres i el discurs de la CUP ho és. Falta veure que farien si fossin al govern, però les experiències a nivell municipal són prou positives. Estic molt a favor de la seva política de no permetre els mandats de més d'una legislatura (potser dues no estarien malament) per evitar que hi hagi vividors de la política com passa amb els partits clàssics.
ResponEliminaL'estratègia conjunta es fa difícil quan hi ha tants interessos de partit per les quotes de poder. Tanmateix, vull pensar que el poble passarà factura a aquells que no compleixin amb allò promès. Potser haurem d'esperar a noves eleccions. Espero que no, però si és així, molts hauran de plegar per no haver complert amb el que prometien en campanya.
I el dia que la CUP actui d'aquesta manera, els deixaré de votar sense cap problema.