L'Iran - Isfahan (dia 4).

Església cristiana armènia de Vank. (1664)

Avui ben esmorzat, ha aparegut el Horaman llest per portar-me de visita. Anava força arreglat, amb una americana tipus casual, i maletí. Un estudiant molt formal. Hem anat en bus (el primer que agafo a l'Iran) fins a la zona on hi ha la seva facultat d'art. Abans però hem fet una visita llampec a la catedral cristiana dels Armenis d'Isfahan. Una església força antiga i d'arquitectura diferent a les esglésies occidentals.

Abans de la uni havíem passat per una escola de primària i hem entrat a preguntar si la podíem visitar. Era una escola femenina amb poques alumnes i només he pogut veure una aula on hi havia només set nenes uniformades acolorint un dibuix. En la forma no m'ha semblat massa diferent del que vindria a ser una aula catalana, a excepció de la quantitat d'alumnes i el gènere únic. A l'Iran, homes i dones no coincideixen a l'aula fins la universitat.

A la universitat he hagut d'entrar en silenci, perquè no ens sentís el conserge. Segons el Horaman per evitar problemes amb la llei. Un cop  a dins m'ha dut a la seva aula de ceràmica i m'ha ensenyat un gerro que havia elaborat ell. Hi havia un grup de noies treballant, o més ben dit, practicant, amb la mestra. Totes anaven amb el cap tapat, evidentment. La professora no parlava anglès però sabia francès perquè havia estudiat durant sis anys a França estudis superiors d'art. He pogut parlar una mica amb ella i m'ha permès fer algunes fotos.

Hem continuat la visita per la facultat i ens hem trobat a un company del Horaman, que em recordava a l'expresident del país, Mahmut Ahmadinellat. Encara parlava menys, o gens, l'anglès, però estava molt emocionat i interessat amb la meva visita i procedència. Tant el Horaman com l'altre eren creients però poc practicants de l'islam. De fet tots dos fumaven una mica, i el nou fins i tot m'ha explicat que de tant en tant fumava herba i que en volia plantar. Fins i tot m'ha ensenyat les llavors que duia a sobre.

Hem dinat com a les 12 al menjador d'una altra facultat. Una safata on hi havia arròs amb pollastre, una crema de sèmola i verdures, i un refresc de poma. M'han convidat molt amablement.

Després de la visita el Horaman m'ha acompanyat fins la parada del bus perquè jo agafés un bus que em portés a la principal mesquita d'Isfahan. la gran mesquita de Jameh. La mesquita estava envoltada per un basar amb tot de carrerons interiors. Un cop he trobat l'entrada i he pagat, he descobert un edifici impressionant, d'aquelles coses que et treuen l'alè. He fet fotos fins a acabar la targeta. Bé, això és pràcticament impossible, però el cert és que a tot arreu hi veia fotos.

En una de les sales he vist un noi amb vestit tipus aiatolà Homeini assegut a una cadira i amb una taula al davant on hi tenia un cartell que hi deia "ask me your questons about islam". I llegit i fet. M'hi he apropat, l'he saludat, he comprovat que dominava l'anglès i m'hi he llençat. Tot i que m'estava pixant feia estona, he aguantat potser una hora per escoltar les explicacions del noi, que resultava ser un imam xiïta, però sense tenir cap mesquita assignada encara. M'ha dit que es dedicava a continuar estudiant, amb el que reben una paga, i feia classes d'anglès en un institut.

L'ali, així era com es deia, m'ha explicat moltes coses de l'islam. Sobre xiïtes, sunnites, el salafisme radical o Bahabisme, Mohamed, l'Alcorà, etc., etc. M'ha fet veure que xiïtes i sunnites no són gaire diferents, i que cap d'ells és violent o intolerant. Únicament els salafistes tenen aquesta visió tan radical i retrograda. De fet, hi ha molts interessos polítics i econòmics al darrera de tot aquest moviment salafista i dels grups terroristes que han sorgit al seu voltant (Daesh, Isis, Alcaeda, Talibans, Boko Haram...).

He tornat xino xano cap al hostel, passant per una altra plaça enorme que en un principi m'ha semblat la mateixa que vaig visitar ahir al vespre, però que un cop mirada amb deteniment i comprovant al googlemaps que no estava al mateix lloc, he descobert que es tractava d'una altre similar. Al hostel he descansat una estona per sortir cap al vespre a veure el vell pont Khaju Il·luminat de nit. Un espectacle magnífic. El pont travessa un antic riu ara sec, i molta gent hi va a passejar o a parar-hi.

Acabada la sessió de fotos al pont, i ben sopat, he tornat al hostel. Avui no he pogut tenir la xerrada que haguéssim volgut amb el Horaman, perquè se'ls ha complicat la nit amb un grup de xinesos convidats per alguna empresa que havien d'allotjar-se al hostel.

Jo al principi no entenia de què anava la cosa i m'he imaginat que els que el visitaven per xerrar eren policies per la pinta que feien, però després el Horaman m'ha explicat el problema.

Talles a la universitat d'Art.

Una portalada antiga de la universitat d'Art.

Interior de la gran mesquita Jameh.

Un sotre a la mesquita de Jameh.

Detalls d'una de les portalades de la mesquita Jameh.

Amb el jove imam Ali a la mesquita de Jameh.

Alumnes de l'escola de la mesquita de Jameh.

Una de les portalades des del pati interior de la mesquita de Jameh.

Mesquita de Jameh.

Un dels accesos a la immensa i antiga plaça de Meydan Kohne.

Minaret de fang gegantí a una mesquita propera a la plaça de Meydan Kohne.

Vista del vell pont de Si-o-se.

Al bell mig del pont de Si-o-se.